Llogaret, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya, dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma.
Era una quadra que el 1214 fou comprada pel monestir de Sant Pere de la Portella, formada per sis masos i el santuari, situat des del 1309 sota el patronat de la Portella.
Santuari (la Mare de Déu de Fontsanta), a l’oest del poble.
Fou construït a la fi del segle XV al costat d’una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien.
La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936.
Hom hi celebra nombrosos aplecs.
Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Font-rúbia), vora el coll de Font-rúbia, en un contrafort de la serra de Collserola, entre el turó del Carmel i el de la Creueta del Coll.
Fundat vers l’any 1098, fou priorat filial de Sant Cugat fins al 1592, any en què se secularitzà, i, novament, des de la primeria del segle XVII fins a l’any 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir.
Fou molt restaurat el segle XIX, i també el 1929, quan hi anaren a residir religiosos del Sagrat Cor.
L’església actual encara conserva elements romànics del segle XI i barrocs del segle XVII.
Santuari (la Mare de Déu de la Fontcalda) i balneari, a l’engorjament del riu de la Canaleta, al peu de la serra de Pàndols.
A tocar de l’església hi ha una font d’aigües minero-medicinals que brolla a 25ºC i que duu clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic.
Al segle XIV o al XV uns frares trinitaris procedents probablement de Tortosa hi iniciaren una comunitat monàstica; l’església actual fou construïda el 1756.
Ha esdevingut un centre d’estiueig.
(Fontcoberta, Pla de l’Estany)
Santuari (la Mare de Déu de la Font), al nord-oest del poble, prop de la Farrés, petita capella romànica esmentada ja el 1292, on hom venera una imatge d’alabastre del segle XIV.
La reina Maria de Castella aprovà la confraria de la Mare de Déu de la Font, i l’aplec que hi era celebrat el 25 de març ha perdurat fins avui.
Santuari (la Mare de Déu del Fau, o també de les Alades, o de les Formigues) (961 m alt), en un cim de la serra del Fau (1.060 m alt), alineació muntanyosa que, des de la Creu del Canonge, separa les valls de la Muga i del riu d’Arnera.
L’edifici, romànic, del segle XII, fou refet al XV. Havia pertangut a la parròquia dels Horts i de Carbonils.
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Antic castell, al cim d’un turó granític (422 m alt) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l’oest de la ciutat.
Es conserven els murs del recinte trapezoïdal i especialment, al centre, la notable torre de l’homenatge; una fortificació o avançada del castell s’estenia cap al turó del Vent, al nord.
Esmentat ja a mitjan segle XI com a feu dels vescomtes de Cardona; fou ocupat pels remences (1485), i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis.
Al peu del turó hi ha el santuari o capella de Farners (la Mare de Déu de Farners), consagrada el 1200, amb imatge romànica; conserva la part inferior de l’absis i de la nau, però fou totalment reconstruïda al segle XVIII; hom celebra un aplec el diumenge després de l’Ascensió.
Santuari (la Mare de Déu del Far), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l’extrem dels cingles del Far, damunt del Ter. Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats.
La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425; l’edifici actual fou bastit en 1599-1648. La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922. El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970.
Els cingles de Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera (cingles de Tavertet) que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra, damunt el Ter; prenen la forma d’una proa avançada damunt la riera de Santa Coloma (oest) i la vall d’Hostoles (est), a la punta de la qual (roca del Far, 1.223 m alt) hi ha el santuari.
(la Pobla de Lillet, Berguedà)
Santuari marià (Santa Maria de Falgars), a la serra de Falgars.
El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona.
Bé que una tradició pretén de situat la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà.
Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi (1352), i més tard, ermitans.
L’església fou reedificada el 1646. Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del segle XV. És lloc de molta devoció.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Santuari (la Mare de Déu de les Esposes), encinglerat damunt la riba dreta de la riera de Cerdanyola, entre Guardiola i Sant Julià de Cerdanyola.
Dades dels Països Catalans 