Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Fenollet i Escrivà de Romaní, Francesc de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI)

Batlle de Xàtiva. Besnét de Lluís de Fenollet i de Malferit.

Es casà (1535) amb Maria de Vilarasa, òlim de Cabanyelles, baronessa d’Alginet i senyora de Benissanó, per la qual cosa llurs descendents primogènits anteposaren sovint al seu cognom propi el de Cabanyelles.

Fou l’avi de Cristòfor de Fenollet-Cabanyelles i Casanova (València, segle XVII)  Militar. Baró d’Alginet i de Benissanó. Lluità en l’exèrcit de Felip IV a Itàlia, contra els francesos. La seva participació en la presa de Casale Monferrato (vers 1658) li valgué el títol de comte de Casal.

Fenollet i de Malferit -germans-

3 Respostes

Eren fills de Lluís de Fenollet i de Torres  (País Valencià, segle XV)  Senyor d’Annauir. Fill de Lluís de Fenollet i de Francesca de Torres. Adquirí la senyoria de Guadasséquies el 1486.

Joan de Fenollet i de Malferit  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor d’Annauir. Originà una branca que s’extingí a la fi del segle XVII.

Lluís de Fenollet i de Malferit  (Xàtiva, Costera, segle XV – 1492)  Cavaller. Gendre del primer comte d’Oliva. Batlle de Xàtiva. Traduí al català, a partir de la versió italiana de Pier Candido Decembrio, la Història d’Alexandre, impresa a Barcelona el 1481. Fou el pare de Francesc de Fenollet i de Centelles.

Francesc de Fenollet i de Malferit  (País Valencià, segle XV)  Senyor de Guadasséquies. Rebé, per matrimoni, les senyories del Genovés i Xiu. Fou el pare de:

  • Guerau de Fenollet i Sanç de Castellverd  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor del Genovés, Xiu i Fenollet. La seva descendència adquirí per matrimoni el comtat d’Olocau i el marquesat de Llanera, adoptà algunes vegades el cognom Sanç de Vilaragut i s’extingí el 1871.
  • Cosme de Fenollet i Sanç de Castellverd  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor de Guadasséquies.

Farigola, Bernat

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, segle XVI)

Metge. Al seu temps gaudí de gran prestigi.

Far, Bartomeu

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Humanista i lul·lista. Creà a puig d’Inca una escola per a l’ensenyament de les arts liberals amb esperit i mètodes lul·lians.

La institució restà articulada amb la de Pere Daguí, de la qual constituïa una mena de grau preparatori amb què hom iniciava el coneixement de les humanitats.

Corregí la gramàtica de Joan Pastrana i la reedità (València, 1533).

falles, les

6 Respostes

(País Valencià, segle XVI)

Estructura feta de material combustible, les quals es cremen la nit de Sant Josep. L’origen de la festa es remunta al segle XVI, promoguda pel gremi de fusters.

Actualment, la crema de les falles constitueix una de les festes socials i folklòriques més importants de la ciutat de València, estesa a una bona part del País Valencià, amb una ingent afluència turística.

El dia 16 de març es planten totes les falles als carrers, perquè puguin ésser admirades, fins a la nit del 19 (nit del foc), que es cremen, llevat d’un dels ninots, que, indultat, passa a formar part del Museu Faller.

Falcó -pintors-

2 Respostes

(València, segle XV – segle XVI)

Dinastia de pintors. Oscil·laren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano.

El pare de la dinastia sembla que fou Onofre (I) Falcó  (València, segle XVI – 1556)  Pintor. Nomenat pintor de la Generalitat de València el 1503, com en fou posteriorment el seu fill o germà Nicolau (I) Falcó. Un altre possible fill seu fou:

Nicolau (II) Falcó  (València, vers 1500 – 1560)  Pintor. Succeí al seu pare en el càrrec de pintor de la generalitat valenciana, que exercí fins a la mort. Fou el pare de:

  • Onofre (II) Falcó  (València ?, 1520/23 – segle XVI)  Pintor. Succeí al seu pare com a pintor de la generalitat valenciana (1560).
  • Nicolau (III) Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Treballà cap al 1565. Fou fill seu:

Onofre Dionís Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Probablement fou el darrer pintor de la dinastia.

Fabra -varis bio-

1 Resposta

Gaspar Fabra  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Germà de Joan. Dirigí, amb altres nobles, dues campanyes (1474 i 1476) per incorporar el marquesat de Villena a la corona Catalano-aragonesa. Ho aconseguí l’any 1476, juntament amb la conquesta d’Almansa i altres places. Per compte de l’infant Ferran, futur rei Catòlic, lluità per terres de Múrcia contra el bàndol castellà oposat a la infanta Isabel.

Guerau Fabra  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1347 es veié desbordat pel moviment unionista, però no hi participà. Quan Pere III el Cerimoniós, vençuda la Unió, entrà triomfant a València el 1348, Guerau fou un dels pocs exclosos de les sancions aplicades als cavallers que havien restat allí en aquell període.

Jeroni Fabra  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Participà al concurs poètic celebrat a València, en 1511, a honor de Santa Caterina de Siena.

Pere Fabra  (País Valencià, segle XV – 1469)  Cavaller. Germà de Joan. En unió d’aquest, el 1434, lluità contra els mantenidors del famós pas d’armes dit Paso Honroso, a Lleó.

Escrivà de Romaní, Gaspar

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Cavaller i poeta. Identificable amb un dels diferents Gaspars del llinatge Escrivà de Romaní. Pertangué al cercle de les justes poètiques de Bernat Català de Valeriola (a València el 1602).

Autor de dècimes, vuitenes i sonets cultistes i barrocs, publicats ocasionalment en reculls commemoratius de les beatificacions de Lluís Bertran i Tomás de Villanueva (1608, 1620), de la mort de Francesc Jeroni Simó (1614), etc.

Escrivà -varis/es bio-

5 Respostes

Arnalda Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Muller de Blasco Fernández de Heredia. Probablement era filla de Pere Guillem Escrivà. L’any 1384 féu hereu universal a Andreu Guillem Escrivà i, com que des de llavors apareixen en aquesta línia d’Agres la baronia de Ràfol i el lloc de l’Alcudiola de Canals, cal pensar que provenien d’Arnalda.

Bertran Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Joan Escrivà, potser pare i fill.

Domènec? Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  (o Dionís?)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València.

Francesc Escrivà  (País Valencià, segle XVII)  Baró de Benifallim. Es casà amb Càndia Ferrando. Llur rebesnét fou Cir Escrivà i Martínez de la Raga (País Valencià, segle XVIII)  Cavaller de Montesa.

Guillemó Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1252/54)  Fill de Guillem Escrivà (mort 1256-59). Fou l’iniciador de la lìnia dels senyors de l’escrivania de València. Notari reial (1237-47). Fundador de l’hospital de la Trinitat dellà el Guadalaviar. Fou pare de Guillem Escrivà (mort d 1274).

Marieta Escrivà  (País Valencià, segle XIII – després 1272)  Filla de Pere Escrivà, senyor de Xulella, i de Prima, i germana de Guillem (mort el 1285). Fou muller d’Alfons Peris del Rei, nebot de Jaume I per línia il·legítima.

Peirona Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Muller de Pere (I) Roís de Corella. Era filla de Jaume Escrivà (mort abans 1348), el qual féu hereu el fill segon de Peirona, el qual prengué el nom de Jaume Escrivà (1341-1400?).

Pere Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Probablement fill d’Andreu Guillem (mort 1329-31). Era senyor de Ràfol el 1333. Segurament fou filla seva Arnalda Escrivà.

Pere Lluís Escrivà  (País Valencià, segle XVI)  Escriptor i militar. Escriví una Apología en excusación de las fábricas del reino de Nápoles. És considerat el més antic tractadista sobre fortificacions i artilleria militar.

Ramon Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Parent del notari Guillemó. Junt amb Salvador Guillem rebé donacions a València.

Salvador Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Parent del notari Guillemó. Junt amb Ramon Guillem rebé donacions a València.

Escola Satírica Valenciana

Deixa un comentari

(València, fi del segle XV – segle XVI)

Grup de poetes, que animaren els cercles literaris de l’època amb obres escrites sovint en col·laboració.

Entre altres se’n destaquen Bernat Fenollar i Jaume Gassull, autors d’una gran part de la producció del grup, caracteritzada pel to sarcàstic i fins obscè (Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan, Col·loqui de dames, etc), per bé que també van escriure obres moralitzants com Escacs d’Amor i fins de tema religiós.

De formació culta, la majoria participaren en els certàmens literaris de l’època i s’hi donaren a conèixer.