(País Valencià, segle XIX)
Ebenista. Un dels seus deixebles i ajudants fou Pere Albacar.
(País Valencià, segle XIX)
Ebenista. Un dels seus deixebles i ajudants fou Pere Albacar.
(Barcelona, segle XIX)
Actor. Excel·lí a la segona meitat del segle XIX.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit al guerriller Rafael Tristany i Parera, pel pretendent carlí Carles VII.
(Catalunya, segle XIX)
Religiós de l’orde de sant Vicent de Paül.
Traduí de l’hebreu al castellà el Llibre dels Càntics i els Salms.
(Maó, Menorca, segle XIX – )
Família de pastors protestants, que, durant tres generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat.
Fou fundada per Joan Capó i Pons (Maó, Menorca, 1852 – 20 desembre 1909) Pastor protestant. Deixeble predilecte dels missioner William Thomas Brown; bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença. Fou el pare de Josep, Joan i Samuel Capó i Ferrer.
(Palma de Mallorca, segle XIX)
Escriptor i periodista.
Publicà Le cicerone français à Palme de Majorque (1845), les obres d’aparició periòdica L’Exotique (1843) i Le Franc Observateur (1849), Memòria bibliogràfica (1851), i les obres teatrals, en castellà, La momia (1852) i Honra y amor (1861).
(València, segle XIX)
Cos policíac de la ciutat, organitzat pel general Francisco Javier de Elío després de la Guerra del Francès per tal de combatre els roders o bandolers.
(Illes Balears, segle XIX – 27 novembre 1825)
Cavaller de Sant Joan. Fill de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga i germà de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda.
A la mort sense fills del seu germà Tomàs heretà, sencers o en part, els vincles dels Burguès, Santacília, Lloscos, Berga, Valentí, Sanglada, Safortesa i Olesa de Vinagrella.
Continuà la línia principal del llinatge -era dita línia dels Burguès-Safortesa (cognom emprat només pels hereus), marquesos del Verger-.
Fou el pare de Lluís Burguès-Safortesa i Borràs (Illes Balears, segle XIX) Diputat de Mallorca (1848).
(Catalunya, segle XIX)
Orfebre. El 1867 féu una notable custòdia d’or per a la seu de Valladolid.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Polític liberal. El 1810 publicà a València una Miscelánea política y militar. El 1814, amb el retorn a l’absolutisme, fou confinat a Maó.
Durant el Trienni Constitucional fou secretari de la junta interna de govern del Principat de Catalunya (1820) i cap polític interí de Mallorca (1821-22) i de Valladolid.
Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València.