Antiga quadra.
Antic lloc i quadra.
(Barcelona, 24 novembre 1894 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 24 maig 1977)
Actriu, coneguda com a Pepeta o Pepita Fornés. L’any 1918 ingressà a la companyia del Teatre Català.
Dedicada especialment al teatre en català, assolí una gran anomenada pel seu treball a l’obra La Ventafocs, de Josep M. Folch i Torres.
Altres obres que interpretà són La llar apagada, d’I. Iglésias, i La filla del carmesí (1929), de J.M. de Sagarra.
(Barcelona, 27 març 1901 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 2 gener 1988)
Advocat i escriptor. Conegut amb el pseudònim de Llorenç de Sant Marc.
Fou president de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona i creà una biblioteca de temes econòmics.
Publicà Temps enrera (1966), que conjuntament amb Males companyies (1970) i La brilant història (1971) constitueix una visió de la Barcelona de principi de segle.
Altres obres seves són: La gàbia (1976), La mort del benefactor (1981), Quaranta històries (1983), premi Víctor Català, Guardo, el confident (1985), etc.
Fou el pare de Lluís i de Josep Maria Carandell i Robusté.
(Barcelona, 30 novembre 1928 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 14 gener 1995)
Pintor. Radicat a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Després d’una preparació de tipus humanístic, s’inicià en la pintura. Adoptà en la seva obra, testimoniatge plàstic del món actual, moltes de les possibilitats materials de l’art nou.
Ha plasmat l’obra en cicles: Retaules de la gent (1956), Barques, Màquines (1957), I cicle de les Testes (1958), Testimonis, Empremtes, Paisatges concrets (1959-60), Abismes, Contemplacions espacials, L’home d’Hiroshima (1961), II cicle de les Testes (1962-63), Univers concentracionari (1964-65), Els amants (1965-66), Massacres (1967), Retrats imaginaris (1968), Mirades (1969), Numància (1972), Màscares (1973), Naufragis (1979), etc.
També ha preparat cicles d’homenatge: a J.P.Sartre (1965), dos a Antonio Machado, a Ungaretti i a Lluís Companys, i va realitzat (1965) l’escenografia de Ronda de mort a Sinera d’Espriu–Salvat, i (1966) de La bona persona de Sezuan, de Brecht.
També col·laborà amb el Festival de Teatre de Sitges. Es relacionà amb el Grup Parpalló i ha format part dels grups plàstics Crònica de la Realitat (1965) i Intrarealisme (1967). En 1965, concorrent al Saló de Maig amb una obra, hi obtingué el premi Germans Serra, votat per la crítica barcelonina. La seva obra es difongué especialment per la Península Ibèrica i Itàlia. Ha obtingut el premi de dibuix Ynglada-Guillot 1971.
(Cubelles, Garraf, 23 abril 1896 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 26 juliol 1983)
“Charlie Rivel“ Pallasso. Fill de Pere Andreu i Pausas. Muntà amb els seus germans René i Pau el número dels Andreu-Rivels, que assolí gran fama.
Separat professionalment dels seus germans (1933), continuà actuant en solitari, juntament amb la seva esposa Carme Bustos que seria la seva gran col·laboradora al llarg de la seva vida, proporcionant-li els efectes sonors en les seves actuacions. Actuà per tota Europa i per Argentina.
El seu tipus d’august, basat en un gran domini del gest i l’actitud, li donà fama internacional. Els darrers anys de la seva vida intervingué en el cinema.
Està considerat pels crítics com una de les personalitats més acusades del món del circ, en l’especialitat de clown, on rep la Medalla d’Or de l’Académia de Belles Arts, la Medalla d’Isabel la Catòlica i la Medalla d’Or al Mèrit al Treball.
En 1976 és nomenat fill predilecte de Cubelles. A Cornellà de Llobregat, des del 1983, es celebra cada dos anys un Festival Internacional de Pallassos en memòria seva.
Fou el pare de la artista de circ Paulina Andreu i Busto.
Dades dels Països Catalans 