(Catalunya, segle XII)

Magnat. Segurament és ell mateix, l’homònim que, en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona, havia sostingut amb aquest un plet d’importància.

El 1180, regnant Alfons I el Cast, formà part d’un tribunal especial que sentencià Pere de Lluçà a cedir al rei la potestat de Merlès i Lluçà, que era retinguda injustament pel demandat.

Quatre anys després tingué un incident que provocà una àmplia exposició de greuges contra ell, formulada davant el sobirà pels prohoms de la ciutat de Tàrrega.

Aquest darrer litigi revesteix una especial importància, ja que és un dels primers que indiquen el nivell de seguretat legal que havia assolit la naixent burgesia urbana, enfront dels interessos de les poderoses cases nobiliàries.