Arxiu d'etiquetes: sants/es

Calassanç i Gastó, Josep de

Deixa un comentari

(Peralta de la Sal, Llitera, 11 setembre 1557 – Roma, Itàlia, 25 agost 1648)

Eclesiàstic, educador, fundador i sant. Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida i teologia a les de València i Alcalá de Henares.

Ordenat sacerdot (1583), ocupà diversos càrrecs a les diòcesis de Lleida i l’Urgell.

A Roma, on fou preceptor de la família Colonna, fundà una escola gratuïta (1597), origen de la Congregació Paulina de Nostra Senyora de l’Escola Pia, elevada el 1621 a orde religiós (escolapis).

Argemir i Mitjà, Miquel *

Deixa un comentari

Nom real de Miquel dels Sants, religiós trinitari català venerat com a sant per l’església catòlica.

Antoni Maria Claret i Clarà *

Deixa un comentari

Veure> Claret i Clarà, Antoni Maria (eclesiàstic i sant).

Andreu, Josep Pere *

Deixa un comentari

Veure> Pere Sans i Jordà (frare dominicà i sant).

Tomàs Carnisser

Deixa un comentari

(Lleida, segle XIV – 31 desembre 1373)

Religiós dominicà, venerat com a sant. Professà al convent de Lleida i fou lector de la Universitat de Lleida.

Fou deixeble seu Vicent Ferrer, que sovint parlà elogiosament del seu mestre. Mestre de novicis també a Lleida, formà Pere de Queralt, venerat també com a sant.

Morí el 31 de desembre i tot seguit li fou donat culte local. Vicent Ferrer, el 1393, féu reconèixer el seu cos, que es trobà incorrupte.

Anys més tard el seu cos i el de Pere de Queralt foren traslladats al nou convent de Lleida i posats en dos sarcòfags a l’altar del Roser, desapareguts el 1835, excepte el cap de Tomàs, que es conservava en un reliquiari a la capella reial.

Miró de Tagamanent

Tagamanent, Miró de

Deixa un comentari

(Tagamanent, Vallès Oriental, 1113 – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 12 setembre 1161)

Canonge agustinià i beat. Era fill de Ramon Berenguer de Tagamanent i d’Ermessenda i fou lliurat pels seus pares a la canònica de Sant Joan el 25 de juny de 1127. Allà habità, amb fama de santedat, fins el 12 de setembre de 1161.

A causa de la veneració que hom li professà tot seguit el 1345 hi fou construït un sepulcre d’alabastre amb una estàtua jacent i una inscripció que recorda la seva vida. Aquest sepulcre fou profanat pels francesos el 1794 i destruït en part el 1936, però ha estat recompost i es guarda a l’església del monestir de Sant Joan. També hi ha una vida llatina anònima (segle XIV) que recorda la seva santedat.

El seu culte, amb caire privat, s’estengué a altres indrets de la diòcesi de Vic.

Sever

Deixa un comentari

(Catalunya, segle VI – vers 633/36)

Sant i bisbe de Barcelona (després 615 – abans 636). Hi ha poques dades conegudes de la seva vida. És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona.

Se sap, que, per vell o per malalt, no pogué assistir al quart concili de Toledo (633), al qual envià com a delegat el prevere Joan.

La llegenda el convertí sense fonament en un màrtir de les persecucions de Dioclecià (segle IV) o d’Euric (segle V), i Sever hauria mort amb el crani foradat per un clau de ferro.

Aquesta llegenda situa els fets al Castrum Octavianum, i fou a Sant Cugat del Vallès on es descobriren les seves suposades relíquies vers el 1226, traslladades després a Barcelona el 1405 per desig de Benet XIII i de Martí l’Humà.

La seva festa és el 6 de novembre.

Sans i Jordà, Pere

1 Resposta

(Ascó, Ribera d’Ebre, 3 setembre 1680 – Fuzhou, Xina, 26 maig 1747)

Frare dominicà i sant.

Fou nomenat bisbe i destinat a les missions de la Xina, on morí màrtir.

L’any 1888 fou canonitzat pel papa Lleó XIII amb el nom de Pere Màrtir Sans.

Sanç i Jordà, Pere

Deixa un comentari

(Ascó, Ribera d’Ebre, 1680 – Fuzhou, Xina, 1747)

Missioner i sant. Conegut amb el nom de sant Pere Màrtir.

El 1698 ingressà en l’orde dominicà. El 1704 s’ordenà de sacerdot i exercí el ministeri a Lleida.

El 1713 passà a les Filipines i el 1715 passà a les missions de Xina; fou vicari apostòlic de Tonkín (des del 1730). Perseguit i empresonat, fou degollat després d’un any de tortures.

El papa Lleó XIII el beatificà (1893) i fou canonitzat pel papa Joan Pau II (2000).

Sanç d’Aragó i d’Hongria

1 Resposta

(Barcelona ?, 1247 – Martos, Jaén, Andalusia, 21 octubre 1275)

Religiós mercedari, arquebisbe de Toledo (1266-75) i sant. Fill petit de Jaume I de Catalunya i de Violant d’Hongria.

Li foren concedits, infant encara, els càrrecs d’ardiaca de Belchite, d’abat de Valladolid i de canonge sagristà de Lleida (1254). El 1266 li fou atorgat l’arquebisbat de Toledo. El 1274 féu costat al seu pare en la preparació de la fracassada croada a Terra Santa.

Va morir en terres andaluses en un enfrontament contra una invasió sarraïna.

Considerat màrtir, la seva festa es celebra el 21 d’octubre.