Berenguer Ripoll (València, segle XIV) Ciutadà. El 1329 assistí a les Corts valencianes. Fou aleshores membre de la comissió d’arbitratge que tractà del delicat afer d’aplicar el fur d’Aragó al País Valencià.
Bernat de Ripoll (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1370 fou ambaixador a Castella de Pere III el Cerimoniós.
Francesc Ripoll (País Valencià, segle XVI) Arquitecte. És notable l’edifici amb columnes corínties que construí, el 1553, a Callosa de Segura.
(Catalunya Nord, segle XVI – Perpinyà, 1620)
Bisbe d’Elna-Perpinyà (1618-20). Frare dominicà, era mestre de teologia i vicari general de l’orde als regnes hispànics.
Nomenat bisbe d’Elna, obtingué un acord amb el capítol i la comunitat d’Elna (1619), que feia temps que estaven en discòrdia. Amplià el palau episcopal i promulgà un jubileu el 1620.
(Illes Balears, segle XVI)
Escriptor i eclesiàstic. De 1561 a 1572 convocà un certamen poètic en honor de Sant Josep.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Compositor. Sembla que fou membre de la capella pontifícia en 1506-23.
És autor de dues misses a quatre veus, de nadales i de motets. Se li atribueixen composicions a tres i a quatre veus incloses al Misteri d’Elx al segle XVI, entre elles l’escena dels jueus.
(Illes Balears ?, segle XVI – segle XVII)
Pintor. El 1623, per encàrrec dels jurats de la universitat, pintà els retrats imaginaris de Jaume I el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Sanç I de Mallorca i Jaume III de Mallorca (galeria de l’ajuntament de Palma de Mallorca) i altres.
(Osca ?, Aragó, segle XVI – València, segle XVI)
(o del Rei) Arquitecte. El 1588 féu el claustre del cementiri de Portaceli. El 1591 era arquitecte de la ciutat de València.
La seva obra principal, una de les més representatives del corrent renaixentista valencià, és el temple, claustre -d’un classicisme pur- i altres dependències del Col·legi del Corpus Christi, fundat per Joan de Ribera a València (1598-1610).
Era germà seu Pau del Rei (País Valencià, segle XVI) Arquitecte. Era un dels ajudants del seu germà a les obres del Col·legi del Corpus Christi.
(Xàtiva, Costera, segle XVI – València, 1557)
Escriptor. El 1532 participà a un concurs poètic celebrat en honor de la Concepció amb motiu de les festes de la parròquia de Santa Caterina Màrtir. Era beneficiat de Xàtiva.
(Alacant, segle XVI – 1622)
Arquitecte. Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta. A la mort d’aquest (1630) es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort.
Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’A. Bernardino traçats el 1615.
(València, segle XVI)
Conqueridor i governador del Riu de la Plata. Fill d’un mercader molt ric. El 1535 formà part de l’expedició del primer adelantado del Plata, Pedro de Mendoza. Cinc anys després, de nou al Plata, dirigí la rebel·lió d’oficials reials contra el governador Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, que acabà essent dimitit.
Retornà a la Península el 1553 i el 1557 aconseguí del rei el nomenament de governador del Plata -càrrec que ja havia demanat el 1538- i es preparà per a una nova expedició amb tres vaixells. Aquesta partí el 1559 i era formada en bona part de valencians -cas insòlit-, la rivalitat dels quals amb els castellans originà diversos incidents. Arribats a Santo Domingo, l’expedició fracassà per manca de recursos i per rivalitats.
El 1566, des de València, Rasquí escriví un memorial al rei i al Consell d’Índies reclamant l’atenció del govern per als conqueridors del Riu de la Plata.
L’expedició fracassada fou objecte d’una detallada relació (publicada el 1865), per l’alferes Alonso Gómez de Santoya, desfavorable al seu promotor.
(València, segle XVI – El Escorial, Madrid, 1577)
Miniaturista. Felip II el nomenà, el 1566, escriptor i il·luminador dels llibres de cor per al monestir de l’Escorial, amb l’obligació de residir en aquest monestir. En aquest càrrec realitzà algunes obres de qualitat remarcable.
Després de fracassar en les proves realitzades amb unes pells, s’establí novament a València (1568). Tornat a cridar pel rei (1572), fou comissionat per buscar pergamins a Catalunya i Aragó i, finalment, tornà a l’Escorial.
Dades dels Països Catalans 