Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Sabata de Calataiud, Pere Sanxis

1 Resposta

(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XIII)

(o Pere Peres)  Noble. Fill gran de Garcia Sánchez Zapata de Calatayud. Senyor de Santa Engràcia de Jaca, castell de Valtorres i de la Vilueña.

Assistí a la conquesta de València, on fou recompensat amb les senyories de Tous, Pedralba, Real de Montroi i Montserrat d’Alcalà.

Casat amb Maria Pérez de Gurrea y de Atrosillo tingué per fills:

  • Joan Sanxis Sabata de Tous (País Valencià, segle XIII)  Senyor de Tous. Fou l’estirp dels Sabata de Tous.
  • Roderic Peres Sabata de Calataiud (Aragó, segle XIII – País Valencià, 1267)  Senyor de Santa Engracia de Jaca. Heretà els béns paterns, excepte Tous. Fou l’avi de:

Roderic Sanxis Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XIII)  Es casà amb Oria Ximénez de Tovia, i foren pares de:

  • Pere Sanxis Sabata de Calataiud i Ximénez de Tovia (Aragó, segle XIV)  Senyor de Valtorres i La Viluella. Heretà del seu pare els béns d’Aragó i residí a Calataiud, on deixà descendents.
  • Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i Ximénez de Tovia (Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XIV)  Noble. Anà amb Pere II el Gran a Sicília. Hereu dels béns valencians del seu pare, i pare de Roderic Sanxis Sabata de Calataiud i de Libiano.

Rosselló, Ramon de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII)

Trobador. Només se n’ha conservat una composició breu.

Rosselló, Ferrer de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Illes Balears, segle XIV)

Cavaller. Fou el pare de Laura de Rosselló  (Catalunya, segle XIV – Illes Balears, segle XIV), que es casà amb Sanç de Mallorca, el segon dels fills naturals de Ferran de Mallorca.

Roís de Liori, Gil (I)

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – vers 1346)

Gran privat del rei Jaume II el Just. Fill de Rodrigo de Liori i pare de:

Gil (II) Roís de Liori (País Valencià, segle XIV – vers 1414)  Fou governador general d’Aragó i conseller reial. Fou el pare de:

Sanç (I) Roís de Liori i Fernández de Heredia (País Valencià, segle XIV – 1420)  Fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill:

Sanç (II) Roís de Liori i de Centelles (País Valencià, segle XV – 1458)  Succeí al seu pare com a vescomte de Gagliano. També fou baró de Riba-roja i senyor de Betxí. Fou el pare de Joan Roís de Liori i de Mur.

Rois de Corella -germans, s. XIII-

1 Resposta

Pere (I) Rois de Corella  (Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XIII)  Junt amb el seu germà Sanç passà al Regne de València arran de la conquesta. Rebé els llocs d’Ocaive i Pedreguer (1271). Adquiriren també les senyories d’Almussafes, Gata i Pardines i exerciren els principals càrrecs de govern municipal.

Sanç Rois de Corella  (Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XIII)  Fou alcaid del castell de Buey i batlle de Gandia (on rebé béns, així com a Ondara). Ascendent, tal vegada, de Joan Roís de Corella.

Riera, Cervià de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIII)

Ciutadà de Mallorca i polític al servei del rei Pere II el Gran i del seu fill Alfons II el Franc. El 1283 tenia la missió de guardar les costes de València i fou tramès a Mallorca per obtenir que Jaume II de Mallorca rompés la seva aliança amb el rei de França.

No havent-hi reeixit, intervingué en la invasió de Mallorca i el 1248 fou tramès per Alfons II per obtenir la submissió d’Eivissa, cosa que obtingué. Més tard serví a Sicília, quan hi regnava el futur Jaume II el Just, i el 1289 fou nomenat cònsol de Tunis.

Reixac, A. de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII)

Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València. Féu serveis diplomàtics representant Alfons II el Franc.

Quan aquest era infant i lloctinent dels regnes, substituint Pere II el Gran, que es trobava a Sicília, fou tramès a Londres per entrevistar-se amb el rei Eduard I d’Anglaterra, de cara a assegurar-se de la seva activitat davant el conflicte contra els Anjou i França (1282).

Ramon de Bianya

1 Resposta

(Rosselló, segle XII – segle XIII)

Escultor. Autor de l’estàtua tombal del bisbe d’Elna Ramon i de la de F. de Soler, datada el 1203 (ambdues obres signades), al claustre d’Elna. Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre.

Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la col·legiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet de Rosselló.

Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami.

Freixa, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Cortesà de Pere I el Catòlic. Aquest l’envià a Gènova (1199), com a ambaixador extraordinari.

Foix i de Cardona -germanes-

1 Resposta

Eren filles de Roger IV de Foix i de Brunissenda de Cardona.

Agnès de Foix i de Cardona  (Foix, Occitània, segle XIII)  Dama. Es casà amb el comte Esquivat I de Bigorra.

Felipa de Foix i de Cardona  (Foix, Occitània, segle XIII)  Dama. Es casà amb Arnau I de Coserans, el bel·licós fill del comte de Comenge, que tan repetidament envaí el Pallars pretenent millors drets de possessió que els titulars del comtat. Arnau fou sostingut en aquestes lluites, sempre fallides, per Roger Bernat III de Foix i I de Castellbó, germà de Felipa.

Sibil·la de Foix i de Cardona  (Foix, Occitània, segle XIII)  Dama. Es casà amb el vescomte Eimeric IV de Narbona.