(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )

Títol de Campidano, concedit el 1614 a l’illa (fou el primer ducat d’aquest regne), sobre el lloc de Mandas, a Pere Maça de Liçana-Carròs d’Arborea, òlim Lladró de Vilanova i de Mendoza, primer marquès de Terranova i baró de Castalla i de Mandas. Més tard fou denominat ducat de Mandas i Vilanova.

Passà als Hurtado de Mendoza, als Zúñiga, ducs de Béjar, als Pimentel, comtes-ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Brunetti i als Fernández de Henestrosa.

(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )

(italià: Laconi) Títol senyorial, atorgat el 1605 a Jaume de Castellví i de Castellví, segon comte de Làcon. Al cinquè marquès, Joan Francesc de Castellví i d’Ixard (mort el 1723), li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1702.

A mitjan segle XVIII passà als Aimeric, comtes de Villamar (Sardenya), que encara el posseeixen. A Espanya, però, fou rehabilitat el 1920 pels Castellví, comtes de la Vilanova.

El comtat de Làcon havia estat atorgat el 1561 a Artau de Castellví i d’Alagó, vescomte de Sanluri.

(Sardenya, Itàlia, segle XV – )

Títol senyorial concedit el 1484 a Jaume Aragall, vicari de Sardenya (1477).

Passà als Bellit, als Gualbes (que passaren a cognominar-se Aragall), als Brando i als Crespí de Valldaura.

(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)

Títol, concedit el 1713 per l’emperador Carles III a Miquel de Cervelló i de Castellví (Sardenya, Itàlia, segle XVII – segle XVIII)  Fill de Bernadí Maties de Cervelló i Piccolomini di Siena.

Fou procurador del regne de Sardenya per Felip V de Borbó, que li atorgà el títol de marquès de Conquestes (1704).