(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1916 – Centelles, Osona, 2000)
Dramaturg. Participa de l’estil dels drames naturalistes.
Ha estrenat, entre altres obres, Víctor Estruc, Gent de mar, Quan es perd el camí.
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, segle XIV – Vic, Osona, 1434)
Eclesiàstic. Canonge d’Elna i de Vic des del 1383.
Contractà (1420) amb l’escultor Pere Oller l’obra del retaule d’alabastre per a l’altar major de la seu de Vic (acabat el 1427).
Instituí el benifet del Tabernacle a la capella de Sant Hipòlit, que féu construir a la seu i per al qual treballà el mateix Oller, que li esculpí el sepulcre.
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1824 – Barcelona, 1882)
Químic. El 1857 instal·là una fàbrica de gas a Mataró; el 1859 obtingué la càtedra de Física i Química del Seminari conciliar de Barcelona; el 1862 patentà el primer gasogen d’aspiració.
Féu diversos treballs sobre temes químics i d’interpretació de la ciència des d’un punt de vista teològic.
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 7 juliol 1937 – Barcelona, 22 desembre 2019)
Director cinematogràfic. Alternà la tasca d’actor i doblador professional amb la pintura i el teatre.
El 1967 s’inicià com a realitzador amateur amb una sèrie de curtmetratges documentals, que aconseguiren nombrosos guardons, així com d’altres que intentaven reflectir la situació del jovent a la Catalunya rural (Grostesque Show, La rage, Cavall Fort, El Pitus) i que serviren de base per a realitzar el seu primer llarg-metratge, La ràbia (1968-77), on narra la vida d’un xicot al llarg de quasi deu anys, entre els quals inclou el període de la Guerra d’Espanya.
Posteriorment (1982) ha realitzat Interior roig.
Dades dels Països Catalans 