(Rosselló, segle XIII – segle XIV)
Noble. Era fill de Ponç Saguardia, del qual heretà probablement el vescomtat de Canet, i germà d’Esclaramonda de Canet. Fou vassall de Jaume II de Mallorca.
El 1302 era un dels signants de l’acta de vassallatge del seu monarca a Jaume II de Catalunya.
Fill seu fou Ramon de Canet, i probablement la Maria de Canet casada amb el vescomte Ramon Folc VI de Cardona.
(Rosselló, segle XIII – segle XIV)
Noble. El 1312 assistí, a Barcelona, a l’homenatge del seu rei Sanç de Mallorca a Jaume II el Just.
Fou missatger del rei Sanç prop de Jaume II el 1321, per oferir la substancial col·laboració prestada pel primer a la conquesta de Sardenya, dirigida per l’infant Alfons en 1323-24.
Tingué disputes amb el noble Ramon de Perellós, apaivagades alhora pels reis Sanç i Jaume II.
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. El 1347 es distingí entre els partidaris de la Unió alçada contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.
Prengué part als combats per imposar-se als reialistes que dirigia Pere de Xèrica.
(Palma de Mallorca, segle XIV – Illes Balears, segle XVII)
Nom d’una facció del segle XVII, rival de la dels Canamunt.
(Palma de Mallorca, segle XIV – Illes Balears, 1667)
Facció mallorquina, rival de la dels Canavall. Aquests noms sembla que provenen de llur localització en la part alta i baixa de la ciutat.
Les lluites dels dos bàndols, de caràcter nobiliari i esteses entre la població urbana i les autoritats civils i eclesiàstiques, assoliren la màxima virulència durant la primera meitat del segle XVII.
La mort d’Arnau de Santacília (1615), desencadenà fortes violències, que finalitzaren amb una reconciliació entre tots dos bàndols, però els enfrontaments es reprengueren fins a la segona reconciliació entre els membres de la noblesa (1645).
Tot i això, els bandejats continuaren les lluites fins a la repressió final del lloctinent Roderic de Borja (1667).
(Perpinyà, segle XIII – segle XIV)
Família d’artistes. Actius al Rosselló i Mallorca. El primer dels quals fou:
Bartomeu Campredon (Perpinyà, segle XIII – segle XIV) Escultor. Versemblantment identificat amb el mestre Bartomeu de Perpinyà. El 1294 executà part del cor, desaparegut, de la catedral d’Elna.
Altres membres d’aquesta família foren:
Antoni Campredon (Perpinyà, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIV) Artista. Fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d’àngel d’estil gòtic, que corona l’Almudaina; hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l’absis de la capella de l’Almudaina; el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins al 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon.
Arnau Campredon (Perpinyà, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV) Artista. Documentat a Mallorca com a aprenent de l’escultor francès Pierre de Guines.
(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)
Escultor. Fou cridat per Jaume II de Mallorca perquè vingués a l’illa, on havia de realitzar diverses obres per al palau reial.
Fou el pare i mestre d’Antoni Campedroni (Illes Balears ?, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XIV) Escultor. Treballà a la catedral de Palma de Mallorca. Li n’és atribuït l’antic retaule major.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Títol senyorial, concedit a Ramon de Peralta (mort el 1349).
Passà als Luna, ducs de Bivona, als Montcada, prínceps de Paternó (1619), i als Alvárez de Toledo (1727).
(Rosselló, segle XIV)
Noble. No serví pas Jaume III de Mallorca, sinó Pere III el Cerimoniós, que desposseí Jaume.
El 1344 féu al costat del rei Pere la campanya d’incorporació definitiva del Rosselló, i figurà al consell reial.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Frare dominicà. Assolí un considerable prestigi. Fou provincial de l’orde.
Dades dels Països Catalans 