Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Saguàrdia, Marquesa

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIV)

Dama. En la seva jovenesa sembla haver dut també el nom d’Elionor. Era filla de Ponç de Saguàrdia, vescomte de Canet, i d’una Cabrera. Germans seus foren Ramon (II), Guillem (II) i Esclaramonda de Canet.

Es casà amb Hug (II) de Santapau i d’Urtx, baró de Santa Pau, del qual restà vídua el 1323 o 1324. Foren fills seus Ponç (IV) de Santapau i de Saguàrdia, baró de Santa Pau, i almenys quatre fills i una filla més, que no foren personatges de relleu.

El 1343 fou requerida pel rei Pere III el Cerimoniós a prestar-li atzembles per a la campanya del Rosselló.

Sagarriga, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIV)

Cavaller. Fou veguer del Conflent en temps de la guerra dels Dos Peres. Col·laborà a les gestions per contractar a França companyies mercenàries.

Segurament aquest era l’homònim que el 1384 tenia el càrrec de portantveus del governador de Mallorca.

Sacosta, Ramon

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Escriptor. El 1335 fou nomenat regent de la procuració de València. Substituïa en aquest càrrec el famós Pere de Xèrica.

Sacosta, Nicolau

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Frare franciscà. Des del 1384 ensenyà teologia a Mallorca.

Anselm Turmeda en parla a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca.

Saclota, Francesc

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Frare observant. Per encàrrec de Pere III el Cerimoniós traduí al català l’Alcorà. N’enllestí la versió el 1381.

Sabata de Calataiud i de Libiano, Roderic Sanxis

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – 1372)

Senyor de Real, Pedralba i Montserrat. Fill de Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i Ximénez de Tovia. Per haver fet costat a Pere III el Cerimoniós contra els nobles de la Unió rebé el mer i mixt imperi de les tres senyories (1347).

Fou el pare de:

  • Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Boïl (País Valencià, segle XIV)  Alcaid de Càller (Sardenya).
  • Lluís Sanxis Sabata de Calataiud i de Boïl (País Valencià, segle XIV – Castella ?, segle XIV)  Senyor de Real i Montserrat. Fou majordom del primer duc de Gandia, que passà a Castella, on es casà i obtingué la senyoria de Provencio (els seus descendents castellans formaren la línia dels senyors de Provencio, de la qual sortí la línia dels senyors de Villaminaya, que després tornà a València).
  • Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i de Boïl (País Valencià, segle XIV – 1374)  Baró de Pedralba. Fou jurat en cap de València (1370) i inicià la línia dels barons de Pedralba i els vescomtes de Gagliano, que continuà el seu fill gran, Pere Sanxis de Calataiud i Ximènez de Lamberri.

Sabata de Calataiud, Pere Sanxis

1 Resposta

(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XIII)

(o Pere Peres)  Noble. Fill gran de Garcia Sánchez Zapata de Calatayud. Senyor de Santa Engràcia de Jaca, castell de Valtorres i de la Vilueña.

Assistí a la conquesta de València, on fou recompensat amb les senyories de Tous, Pedralba, Real de Montroi i Montserrat d’Alcalà.

Casat amb Maria Pérez de Gurrea y de Atrosillo tingué per fills:

  • Joan Sanxis Sabata de Tous (País Valencià, segle XIII)  Senyor de Tous. Fou l’estirp dels Sabata de Tous.
  • Roderic Peres Sabata de Calataiud (Aragó, segle XIII – País Valencià, 1267)  Senyor de Santa Engracia de Jaca. Heretà els béns paterns, excepte Tous. Fou l’avi de:

Roderic Sanxis Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XIII)  Es casà amb Oria Ximénez de Tovia, i foren pares de:

  • Pere Sanxis Sabata de Calataiud i Ximénez de Tovia (Aragó, segle XIV)  Senyor de Valtorres i La Viluella. Heretà del seu pare els béns d’Aragó i residí a Calataiud, on deixà descendents.
  • Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i Ximénez de Tovia (Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XIV)  Noble. Anà amb Pere II el Gran a Sicília. Hereu dels béns valencians del seu pare, i pare de Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i de Libiano.

Rosselló, Ferrer de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Illes Balears, segle XIV)

Cavaller. Fou el pare de Laura de Rosselló  (Catalunya, segle XIV – Illes Balears, segle XIV), que es casà amb Sanç de Mallorca, el segon dels fills naturals de Ferran de Mallorca.

Rossell, Pere -lul·lista, s. XIV-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Lul·lista franciscà. Dirigí l’escola lul·liana d’Alcoi fundada per privilegi de Pere III el Cerimoniós el 1369, privilegi renovat a favor d’ell el 1393 i el 1399 per Joan I el Caçador i Martí I l’Humà, respectivament. L’inquisidor Nicolau Eimeric el considerà el màxim cap dels lul·listes valencians.

Li ha estat atribuïda l’obra Super B. Raymundi Lulli scriptis commentaria, de la qual no ha quedat rastre.

Roig, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIV)

Ciutadà. El 1343 formà part de la delegació que lliurà la capital a Pere III el Cerimoniós, quan aquest envaí l’illa per desposseir Jaume III de Mallorca.

L’acompanyà com a conseller a la segona campanya del Rosselló (1344).