Ponç de Caramany (Rosselló, segle XIV) Cavaller. El 1327 acompanyà a Barcelona Jaume III de Mallorca, perquè aquest hi retés el vassallatge acostumat.
Ponç de Caramany (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.
(Rosselló, segle XIV)
Noble. Fou vescomte de Canet, El 1343 es trobava a Mallorca quan l’illa fou envaïda per Pere III el Cerimoniós. Prestà acatament a aquest i li prometé fidelitat, tot deseixint-se així del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca. El rei Pere li permeté de passar al Principat i, d’allí, a les seves terres rosselloneses.
Poc després, envaït també el Rosselló, les hosts del rei Pere arribaren davant la vila de Canet. El monarca requerí aleshores el vescomte perquè li refermés la fidelitat promesa. Ramon, que feia els tractes amb el seu cunyat Felip (III) de Castre i de Saluzzo, s’avingué de grat a la proposta i obrí les portes del castell de Canet, gran punt fort del reialme. Aquest acte el col·locà obertament en contra de Jaume III.
De moment, el rei Pere disposà que el vescomte restés confinat al punt que triés del bisbat de Girona. També garantí les terres de Canet a l’armistici pactat poc més tard amb Jaume III. El darrer atacaria tanmateix el vescomtat durant la suspensió d’hostilitats.
Assegurat de la lleialtat del vescomte, Pere III l’incorporà a l’exèrcit reial a la segona i definitiva campanya d’annexió del Rosselló (1344), la qual començà falcada per la base ja adquirida de Canet. Ramon serví el rei Pere després de la incorporació del territori.
A la seva mort fou heretat per Pere de Fenollet, segon vescomte d’Illa, que era cosí germà seu, com a fill de la seva tia Esclaramonda de Canet.
Antoni Canet (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV) Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.
Berenguer de Canet (Rosselló, segle XII) Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Guillem de Canet (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.
Jaume Canet (Illes Balears, segle XVII) Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.
Joan Baptista Canet (Lleida, segle XVII – 1649) Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.
Maria de Canet (Catalunya, segle XIV) Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.
Martí de Canet (Catalunya, segle XIII) Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.
Pere Joan Canet (Illes Balears, segle XVII) Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.
(Catalunya, segle XIV)
Militar. Prengué part a l’expedició de l’infant Alfons, fill de Jaume II de Catalunya, per conquerir Sardenya (1323).
El 1324, com a capità de l’infant, es féu càrrec del castell de Montagut.
(Barcelona, segle XIV)
Pintor. El 1372 treballava per a l’ajuntament de Barcelona, fent l’enteixinat de la Casa de la Ciutat.
(Cheshire, Anglaterra, segle XIV – Anglaterra, segle XIV)
Cavaller. Fou un dels tres caps de les Companyies Blanques de Bertrand Du-Guesclin que el 1366 es posaren al servei del rei Pere III de Catalunya i d’Enric de Trastàmara per a fer la guerra a Pere I de Castella. S’uní, però, al Príncep Negre en intervenir aquest a favor de Pere el Cruel.
Formà part d’algunes ambaixades trameses pel Príncep Negre (1367), i més tard pel duc de Lancaster, prop del rei Pere III, i aconseguí d’evitar la invasió de Catalunya-Aragó per l’exèrcit anglès, el 1367; fou recompensat per Pere III amb la donació dels castells de la Mola i d’Elda, al Vinalopó Mitjà.
Es casà amb Constança d’Aragó, filla del magnat sicilià Bonifaci Frederic d’Aragó. Posteriorment fou un dels capitans anglesos més destacats en la Guerra dels Cent Anys.
(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV)
Metge. Era tingut per un dels més notables a la Catalunya del seu temps. Pertanyia a la comunitat hebrea de Banyoles.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Dama. Néta i successora de Berenguer de Cabrera i de Castelló i de Guillema de Cabrera. Muller en primer matrimoni de Ramon Berenguer de Cabrera, del llinatge vescomtal.
Feu hereu un familiar anomenat Artau de Foces, que es cognomenà Artau de Cabrera (Catalunya, segle XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a la primera campanya d’annexió del Rosselló (1343). També hi anà a la segona (1344), formant part del consell reial. El 1352 vengué tots els seus drets sobre el castell de Cabrera, la Bastida de l’Infern, la vall de Sau i la vall d’Osor a Bernat III de Cabrera, comte d’Osona.
(Catalunya, segle XIV)
Abat de Sant Cugat del Vallès (1351-85).
El capítol de la congregació claustral benedictina tarragonina i saragossana li encarregà (1358) una recopilació de les constitucions de la congregació nova (enllestides el 1361).
Féu construir l’arxiu del monestir.
(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)
Possible fill bastard de Jaume I el Conqueridor o de Pere II el Gran.
Autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards.
Dades dels Països Catalans 