Arxiu d'etiquetes: Segarra

Curullada, la

(Granyanella, Segarra)

(ant: la Cruïllada o Sacruïllada)  Poble, a la ribera de Cervera, damunt la riba dreta del riu d’Ondara (a la vora del qual hi hagué l’església i el molí de Sant Pere Gros o Sant Pere de la Curullada).

És bastit al voltant del castell de la Curullada, que pertangué als Saportella fins el 1376, que el bescanviaren amb els Desvall pel castell de Montpaó (conservaren, però, la veïna torre i quadra de Saportella).

El castell fou refet al començament del segle XVII i al seu costat fou bastida la nova església parroquial de Sant Pere.

Concabella

(els Plans de Sió, Segarra)

Poble, a l’antic terme de l’Aranyó, prop de la riba dreta del Sió, al voltant de l’antic castell de Concabella i de l’església parroquial de Sant Salvador.

A llevant hi ha l’antic castell de Ratera, que esdevingué posteriorment molí i fou denominat el molí de Concabella.

Comdals, els -Segarra-

(Cervera, Segarra)

Antiga granja del monestir de Montserrat, a la dreta del riu d’Ondara.

El molí dels Comdals, amb una part de les terres cedides el 1130 al comte Ramon Berenguer III de Barcelona per Ponç Hug de Cervera, fou adquirit per Montserrat a mitjan segle XVI; el gran casal de construcció gòtica i l’actual molí són d’aquell segle; el segon molí fou construït el 1777.

Fins a la desamortització del 1835 els Comdals foren el graner de Montserrat.

Claret de Figuerola

(Torà, Solsonès)

Poble, fins al 1968 de l’antic municipi de Llanera de Solsonès, situat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (de la qual depèn l’església de Sant Serni del Bosc).

D’aquest poble anaren algunes famílies a repoblar Lleida des del 1150.

Civit

(Talavera, Segarra)

(ant: CevitPoble (711 m alt), al vessant septentrional del Montfred (límit entre la ribera de Cervera i l’alt Gaià), vora el barranc de Civit, capçalera del riu d’Ondara o de Cervera.

La seva església parroquial és dedicada a Santa Maria.

Cervera, Universitat de *

Veure> Universitat de Cervera  (institució d’ensenyament superior, 1717-1842).

Cervera, conferències de -1260-

(Cervera, Segarra, 1260)

Pactes de treva tinguts per tal de planejar la pau en la rebel·lió moguda contra el rei Jaume I el Conqueridor pel comte Àlvar I d’Urgell, secundada per Ramon Folc V de Cardona, i Guillem (II) de Cervelló (conspiració de Castelló de Farfanya).

La pau definitiva fou signada aquell mateix any a Barcelona.

Cervera, conferència de -1713-

(Cervera, Segarra, 13 juny 1713)

Reunió celebrada a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg (pels austriacistes) i el marquès de Grimaldi (pels filipistes), amb assistència dels comissaris anglesos, per tal de preparar l’armistici durant l’evacuació de les tropes estrangeres, tal com era decidida a Utrecht, i d’establir la forma de lliurar Barcelona i Tarragona, tot respectant i els béns i les honors dels austriacistes i mantenint les llibertats catalanes, condició, aquesta, que féu fracassar la conferència.

Cellers, monestir de

(Torà, Segarra)

Monestir benedictí (Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers).

Fou fundat el 1038 prop de Cellers; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat. Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica. Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins.

Se’n conserva la curiosa església romànica (segles XI-XII), restaurada, amb interessants detalls arquitectònics; consta d’un creuer de tres absis; la cripta, amb capitells originals; fou restaurada el 1898.

Castellnou d’Oluges

(Cervera, Segarra)

(ant: Castellnou d’OlujaPoble, situat a l’esquerra del Sió.

El 1405 Guillem de Rajadell era senyor del castell de Castellnou. Durant la guerra contra Joan II, aquest rei donà la senyoria al seu capità Rodrigo de Bobadilla.

L’església parroquial (Sant Pere), refeta el segle XVI, conserva dos sarcòfags de pedra de les famílies Oluja i Castellnou.