Arxiu d'etiquetes: Sardenya

Sanluri, batalla de -1409-

19 Respostes

(Càller, Sardenya, Itàlia, 30 juny 1409)

Fet d’armes entre les tropes catalanes dirigides per Martí I de Sicília i les sardes que havia dirigit Brancaleó Dòria i llurs aliades, les del vescomte Guillem II de Narbona.

Malgrat la superioritat numèrica sarda, els catalans assoliren una victòria completa, amb un botí nombrós, l’ocupació de la vila de Sanluri i la captura de l’estendard del vescomte, que fou enviat a Barcelona com a trofeu. Les pèrdues catalanes foren escasses, si bé hi moriren diversos personatges.

La nova de la victòria causà una gran alegria a Barcelona, on el rei Martí I féu fer importants celebracions; l’alegria es canvià aviat en dol, però, en saber-se la mort de Martí I de Sicília, hereu de la corona catalano-aragonesa i únic descendent varó de la família reial catalana.

Rosanes, Hug de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)

Cavaller. Durant el regnat de Martí l’Humà fou governador de Càller i el districte de Gallura, a Sardenya, per relleu el 1404 de Francesc Sagarriga, que havia estat elegit bisbe de Lleida.

Rellevat ell al seu torn, el 1408, per Marc de Montbui, seguí a l’illa secundant-hi Martí el Jove, que hi havia arribat en expedició. Per encàrrec d’aquell, amb Joan Serra, recorregué part de Sardenya pel maig de 1409, prometent l’indult a tots els rebels que abandonessin la causa del vescomte de Narbona, cap de la revolta.

Riera, Berenguer

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Militar. Participà a l’expedició de l’infant Alfons per conquerir Sardenya.

Concorregué al setge de la vila d’Esglésies, del 30 de juny de 1323 al 7 de febrer de 1324.

Fou un dels tres capitans de companyia deixats al front dels 200 homes que restaren de guarnició, un cop ocupada la plaça.

Ribelles, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1340)

Alt funcionari reial. Acompanyà l’infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya. A Catalunya posseí el lloc d’Artesa.

Fou nomenat governador de Càller (1337). Durant una època de pau, fortificà la regió de Gal·lura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l’ordre reial de batre moneda d’alfonsins d’or a la seca de Càller.

Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó.

Ribelles, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XV)

Noble. Residí a Sardenya.

Secundà la primera revolta que hi féu Lleonard d’Aragó, plantejada per aquest per raons d’heretatge.

Es beneficià de la concòrdia de 1471 i del perdó general de 1474.

Queralt i de Castellnou, Guillem (II) de

(Catalunya, segle XIII – 1327)

Noble. Fill de Pere (IV) de Queralt i d’Anglesola i germà de Pere (V).

En la seva joventut anà a Sardenya amb l’expedició de l’infant Alfons, el futur rei Benigne. Lluità a l’illa durant la victoriosa campanya de conquesta de 1323-24.

Morí en circumstàncies poc aclarides. Corregué la veu que el comte Arnau Roger II de Pallars, cunyat de l’infant Alfons, era responsable de la seva mort. No fou seguit tanmateix cap procés contra el comte.

Fou succeït pel seu germà.

Pujades, Pere

(Sardenya ?, Itàlia, segle XV)

Militar. Governador del Logudor (Sardenya) que hagué de fer cara (1478) a la revolta encapçalada per Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany.

Guanyà per al rei alguns llocs i viles i derrotà l’exèrcit del marquès amb l’ajut de les forces del virrei Nicolau Carròs.

Montcorb, Bernat de

Veure>  Bernat de Peguera  (cavaller, mort a Sardenya el 1409).

Montcada i de Gralla, Gastó de

(Barcelona, 21 març 1554 – Saragossa, 24 gener 1626)

Segon marquès d’Aitona (1594), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera, etc. Cavaller de Calatrava. Fill i hereu de Francesc (I) de Montcada i de Cardona.

Virrei de Sardenya (1590-95), on succeí el seu sogre, Miquel de Montcada i Bou, i continuà l’obra de defensa de l’illa (durant el seu virregnat foren construïdes 66 torres de defensa) i de foment de l’agricultura.

Lluità després contra els anglesos (1596-98), fou virrei d’Aragó (1604-10) i passà posteriorment a residir a la cort, al servei de Felip III de Catalunya.

Fou mestre racional de Catalunya des del 1597, càrrec vinculat als marquesos d’Aitona per llur entroncament amb els Gralla.

Es casà amb Caterina de Montcada i Bou, que li aportà les baronies de Callosa i Tàrbena.

Foren germans seus:

Hug de Montcada i de Gralla  (Catalunya, segle XVI – Calais, França, 8 agost 1588)  Fou lloctinent del seu germà Gastó a Sardenya. Fou un dels pocs catalans que embarcaren a l’anomenada Armada Invencible, tramesa per Felip II de Catalunya contra Anglaterra, que havia de tenir una fi desastrosa i en la qual morí.

Joan de Montcada i de Gralla  (Catalunya, segle XVI – Tarragona, 1622)  Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona (1610-12), féu de moderador en les disputes entre els consellers barcelonins i la inquisició. Després fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1612-22).

Lluís de Montcada i de Gralla  (Catalunya, segle XVI – després 1632)  Fou comanador d’Osca, Ulldecona i Vilalba i després gran conservador i castellà d’Amposta de l’orde de l’Hospital de Sant Joan. Destacat partidari dels nyerros, promogué (1615) incidents a Amposta. El 1632 fou elegit diputat eclesiàstic de la generalitat. Fou pare de Joan Lluís de Montcada.

Lucocisterna, batalla de

(Càller, Sardenya, Itàlia, 29 febrer 1324)

Batalla en la qual les tropes catalanes de l’infant Alfons (el futur Alfons III el Benigne) -500 cavallers i 2.000 infants-, comandades a l’avantguarda per Guillem d’Anglesola, van vèncer els pisans -1.200 cavallers i 2.000 ballesters-.

Aquesta batalla fou decisiva per al domini de Sardenya, ja que el 19 de juny se signà la capitulació, per la qual la República de Pisa cedeix a Jaume II el Just tots els drets sobre Sardenya.