Arxiu d'etiquetes: rius

Santa Magdalena, riu de *

(Pallars Sobirà)

Veure> el Romadriu  (afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa).

Santa Eulària, riu de

(Eivissa)

Curs d’aigua, l’únic permanent de les Balears.

Neix al nord de l’illa, entre Sant Miquel de Balansat i Santa Gertrudis de Fruitera, i desemboca a la costa oriental, dins el terme de Santa Eulària des Riu, sota el puig de Missa.

Sant Vicenç de Campllong

(Vernet, Conflent)

(o de Vernet)  Despoblat, situat a l’est del poble, a la dreta del  riu de Sant Vicenç, curs d’aigua que davalla de la pica del Canigó i drena la vall de Sant Vicenç, coberta de boscs; després de rebre, per la dreta, el riu de Bonaigua, el riu de Sant Vicenç davalla ràpidament (amb notables salts d’aigua).

Aigua avall de l’esmentada església s’obre a la vall de Vernet, deixa aquest poble a ponent i, després de passar per Cornellà de Conflent, s’uneix al riu de Cadí per formar el riu Major, afluent, per la dreta, de la Tet.

L’església, arruïnada, pertanyia al començament del segle IX al comte Bel·ló de Carcassona; el 874 pertanyia al comte Miró de Rosselló.

Prop seu hi havia el vilar de Campllong, esmentat el 863.

Sant Miquel de Castellnou

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Església, únic testimoni de l’antic lloc de Castellnou, que s’alça al sud de la vila, a l’esquerra del riu de Sant Miquel o riu Segarra.

Sant Josep, riu de -Andorra-

(Canillo, Andorra)

Afluent esquerrà de l’Arieja, a la solana d’Andorra, que neix al vessant oriental del port Dret i s’uneix al seu col·lector el pla de la Vaca Morta.

Sant Josep -Plana Baixa-

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa)

Santuari, dit també de la Sagrada Família, obra de la fi del segle XVII, que centra una caseria, 1 km al sud-oest de la ciutat, a 256 m alt, al vessant oriental d’un dels primers contraforts de la serra d’Espadà.

Sota el santuari s’obre la cova de Sant Josep, caverna natural d’origen càrstic, amb dues boques, per una de les quals (font de Sant Josep) neix un corrent d’aigua de 4.300 litres per minut, canalitzat fins a la ciutat, on rega les hortes i s’uneix al Belcaire o riu de Sant Josep; la profunditat de la cova, gràcies a les perforacions que hom hi practica, té prop d’1 km, en una gran part navegable amb barca i que ha estat il·luminada i oberta al turisme (és visitada anualment per unes 200.000 persones).

Samuga *

(Vallespir / Alt Empordà)

Veure> la Muga  (riu pirinenc).

Sallent, riu de *

(Canal de Navarrés / Ribera Alta)

Veure> riu de Sellent  (afluent dretà del Xúquer).

Sàlit

(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)

Llogaret, sota el coll de Bena, a la vora del riu de Sàlit, afluent, per l’esquerra, del riu d’Aravó.

Salenques, vall de les

(Montanui, Ribagorça)

Vall del massís de la Maladeta, que forma, juntament amb la vall d’Anglos, que hi aflueix per la dreta, el sector nord de l’antic terme de Bono.

És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos (1.815 m alt), el cap de Llauset (2.852 m), el pic de Russell (3.205 m), la cresta de Tempestes (3.258 m), la cresta de les Salenques (sota les quals hi ha la gelera de les Salenques), el coll de les Salenques (2.801 m), el pic de les Salenques (2.986 m), el tuc de Mulleres (3.010 m), el pic de la Tallada (2.955 m) i els pics de la Fontana de Senet (2.630 m) i de Viella (2.572 m).

És drenada pel riu de les Salenques, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall (emissari dels estanys del Cap de la Vall i Negre) i el riu d’Anglos.