Arxiu d'etiquetes: sants/es

Cabrit, Guillem

4 Respostes

(Illes Balears, segle XIII – Alaró ?, Mallorca, 1285)

Militar. Serví Jaume II de Mallorca i quan Alfons II el Franc conquerí l’illa (1285), es féu fort, amb Guillem Bassa, al castell d’Alaró. Quan el rei s’apoderà del castell, sembla que els féu morir cremats a la plaça d’Alaró.

Una tradició, que arranca ja del segle XIV i que es basa principalment en un breviari mallorquí del 1488, els considera sants (Sant Cabrit i Sant Bassa), i han tingut imatge i culte propi a Mallorca, prohibit el 1635 pel bisbe Juan de Santander, bé que llurs imatges continuaren essent venerades, fins que el 1776 el bisbe Juan Díaz de la Guerra les féu retirar.

Segons la tradició, llurs ossos són a la catedral de Mallorca. Hom n’ha posat en dubte fins i tot l’existència històrica.

Bossac, torrent de *

Deixa un comentari

(Vallespir)

Altre nom del riu Ample.

Prop seu hi havia la cel·la benedictina de sant Joan de Bossac, dependència, el segle XI, de l’abadia d’Arles.

Bono i Montsó, Gaspar de

5 Respostes

(València, 5 gener 1530 – 14 juliol 1604)

Eclesiàstic i sant. Dominicà, abandonà l’orde i entrà al servei de Carles I (1549).

El 1561 professà al convent de mínims de Sant Sebastià de València; fou superior de diversos convents i corrector provincial (1580).

Fou beatificat per Pius VI el 1786. La seva festa és celebrada el dia 4 de juliol.

Bertran i Eixarch, Lluís -sant dominic-

24 Respostes

(València, 1 gener 1526 – 9 octubre 1581)

Religiós dominicà i sant. Era fill d’un notari. Ingressà a l’orde dominicà (1544), i fou mestre de novicis al convent de Llombai. Es relacionà amb diverses personalitats de la reforma posttridentina.

El 1562 se n’anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on durant més de set anys acomplí una intensa labor evangelitzadora. S’oposà al tracte inhumà que els encomendados donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera.

Se’n conserva un informe al lloctinent de València sobre el problema de l’evangelització dels moriscs (1579) i una carta -en català- a la seva mare. Teresa d’Àvila el consultà en els projectes de reforma carmelitans.

Beatificat per Pau V (1608), fou canonitzat per Climent X el 1671. Alexandre VIII el proposà com a patró del regne de Nova Granada (1609). La seva festa és celebrada, el 9 d’octubre; a València és commemorat, però, el 20 d’octubre.

Beltran -varis bio-

Deixa un comentari

Felip Beltran * Veure> Felip Bertran i Casanova  (inquisidor valencià, 1704-83).

Josep Maria Beltran  (València, 1827 – segle XIX)  Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l’activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867).

Lluís Beltran * Veure> Lluís Bertran i Eixarc  (religiós i sant valencià, 1526-81).

Miquel Beltran  (Illes Balears, segle XVIII)  Comediògraf. Doctor en medicina, exercí de metge a Inca. És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells.

Pere Beltran  (Llucmajor, Mallorca, segle XV – Roma, Itàlia, 1505)  Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda.

Beateta, la *

Deixa un comentari

Nom popular de la religiosa agustiniana i santa mallorquina Caterina Tomàs i Gallard (1531-74).

Bailón Yubero, Pascual

1 Resposta

(Torrehermosa, Aragó, 16 maig 1540 – Vila-real, Plana Baixa, 17 maig 1592)

Religiós franciscà llec i sant. El 1564 entrà al convent reformat de la Mare de Déu de Loreto a València, on romangué fins al 1573. Després d’estar a diversos convents del País Valencià, el 1589 fixà la seva residència a Vila-real.

Dedicat sempre al servei de la comunitat i dels pobres, excel·lí també en la devoció a l’eucaristia. Canonitzat per l’Església Catòlica el 1690 i proclamat patró de les obres eucarístiques el 1897, hom en celebra la festa el 17 de maig. El seu culte és molt estès al País Valencià.

Al convent del Roser de Vila-real, convertit en Santuari de Sant Pasqual, es conserva la cel·la mortuòria; la capella de Sant Pasqual d’aquest santuari, que conté el sepulcre, construïda el 1676-80, és una de les obres barroques més importants del País Valencià.

Vicent Ferrer * -sant-

Deixa un comentari

Veure> Ferrer, Vicent  (eclesiàstic, escriptor i sant valencià, 1350-1419).

Segrià -frare, s. XIII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Lleida, 1259)

Nom amb què és conegut un frare franciscà mort a Lleida.

Fou venerat com a sant per haver-li estat atribuïts molts miracles.

Nolasc, Pere *

Deixa un comentari

Veure> Pere Nolasc  (mercedari i sant francès, fundador de l’orde de la Mercè, vers 1180-1256).