(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1650 a Gabí de Manca i Sasso, cavaller de Sant Jaume.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1650 a Gabí de Manca i Sasso, cavaller de Sant Jaume.
(Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Jurisdicció senyorial concedida a Felip de Cervelló i d’Alagó (mort després 1535).
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Jurisdicció senyorial que al segle XVII pertanyia als Manca.
(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit el 1710 per Felip V de Borbó a Antoni Manca i Quasina.
Era nebot d’Andreu Manca i Zonza, arquitecte de Turritano, i formà part de l’expedició filipista del 1710 per a recobrar Sardenya.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1647 a Pau de Castellví i d’Aimeric, procurador de Sardenya i cavaller de Sant Jaume (1600), fill del primer marquès de Làcon.
(Sardenya, Itàlia)
Designació de la ciutat de Castelsardo, aplicada després de la conquesta catalana (1448).
(Sardenya, Itàlia, s XVII – )
Títol, atorgat per Carles II el 1700 a Feliu de Màrgens-Nin i Manca sobre el castell que tenia a Sardenya.
El 1917 fou rehabilitat amb la denominació de comtat del Castillo de Vera.
(Càller, Sardenya, segle XIV)
Nom donat a una població de l’illa l’any 1326. Fundada per l’infant Alfons, després Alfons III de Catalunya, prop de Càller durant el setge d’aquesta ciutat pels catalans (1323-26), i a la qual atorgà les constitucions i els privilegis de Barcelona.
Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327.
Es conserven restes de l’església parroquial prop del santuari del Bonaire.
(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)
Títol, concedit el 1713 per l’emperador Carles III a Miquel de Cervelló i de Castellví (Sardenya, Itàlia, segle XVII – segle XVIII) Fill de Bernadí Maties de Cervelló i Piccolomini di Siena.
Fou procurador del regne de Sardenya per Felip V de Borbó, que li atorgà el títol de marquès de Conquestes (1704).