Arxiu d'etiquetes: sants/es

Ramon Nonat

(Portell, Segarra, 1204 – Cardona, Bages, 31 agost 1240)

Religiós mercedari i sant.

D’origen noble i d’historicitat dubtosa. Molt popular i venerat com a sant a Catalunya i arreu on s’estengué l’orde de la Mercè.

Li fou donat el sobrenom de Nonat (no nascut) pel fet d’haver nascut un cop morta la seva mare.

Treballà per la llibertat i la redempció dels esclaus i presoners i per la conversió dels infidels a Àfrica.

Gregori IX el nomenà cardenal l’any 1239 i va cridar-lo a Roma com a conseller, però va morir en el viatge.

Ramon de Penyafort *

Veure> Penyafort, Ramon de (eclesiàstic, jurista i sant català, 1185-1275).

Ramon de Fitero

(Barcelona ?, segle XII – Ciruelos, Aragó, 1163)

Religiós cistercenc i sant. Es deia Ramon Sierra i Amades, diu que la tradició catalana el feia barceloní, de la noble família dels Serra.

De jove va manifestar vocació religiosa i va fer-se canonge regular de la catedral de Tarassona.

Fou el fundador de l’orde de Calatrava.

Pròsper

(Tarragona ?, segle VII – Camogli, Ligúria, Itàlia, 718)

Arquebisbe de Tarragona i sant.

Segurament el 713 fugí de Tarragona a causa de la invasió dels sarraïns, amb un grup de clergues i es dirigí a Itàlia passant per Sardenya, emportant-se els cossos de Fructuós, Auguri i Eulogi i altres béns de la seva església.

S’establí amb els seus clergues a la muntanyeta de Capodimonte, prop de Camogli (Gènova), on fundà un monestir.

Morí amb fama de sant i el rei Luitprand li dedicà una església a Reggio, on foren traslladades les seves relíquies.

El 997 li fou dedicat un monestir benedictí als afores de Reggio.

Pere Nolasc

(Mas Santas Puèlas, França, vers 1180 – Barcelona, 6 maig 1256)

Mercedari i sant, fundador (1218), amb Ramon de Penyafort, de l’orde de la Mercè o de la Misericòrdia (a Barcelona), dedicat al rescat de captius.

Nomenat primer mestre de l’orde, va governar-lo durant 31 anys.

Alexandre VII va canonitzar-lo l’any 1655.

Pere Claver *

Veure> Claver i Sobocano, Pere (missioner jesuïta i sant català, 1580-1654).

Penyafort, Ramon de

(Santa Margarida del Penedès, Alt Penedès, 1185 – Barcelona, 6 gener 1275)

Eclesiàstic, jurista i sant. Estudià i ensenyà retòrica i lògica a Barcelona. Va doctorar-se i professà dret (1216) a Bolonya.

Novament a Barcelona, fou nomenat canonge penitenciari, i l’any 1222 ingressà a l’orde de sant Domènec. El papa Gregori IX va cridar-lo a Roma amb l’encàrrec de reunir les Decretals.

El 1238 fou elegit mestre general de l’orde. Dos anys després hi renuncià per dedicar-se a la conversió de jueus i musulmans.

Va instituir escoles per preparar-hi missioners a Barcelona, Múrcia i Tunis. Contribuí a la fundació de l’orde de la Mercè.

Entre les seves obres hi ha Decretalium Gregorii pape IX, libri V (segona part del Corpus Juris Canonici),Summa de poenitentia, molt divulgada a l’edat mitjana, i Summa pastoralis.

Pancraç -màrtir, s. III/304-

(Perpinyà ?, segle III – Roma, Itàlia, 304)

Màrtir cristià. Originari de Perpinyà segons una llegenda, morí durant la persecució de Dioclecià; és veneral el 12 de maig.

Els teixidors barcelonins el prengueren com a patró el 1848 i celebraven la seva festa amb actes populars i amb un berenar a la font d’en Xirot; tenia el seu altar a l’església del Pi.

Hom el considera advocat dels qui busquen feina i la seva devoció esdevingué popular a molts indrets dels Països Catalans.

A Tortosa és patró de les sastresses.

Pagès, Miquel

(Manresa, Bages, 1409 – Castres, Llenguadoc, 1450)

Predicador i beat. Era frare dominicà (1420) al convent de Sant Pere Màrtir de Manresa.

El 1436 es traslladà a Castres, on tingué una gran anomenada com a predicador i miracler.

Rebé culte com a beat a la catedral de Castres i a la seu de Manresa.

La seva diada és el 20 de juny.

Pacià -bisbe i sant, s. IV-

(Barcelona ?, abans 310 – després 390)

Escriptor, bisbe de Barcelona (360-390) i sant.

Es conserven les tres cartes que escriví a Sempronià (contra els novacians), un tractat (Exhortació a la penitència), un opuscle sobre el baptisme i una diatraba (Cervolus) contra la llicència dels festivals pagans.