(Catalunya ?, segle XII – Montserrat, Bages, segle XII)
Compositor benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat.
Tingué fama de ser un excel·lent intèrpret de flauta.
(Catalunya ?, segle XII – Montserrat, Bages, segle XII)
Compositor benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat.
Tingué fama de ser un excel·lent intèrpret de flauta.
(Perpinyà, Rosselló, segle XII – segle XVIII)
Antiga comanda hospitalera. La casa de Sant Vicenç de Bajoles, l’actual mas Anglada, entre Perpinyà i Castellrosselló, era la principal dels religiosos hospitalers al Rosselló i tenia sotmeses les senyories o cases subalternes de Bompàs, Cabestany i Sant Nazari, i és esmentada ja el 1172.
La successió de comanadors (el primer conegut és del 1211) s’allargà fins a la Revolució Francesa (1790).
Vivien a la casa de Bajoles un prior i diversos frares, mentre que els cavallers tenien residència a Perpinyà.
(Rosselló, segle XI – segle XII)
Noble. Fill del comte Gausfred II de Rosselló. Regentà el comtat en nom del seu nebot Girard I, quan aquest anà per segona vegada en croada a Terra Santa (1107-12).
Mort Girard I en data incerta, que cal situat entre 1113 i 1115, i essent encara menor d’edat el fill del comte difunt, Gausfred III, es produí encara una segona regència d’Arnau Jofre, fins que arribà a la majoria d’edat.
(Rosselló, segle XII)
Senyor del castell de Salses, als límits septentrional del Rosselló.
Mort el comte Girard II de Rosselló sense successió, pel juliol de 1172, el comtat passà a la jurisdicció directa del rei Alfons I el Cast. El 25 del mateix mes, Guillem d’Apià retia vassallatge al monarca per la seva fortalesa de Salses.
(Illes Balears, segle XII)
Almirall almoràvit al servei dels Banü. Capturà l’estol almohade que a les ordres del mercenari català Ibn Ruburtayr, que ell empresonà, s’havia desplaçat a Mallorca per tal d’aconseguir el vassallatge dels successors d’Ishäq ibn Gäniya.
(Illes Balears, segle XII)
Fill del valí almoràvit Ishäq ibn Gäniya. Decidit enemic dels almohades, deposà el seu germà Muhammad ibn Ishäq ibn Gäniya quan aquest s’inclinava a acceptar la proposta de vassallatge enviada pel soldà almohade Abü Ya’qüb al-Mansür.
Amb l’esquadra capturada a Ibn Ruburtayr, substituïda la seva tripulació per mallorquins addictes a la seva causa, es dirigí a Ifrïqiyya i entrà a Bugia (1184), després de nomenar regent de les illes el seu germà Talha.
Mentrestant, Ibn Ruburtayr es revoltà i, amb la seva ajuda, Muhammad recuperà el govern i reconegué l’almohade al-Mansür.
Ahmad ibn Abdal·la ibn Hafs (Dénia, Marina Alta, segle XIII – 1248) Metge i escriptor àrab.
Ahmad ibn Arun ibn Jafar ibn At al-Nafsi (País Valencià, segle XII – Àsia, segle XIII) Escriptor àrab. Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Passà després a Orient, on es dedicà a l’ensenyament i publicà algunes obres de mèrit.
Ahmad ibn Maad ibn Isa ibn Guaquis Abtogili (Dénia, Marina Alta, segle XII – ?, segle XII) Escriptor àrab. Deixà almenys tres obres conegudes. Visqué dos anys a la Meca.
Ahmad ibn Muhammad al-Maisumi (illa del Xúquer, segle XII – ?, segle. XII) Escriptor àrab. Excel·lí com a poeta. Fou governador de València en temps dels almohades.
(Catalunya Nord ?, segle XI – segle XII)
Dama. Muller de Girard I, comte del Rosselló. Fill seu seria el comte Gausfred III.
Ramon Berenguer d’Àger (Catalunya, segle XII) Noble. En 1143 fou un dels signants de la instauració a Catalunya de l’orde del Temple.
Ramon Berenguer d’Àger (Urgell ? , segle XII – segle XIII) Noble. Era personatge importat al comtat d’Urgell. Fou un dels marmessors del comte Ermengol VIII, mort el 1209.
(Catalunya, segle XII)
Noble. En 1194 fou un dels garantidors dels acords entre Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.