Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Franco -varis bio-

1 Resposta

Àlvar Franco  (País Valencià, segle XVI)  Impressor. Realitzà obres molt remarcables. El seu fill Joan Vicent Franco fou també impressor.

Francesc Franco  (Xàtiva, Costera, segle XVI)  Metge. Estudià a la universitat d’Alcalà, de la qual fou catedràtic (1543). Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la universitat de Sevilla (1569). Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas (1569).

Joan Vicent Franco  (Oriola, Baix Segura, 1673 – País Valencià, segle XVIII)  Impressor. Fill del també impressor Àlvar Franco.

Pere Franco  (Barcelona, 1744 – 1826)  Pintor. Pertanyia a les Acadèmies de Sant Carles de València, Sant Lluc de Roma i San Fernando de Madrid.

Fontroig, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Eclesiàstic. Fou domer de la catedral de Mallorca.

Escriví amb seguretat dues obres de ritual i li són atribuïdes altres tres.

Flos, Francesc

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Bisbe d’Elna i cardenal. Fou successivament vice-secretari del papa Alexandre VI, bisbe d’Elna, patriarca de Constantinoble, legat pontifici a França i cardenal diaca (1503).

Fou enterrat a Sant Pere de Roma.

Fiol -varis bio-

Deixa un comentari

Cristòfol Fiol  (Manacor, Mallorca, segle XVI – Illes Balears, 1629)  Frare dominicà. Fou predicador general de l’orde. Escriví en castellà algunes obres religioses.

Joan Fiol  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1652)  Religiós observant. El 1651 acabà una traducció catalana de la gramàtica llatina d’Andreu Sempere, seguida d’una taula alfabètica de verbs, que ha restat manuscrita.

Pere Fiol  (Palma de Mallorca, segle XVI)  Religiós jesuïta. Ensenyà a Mallorca, Girona, València i Saragossa. En aquesta darrera població era catedràtic de retòrica. Escriví poesies en català.

Figuerola -varis bio-

Deixa un comentari

Honorat de Figuerola  (València, segle XVI – 1608)  Teòleg. De la família dels barons de Nàquera. Es graduà en teologia i en cànons a València. Canonge (1583), Exercí diversos càrrecs eclesiàstics, entre ells el d’inquisidor apostòlic de Múrcia, València i Saragossa. És autor d’una al·legació contra els heretges, publicada a Roma el 1579.

Joan Figuerola  (València, segle XIV)  Canonge de la seu de València. És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos, inèdit.

Joan Martí Figuerola  (València, segle XVI)  Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia. Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfàquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana.

Pere Figuerola  (País Valencià, segle XIV) Metge. El consell de la ciutat de València li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina. Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa.

Ferrando, Manuel

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Pintor. Format a Itàlia, segons sembla amb Il Perugino.

És autor, a Mallorca, de la considerable sarja Fundació de la cartoixa de Valldemossa (Llotja), de la taula Miracle del cavaller de Colònia (sa Vall) i del tríptic de Mendia, de Manacor (Museu Diocesà).

Ferrandis, Vicent

1 Resposta

(València ?, segle XVI)

Poeta i brodador d’ofici. Participà en el certamen de Santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia.

Cobles seves figuren entre els preliminars d’una Vida de Sant Honorat (València 1513), i tres poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo (edició d’Anvers del 1557).

Publicà, en col·laboració amb el també poeta Jaume Bertran, Obres contemplatives i de molta devoció… En lloors de la Sanctíssima Creu (València 1515).

Ferrandis, Lluís

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Poeta. El 1532 concorregué al concurs poètic celebrat a València en honor a la Concepció de Maria.

Fenollet i Escrivà de Romaní, Francesc de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI)

Batlle de Xàtiva. Besnét de Lluís de Fenollet i de Malferit.

Es casà (1535) amb Maria de Vilarasa, òlim de Cabanyelles, baronessa d’Alginet i senyora de Benissanó, per la qual cosa llurs descendents primogènits anteposaren sovint al seu cognom propi el de Cabanyelles.

Fou l’avi de Cristòfor de Fenollet-Cabanyelles i Casanova (València, segle XVII)  Militar. Baró d’Alginet i de Benissanó. Lluità en l’exèrcit de Felip IV a Itàlia, contra els francesos. La seva participació en la presa de Casale Monferrato (vers 1658) li valgué el títol de comte de Casal.

Fenollet i de Malferit -germans-

3 Respostes

Eren fills de Lluís de Fenollet i de Torres  (País Valencià, segle XV)  Senyor d’Annauir. Fill de Lluís de Fenollet i de Francesca de Torres. Adquirí la senyoria de Guadasséquies el 1486.

Joan de Fenollet i de Malferit  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor d’Annauir. Originà una branca que s’extingí a la fi del segle XVII.

Lluís de Fenollet i de Malferit  (Xàtiva, Costera, segle XV – 1492)  Cavaller. Gendre del primer comte d’Oliva. Batlle de Xàtiva. Traduí al català, a partir de la versió italiana de Pier Candido Decembrio, la Història d’Alexandre, impresa a Barcelona el 1481. Fou el pare de Francesc de Fenollet i de Centelles.

Francesc de Fenollet i de Malferit  (País Valencià, segle XV)  Senyor de Guadasséquies. Rebé, per matrimoni, les senyories del Genovés i Xiu. Fou el pare de:

  • Guerau de Fenollet i Sanç de Castellverd  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor del Genovés, Xiu i Fenollet. La seva descendència adquirí per matrimoni el comtat d’Olocau i el marquesat de Llanera, adoptà algunes vegades el cognom Sanç de Vilaragut i s’extingí el 1871.
  • Cosme de Fenollet i Sanç de Castellverd  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor de Guadasséquies.