Arxiu d'etiquetes: Santa Coloma de Gramenet

Fondó de Santa Coloma, el

3 Respostes

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)

Barri obrer, al sud-est del municipi, a la fondalada entre el passeig de Circumval·lació i el camí vell de Badalona.

Sorgí els anys 1920 amb motiu de la manca d’habitatge per als immigrants a Barcelona a causa de les obres de l’Exposició Internacional del 1929. El seu gran creixement s’inicià el 1950, i d’antuvi una gran part dels habitatges eren construïts pels mateixos habitants.

En 1960-70 la població es triplicà, fins al punt que esdevingué el barri de més vitalitat de Santa Coloma i el més combatiu des del punt de vista reivindicatiu.

El 1972 hi fou creat el centre cultural Amics del Fondo, i el 1973 la Biblioteca Popular del Fondo.

Castellar, puig -Vallès/Barcelonès-

3 Respostes

(Montcada i Reixac, Vallès Occidental / Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès)

Turó (299 m alt), conegut també amb el nom de turó del Pollo, termenal dels dos municipis, coronat per les ruïnes de l’important poblat ibèric de puig Castellar, que correspon al grup dels laietans.

Castellar, poblat de puig

5 Respostes

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)

Poblat ibèric situat al cim del puig Castellar. Correspon al grup dels laietans.

Fou descobert per Ferran de Sagarra, al començament del segle XX, el qual n’inicià l’excavació, que fou continuada per l’Institut d’Estudis Catalans.

Darrerament hi han estat fets treballs d’excavació i, sobretot, de consolidació.

Cardona, Joan de -bisbe Barcelona-

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – torre Pallaresa, Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 1 febrer 1546)

Bisbe de Barcelona (1531-46). Fill il·legítim del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona i d’Urgell.

Abat comendatari de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i canceller reial, fou elegit bisbe de Barcelona per Carles V. L’escut del seu llinatge encapçala el cens heràldic dels canonges dibuixat el 1536 per Francesc Tarafa.

No fou, tanmateix, consagrat fins al 1545, per pressió del lloctinent de Catalunya, Francesc de Borja i d’Aragó, que havia informat Carles V de la seva mala conducta. Tingué com a vicari general Vicenç Navarra, l’antic bibliotecari erasmista de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona.

Residí, com aquest, a la torre Pallaresa, que engrandí. El 1545 nomenà, com a procurador seu a Trento, el bisbe d’Osca Pere Agustí.

S’havia casat vers el 1513 amb Lluïsa de Blanes i de Sentmenat. Llurs fills, Helena, que es casà amb Guillem de Josa, senyor de Madrona, heretà la torre Pallaresa. Deixà també una filla natural, Lluïsa, que es casà amb el baró de Rocafort, Joan d’Armengol.

El 1520 fou ferit a punyalades per Francesc de Blanes, a Barcelona.

Bernadó i Bartomeu, Joaquim

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès, 16 agost 1935 – Madrid, 21 febrer 2022)

Torero. Debutà a Castelló de la Plana (1956). Un dels més elegants de l’època, tant amb la capa com amb la muleta, faltava sovint a l’hora de matar.

Es retirà l’any 1983.