Jaume Boscà (Catalunya, segle XIV) Marí. Amb Joan Llombard assessorà a Bernat II de Cabrera a fer les ordinacions de la marina mercant catalana (1340).
Joan Boscà (Barcelona, segle XV) Poeta. De la mateixa família de Joan Boscà i Almogàver. Hom en coneix una Dansa d’amor i una tençó amb Joan Berenguer de Masdovelles.
(Illes Balears, segle XIV)
Escriptor. Escriví en llatí alguns tractats de caràcter polític.
(València, segle XIII – segle XIV)
Poeta, jurisconsult, eclesiàstic i diplomàtic. Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge. Serví en diverses missions delicades en la política exterior de Jaume II el Just, a la cort francesa i a la d’Avinyó (1304-18).
És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae, i de poesies llatines.
(Girona, segle XIV)
Ciutadà de Girona. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Metge jueu. Tingué el càrrec de metge de la casa reial.
(Catalunya Nord, segle XIV)
Poeta. Sacerdot i capellà de Bolquera (Alta Cerdanya), fou xantre i arxiprest i residí un quant temps a Carcassona.
De les tres poesies del Cançoneret de Ripoll que porten el seu nom, la millor és Li fait Dieu son escur, seguici de lamentacions d’ordre material i espiritual. Les seves composicions denoten una forta influència de Cerverí de Girona, a causa de la qual hom li atribueix també d’altres composicions.
En l’obra conservada es mostra com a poeta cortès, clergue moralista, home turmentat i autor de sàtires misògines, d’una personalitat molt remarcable, la qual cosa fa suposar que la seva obra fou extensa.
(Lleida, segle XIV)
Ciutadà de Lleida. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per decidir la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores dels seus territoris.
(País Valencià, segle XIV)
Fill de l’almirall Bernat de Boixadors. Iniciador de la línia valenciana dels Boixadors. Casat amb Joana Carrós, senyora de la baronia de Rebollet (Safor).
Lluità el 1347 contra la Unió valenciana i caigué presoner dels unionistes a la batalla de Bétera (1347); acompanyà Pere III el Cerimoniós en la seva expedició a Sardenya el 1354.
Fou el pare d’Alamanda de Boixadors i de:
Teresa de Boixadors (País Valencià, segle XIV) Muller de Berenguer Arnau (II) de Cervelló, baró de la Llacuna.
Berenguer de Boixadors (País Valencià, segle XIV – abans 1397) Fou desposseït de la baronia de Rebollet en benefici del fisc reial com a càstig per haver matat Roderic Llançol, segurament en un dels episodis de les bandositats valencianes. Berenguer fou el pare de:
Joan de Boixadors (País Valencià, segle XIV – segle XV) Fou posat sota la tutoria de Bernat de Boixadors, senyor de Savallà. Reclamà almenys la devolució dels béns de la seva mare Margarida, als castells de Montoliu i de Virgili (Tarragonès) i la casa Despuig, al Penedès.
(País Valencià, segle XIV)
(dita també Alamanda Carrós) Filla de Ramon de Boixadors i germana Berenguer i de Teresa. Hereva de la seva avia materna Teresa Eiximenis de Borriol, es casà amb un Berenguer de Vilaragut.
La cura dels béns d’Alamanda, dement, serví de pretext per a les bandositats valencianes i per al desafiament del tutor, Berenguer Arnau (II) de Cervelló, amb Pere de Montagut (1402-03).
(País Valencià, segle XIV – València, 1407)
Noble. Fill de Pere Boïl i Castellar. Senyor de les baronies de Boïl i de Bétera i governador de València (1393-1407).
En una plaça de la ciutat fou atacat i mort, a llançades, per quatre homes a cavall manats per Berenguer de Reixac. L’assassinat era una venjança de l’agressió soferta poc abans per Reixac i Joan de Pertusa per part de Felip de Boïl, el germà de Ramon. El rei Martí I l’Humà féu justícia amb gran energia, Reixac i Pertusa foren escapçats. Felip de Boïl perdé una mà, com a escarment per haver fet la primera provocació.
Aquest personatge, que mereixeria de Jaume Roig l’apel·latiu de el bon Boïl, era molt amic d’Antoni Canals. Aquest li dedicà el llibre De Providència. És enterrat al claustre de Sant Domènec de València.
Fou el pare de Ramon Boïl i Montagut.
Foren altres germans seus:
Berenguer Boïl i Dies (País Valencià, segle XIV – després 1437) Cavaller. Estigué al servei de Benet XIII, almenys des del 1401, com a escuder d’honor i capità de la torre del pont d’Avinyó, que defensà fins a la retirada de les tropes de Benet XIII el 1411.
Pere Boïl i Dies (País Valencià, segle XIV) Fou enviat per l’infant Martí en ajut de Joan de Castella contra Portugal (1381), i premorí al seu pare. El succeí el seu germà Ramon.
Dades dels Països Catalans 