(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Poble (670 m alt), a la dreta del Sió.
La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Sant Domi.
Fou de jurisdicció reial.
Castell de Santa Maria, el
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Segarra
Canós, el
Camí, santuari del -Segarra-
(Granyena de Segarra, Segarra)
Santuari on és venerada la imatge de la Mare de Déu del Camí, situat mig km al nord del poble.
Hom hi celebra, el dijous següent del 8 de setembre, l’anomenada festa del Capítol.
Pertanyia a l’orde de l’Hospital.
Cabestany -Segarra-
(Montoliu de Segarra, Segarra)
Poble (710 m alt), als altiplans que separen les valls dels rius Cercavins i Corb.
El lloc és esmentat ja el segle X. L’antic castell de Cabestany fou adquirit, amb el poble, pels hospitalers el 1273, i n’obtingueren el mer i mixt imperi el 1381.
Al segle XIX formà municipi, l’església de Sant Salvador depenia de la parròquia de la Guàrdia Lada.
Bellmunt de Segarra
Poble (794 m alt), aturonat a la partió d’aigües del riu d’Ondara i de l’Anoia, entre la Panadella i Santa Fe de Montfred.
Fins al començament del segle XIX fou de la jurisdicció del monestir de Montserrat.
L’església parroquial de Sant Pere tenia annexa la de Sant Jaume de Rocamora d’Argençola.
Arxiu Comarcal de la Segarra
(Cervera, Segarra, 1982 – )
Arxiu. Instal·lat a l’antiga Universitat de Cervera per aplegar la documentació de l’ajuntament de Cervera (amb pergamins des del 1072), el fons notarial (1325-1917), els llibres del Misteri de la Passió (segle XV), així com molta documentació de la universitat de Cervera, que en gran part es troba a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
Enllaç web: Arxiu Comarcal de la Segarra.
Aranyó, l’ -Segarra-
Poble i antic municipi: 456 m alt, 26,13 km2, agregat el 1974 amb les Pallargues a l’actual. El poble és situat a 8 km de Cervera.
Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra, les quals han donat peu a una llegenda popular. A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes, bé que generalment són suposats ossaris o columbaris sepulcrals.
El castell de l’Aranyó, que formà un bloc massís, fou edificat el segle XVI (en part restaurat), amb una torre prismàtica de construcció anterior. L’actual castell fou acabat el 1569.
El 1428, l’Aranyó fou admès en el veïnatge de Cervera.
Amorós
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Llogaret de l’antic municipi de Freixenet de Segarra, situat a l’altiplà que separa les conques del Sió i de l’Anoia, a mig quilòmetre de Sant Guim de l’Estació.
El 1394 fou admès al veïnatge de Cervera.
Ametlla de Segarra, l’
(Montoliu de Segarra, Segarra)
(ant: l’Ametlla de Tàrrega o l’Ametlla Lada) Poble (704 m alt), aturonat a les línies que separa les conques del riu Corb i del Cercavins, a 1,5 km de Vallfogona de Riucorb.
El segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic.
El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construcció del castell, aleshores a mig fer i del qual és conserva, malmesa, una torre cilíndrica.
La senyoria de l’Ametlla passà el 1239 dels Tarroja a la comanda de Cervera, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.
Alta-riba -Segarra-
Poble (664 m alt), aturonat i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon de Portell.
La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra; conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica.
De l’antic castell d’Alta-riba només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt.
Dades dels Països Catalans 