(País Valencià, segle XVI)
Hipotètic pintor. Treballà a Canet lo Roig (retaule de la Missa de Sant Gregori i del Judici Final, vers 1530), Onda i Cortes d’Arenós.
(País Valencià, segle XVI)
Hipotètic pintor. Treballà a Canet lo Roig (retaule de la Missa de Sant Gregori i del Judici Final, vers 1530), Onda i Cortes d’Arenós.
(Barcelona, segle XVI)
Argenter. El 1552 formava part del Consell de Cent.
(Barcelona, segle XVI)
Escultor. És autor d’algunes imatges de Crist crucificat que han restat ben documentades.
(Catalunya, segle XVI)
Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant (1572), lliurada contra la flota turca.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Lul·lista i poeta. De l’estament dels mercaders. Defensà, prop de Ferran II de Catalunya, la doctrina lul·liana, posada en entredit per la publicació (1503) del Directorium de Nicolau Eimeric.
Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma de Mallorca el 1520 en honor de Ramon Llull, en pronuncià la sentència en vers.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Pintor. Identificat amb el Mestre de Cabanyes. Deixeble del Mestre Martines, pertany al cercle del Mestre dels Peres. D’estil renaixentista, fou influït per Paolo di San Leocadio.
Hom li atribueix el retaule de Sant Dionís i Santa Margarida (Museu Diocesà de València) i un Sant Pere que es conservava a la parròquia de Sant Esteve de València (1523).
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Governador de València (1479-1503). Fill de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç. Coper de Joan II el Sense Fe (1467), al qual fou fidel durant la guerra civil del Principat. Participà en les campanyes del Rosselló (1472-73) i de Granada (1492).
Nomenat governador per Ferran II el Catòlic, el càrrec fou mantingut en la seva família durant tres generacions. Renuncià el 1503 a favor del seu fill Lluís de Cabanyelles i Gallac.
De la família Vila-rasa adoptà, per raó d’herència, el cognom matern.
(País Valencià, segle XV – València, segle XVI)
Pintor. Actiu a València entre el 1472 i el 1538. Fou seguidor de l’estil quatrecentista italià.
En 1493-94 pintà el retaule de la capella de la Generalitat de València, i l’any 1506, el retaule principal de l’església de Nostra Senyora de Jesús i la taula d’estil italià que representa la Santa Cena, conservada avui a l’ajuntament de València.
(València, segle XVI)
Humanista. Es formà a Bolonya.
És autor d’un repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes: Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis (1596).
(Perpinyà, segle XVI – Catalunya Nord, segle XVI)
Pintor renaixentista. Actiu a l’Alta Cerdanya, al Conflent i al Rosselló. Conreà la pintura religiosa.
Durant un temps s’associà a Joan Perles, de Peralada, i amb el tolosà Antoni Peytaví. El 1589 pintà ell sol el retaule major de l’església parroquial d’Estagell (Rosselló).