Llogaret i santuari (Nuestra Señora de las Virtudes), 6 km a l’oest de la ciutat, al peu del cabeç de La Virgen.
Fins a l’exclaustració del segle XIX hi hagué una comunitat d’augustians calçats. En honor d’aquesta imatge, patrona de Villena, se celebra anualment una festa de moros i cristians.
(Peralta i Calassanç, Llitera)
Antic priorat benedictí (Santa Maria de Vilet), actual santuari de la Mare de Déu del Vilet, fins el 1970 pertanyia al terme de Gavasa. Antigament era anomenat de Siurana.
El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó. El 1153 ja no tenia comunitat. El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó. Es féu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó.
El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa.
Antic poble i santuari (la Mare de Déu de Vilarmilà), a l’est del terme, vora el de Pontellà.
Veure> Sant Pere del Vilar (santuari).
Santuari de la Mare de Déu de Vida, en un coster que domina, per l’esquerra, la vall de la Tet, damunt Vilafranca de Conflent.
És l’antic monestir de Sant Pere de la Roca.
Santuari de la Mare de Déu de Vida, dit també de Santa Magdalena, situat al sud-oest de la vila, en part romànic (segle XII) i en part pre-romànic.
Situat al peu d’un contrafort de la serra de l’Albera, que presideix la torre de la Maçana.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Santuari i antiga ermita, al vessant septentrional de la talaia d’Alcúdia, a la part nord-oriental de la península des Pinar (dita també península de la Victòria), en la qual consta ja el 1395 l’existència de vida eremítica.
Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252. Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cel·la, on es venerà una imatge de la Mare de Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego.
Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sol·licitats fins i tot per Alfons IV de Catalunya; en morir fra Diego el 1426, l’ermita fou saquejada a fi de cercar el suposat or que hom creia que havia fet. En aquest indret fou fundat, el 1482, un convent carmelità de la Victòria (advocació que també prengué l’antiga imatge de fra Diego).
Durant les Germanies, el 23 d’abril de 1522, el prior del convent, fra Antonio d’Àvila, donà l’alerta als alcudiencs d’un imminent assalt de la ciutat per part dels agermanats. Vençuts aquests, fou feta una solemne processó de gràcies amb la Mare de Déu de la Victòria, que des d’aleshores rebé exclusivament aquesta advocació. Acabada la guerra el 1524, els jurats d’Alcúdia donaren al convent llicència de construir de 7 a 12 ermites. El convent no prosperà, i desaparegué vers el 1580.
El 1608 fou reposat per alguns ermitans; hi residia un donat, i el 1616 fou creada la confraria de Nostra Dona de la Victòria per a tenir-ne cura. Refet el santuari diverses vegades a partir del 1704, conserva encara un aspecte de fortalesa.
Partida del municipi, dins el terme de Benimaclet, centrada en el santuari de Vera (la Puríssima Concepció) i el molí de Vera, alimentat per la sèquia de Vera, derivada de la de Mestalla, la gola de la qual, en arribar a la mar, constitueix el límit septentrional del terme de València.
Santuari (la Mare de Déu de les Ventoses), al nord-oest de la vila, dins l’antic terme d’Aler.
Dades dels Països Catalans 