(Catalunya, segle XIX – Castelló d’Empúries ?, Alt Empordà, segle XIX)
Compositor. Fou mestre de capella de Castelló d’Empúries. Compongué diverses obres de música sacra.
Aparicio, Agustí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XIX
Antonès i Figuerola, Josep
(Catalunya, segle XIX)
Escultor. S’especialitzà i excel·lí en gerreria, amb un taller de gran producció, adscrit a les velles fòrmules estètiques neoclàssiques.
Exportava a Amèrica moltes de les seves obres, sobretot per a la decoració de jardins.
Anguera, Ramon
(Catalunya, segle XIX)
Guerriller carlí de la primera guerra carlina. Era conegut pel sobrenom de Lo Traginer.
Reuní un contingent de 3.000 homes i 30 cavalls, al front del qual féu una entrada a Arbeca el 1836. Poc després aconseguia també d’entrar a les Borges Blanques.
Anglada, Francesc
(Tarragona, segle XIX)
Religiós franciscà. Fou catedràtic del seminari de Tarragona. Excel·lí com a orador sagrat.
És autor del poema en dos volums Plácido y Taciana, o sea cooperación a la grácia (1851), entre altres escrits.
Andreu i Igual, Manuel
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Autor teatral. Seguí una línia popular, no gens exigent, però digna d’esment en un període d’abandó quasi total del català literari.
És obra seva el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs (1800).
Amuti, Joan
Amorós, Francesc
(Barcelona, segle XIX)
Ebenista. Especialitzat en la construcció de billars. Era posseïdor d’una bona tècnica i donà un gran impuls a la seva especialitat.
El 1855, juntament amb Josep Dardé i els fabricants de pianos Boisselot i Cia, fou premiat a l’exposició de París, fet que evidencià la importància de l’ebenisteria catalana de l’època.
Ametller i Montaner, Antoni
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Membre distingit de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a mitjan segle XIX.
Se’n conserven memòries de caràcter moral i filosòfic, algunes de títol tan curiós com Per què Déu va donar fills i no filles a Noé, Abraham i Isaac.
Amat, Joan
(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)
Director de la Seca de Barcelona a la primeria del segle XIX. En 1813 i 1817 publicà sengles balanços de l’activitat de la casa durant la seva actuació.
El primer d’aquells és d’especial interès per fer referència al període 1809-13, corresponent a l’ocupació napoleònica, de la qual ressenyà alguns aspectes significatius.
Altet, baronia d’
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial, atorgat pel pretendent tradicionalista Carles VII al general Rafael Tristany, únic titular.
Dades dels Països Catalans 