Arxiu d'etiquetes: segle XI

València, taifa de

22 Respostes

(País Valencià, segle XI)

Regne musulmà, centrat en la ciutat de València, constituït a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova. Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins al 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amiri (Mubärak i Mudaffar) el 1010.

A la mort accidental del segon, Mubärak fou desposseït pel poble i substituït (1017) per Labïb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un nét d’Almansor (1021), Abd al-Aziz ibn Abi ‘Amir al-Mansur. Aquest s’annexà Múrcia i Almeria (1038) i el seu govern suposà prosperitat.

A la mort del seu fill Abd al-Malik, un nét, Utmän, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït (1065) pel seu sogre Yahyä ibn Ismäíl al-Ma’mün de Toledo, que s’annexà la taifa fins a la seva mort (1075). Independent de nou sota un altre amiri (Abü Bakr ibn ‘Abd al-‘Azïz), fou cedida per Alfons VI de Castella a l’ex-taifa de Toledo (1085) Yahyä ibn Ismä’ïl ibn Yahyä al-Qadir, ajudat per Álvaro Háñez.

Al-Qädir es declarà tributari del Cid i, a la seva mort, la república que en sorgí (Ibn Gahhäf) caigué, davant la pressió almoràvit, en mans del Cid.

Siräq al-Dawlà

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XI)

Darrer sobirà de la taifa de Dénia i Balears. Fill d’Alī ibn Mugāhid, quan aquest fou desposseït (1076) de Dénia per al-Muqtadir de Saragossa, es reclogué al castell de Molina de Segura, des d’on, aliat amb Ramon Berenguer II de Barcelona, intentà debades de recuperar el domini de Dénia.

Sembla que morí enverinat per ordre d’al-Muqtadir.

Ramon d’Urgell

1 Resposta

(Catalunya, segle XI)

Fill del comte Ermengol III d’Urgell. Morí jove.

Ramon II de Cerdanya

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle XI – 1130/34)

Vescomte de Cerdanya i de Conflent (1078-1130/34). Fill i successor del vescomte Bernat de Conflent i de Guisla.

Fou pare de la vescomtessa Sibil·la de Cerdanya.

Garcies -monjo del s. XI-

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XI)

Monjo benedictí de Sant Miquel de Cuixà. És conegut per la compilació de dades sobre el monestir que recollí i trameté vers 1043-46 a l’abat i bisbe Oliba.

Aquesta compilació consta de cinc apartats: notícies biogràfiques d’Oliba, història del monestir, relació de relíquies de Cuixà, obres fetes al cenobi durant l’època d’Oliba, i una homilia amb inclusió de fragments de sermons de l’esmentat Oliba.

Fenollet, Udalgar de -varis-

4 Respostes

Udalgar (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI)  Vescomte de Fenollet. Successor i segurament fill de Pere (I) de Fenollet. Apareix (1054) amb el vescomte Bernat (II) de Cerdanya en un judici tingut a Bulaternera, i al palau comtal de Cornellà de Conflent (1061) fent de jutge i àrbitre en una baralla entre el comte cerdà Ramon Guifré I i el seu vescomte Bernat (II) de Cerdanya. El 1067 fou testimoni -amb el vescomte Udalgar (I) de Castellnou– de l’acta de donació del comtat de Rasès feta per Ramgarda de la Marca al seu gendre Guillem Ramon I de Cerdanya. El succeí el seu fill Pere (II) de Fenollet.

Udalgar (II) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor de Guillem Pere (I), amb el qual prestà homenatge a Ramon Berenguer III de Barcelona pels castells de Fenollet i de Sant Esteve. Fou donació (1153) dels seus béns de Centernac i altres llocs a l’orde del Temple. El succeïren els seus fills, Pere (III) i Arnau (I) de Fenollet.

Fenollet, Pere de -varis-

7 Respostes

Pere (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle X – segle XI)  Primer vescomte de Fenollet. Probablement germà de Guillem (I), vescomte de Vallespir o de Castellnou. L’any 1000 subscriví, amb el vescomte Arnau Isarn de Conflent, l’acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat (Sant Pau de Fenollet) a Sant Miquel de Cuixà pel comte Bernat I de Besalú. El 1017 fou testimoni a l’acta d’instauració del bisbat de Besalú. El seu successor i segurament fill seu fou Udalgar (I) de Fenollet.

Pere (II) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor d’Udalgar (I) de Fenollet. Cedí (1078) l’abadia de Sant Pau de Valloles (Sant Pau de Fenollet) al comte Bernat II de Besalú i també els seus drets sobre la de Sant Martí de Les. Casat amb Bel·lisenda, segurament fou fill seu Arnau Guillem (I) de Fenollet.

Pere (III) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor d’Udalgar II de Fenollet i germà d’Arnau (I). Oncle de Berenguer de Perapertusa. Fou un dels qui reformaren els fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona, quan aquest hagué de manllevar, el 1160, un gran emprèstit de 6.700 morabatins del banquer montpellerí Guillem Leteric.

Pere (IV) de Fenollet  (Saissac, França, s XII – Catalunya Nord, 1209)  Vescomte de Fenollet. Nom que adoptà Pere de Saissac, senyor de Saissac, al casar-se amb la vescomtessa Ava de Fenollet. Llur fill i successor fou Pere (V) de Fenollet.

Fenollet, Arnau Guillem de -varis-

1 Resposta

Arnau Guillem (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI)  Vescomte de Fenollet. Segurament fill de Pere (II) de Fenollet i de Bel·lissenda. Les relacions amb els comtes de Besalú sembla que no eren del tot bones, car el 1086 el comte Bernat II infeudà directament el castell de Fenollet a Bernat Torró, senyor de Maurí, i poc després infeudà el vescomtat de Fenollet (amb el de Castellnou) a un tal Guillem Bernat, fill d’Arsenda, potser del llinatge dels Montesquiu. Es casà amb Amaltruda, i foren segurament fills seus Arnau Guillem (II) i Guillem Pere (I) de Fenollet, els quals el succeïren al vescomtat.

Arnau Guillem (II) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI – segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill d’Amaltruda i segurament d’Arnau Guillem (I) de Fenollet, al qual succeí, i germà de Guillem Pere (I).

Enric de Cerdanya

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Fill de Ramon I de Cerdanya i d’Adela. Era germà, per tant, del comte Guillem I, que governaria la Cerdanya des del 1068.

Elx, diòcesi d’

1 Resposta

(País Valencià, segle VI – segle XI)

Territori eclesiàstic. Comprenia la major part de l’actual diòcesi d’Oriola-Alacant.

De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començament del segle VI. El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu per a resoldre certs afers eclesiàstics. Aquesta vicaria devia ésser només a títol personal, no pas inherent a la seu d’Elx, que continuà sotmesa a la metròpoli de Cartago Nova i, després, a Toledo.

Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo. Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo (talment és com signen alguns bisbes del segle VII).

La diòcesi subsistí fins al segle IX (consta el 862), i potser també fins a la invasió almoràvit del segle XI. Els bisbes coneguts ho són principalment per llurs signatures als concilis de Toledo.

La basílica cristiana del període bizantí i visigòtic fou construïda damunt una antiga sinagoga.