Arxiu d'etiquetes: rius

Muga, la

(Vallespir / Alt Empordà)

Riu pirinenc (65 km), que neix al pla de la Muga, a prop dels 1.200 m alt, a la divisòria entre les dues comarques, frontera que delimita fins que penetra a l’Alt Empordà, comarca que travessa en direcció nord-oest – sud-est, formant el sector septentrional de la seva plana al·luvial, desemboca al golf de Roses.

Els principals afluents per l’esquerra són l’Arnera i el Llobregat d’Empordà, tan cabalós com la Muga, i per la dreta, el Manol.

Té una conca de 158 km2, el cabal absolut és de 8 m3/segon. Presenta règim pluvial en tot el seu recorregut, excepte al seu curs alt, on acusa una lleu influència nival. Màxims equinoccials (maig i desembre) i estiatge d’agost.

A la plana al·luvial s’aprofita per al regatge i per a la producció d’energia elèctrica (pantà de Boadella).

Moripol

(Gósol, Berguedà)

(o Mirapol) Llogaret (1.372 m alt), situat a la capçalera del torrent de Moripol -afluent de l’aigua de Valls per la dreta, que neix als contraforts orientals de la serra del Verd.

L’església parroquial de Sant Vicenç depenia de la de l’Espà.

Montsant, riu de

(Priorat)

Riu, afluent dretà del riu de Siurana. A la seva capçalera és anomenat riu de Prades.

Neix a 1.200 m alt, a les muntanyes de Prades (Baix Camp), devalla vers Ulldemolins i, després de dividir amb un estret congost el Montsant i la serra la Llena, passa per Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés, la Vilella Baixa i el Lloar i s’aiguabarreja amb el riu col·lector al vèrtex on coincideixen els termes del Molar, Gratallops i Bellmunt del Priorat.

Té un recorregut de 40 quilòmetres.

Montardit

(Sort, Pallars Sobirà)

(o Montardit de Dalt) Poble (946 m alt), dins l’antic terme d’Enviny, situat a l’esquerra del barranc de Montardit, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa, que neix al vessant occidental del tuc de la Cometa i desemboca al seu col·lector a Ribera de Montardit.

De la parròquia (Santa Cecília) depenen aquest llogaret, Llarvén i el mas de Copons.

Monar, rec

(Gironès)

Sèquia que deriva l’aigua del Ter per la dreta.

Té la presa al límit dels termes de Bescanó i Salt, rega els termes de Salt i el pla de Girona i desguassa a l’Onyar dins la ciutat.

Esmentat al segle XI, sembla que fou construït pels comtes de Girona. Passà a ésser propietat de la ciutat.

Aprofitat per a l’agricultura i per a la indústria, tingué un paper important en la industrialització del barri del Mercadal de Girona, on al segle XIX s’instal·laren les empreses fabrils més importants.

Molins, sèquia dels -Tarragonès-

(Tarragonès)

Sèquia del riu Francolí, dins de la comarca. Deriva l’aigua del curs baix del riu, per la seva riba dreta.

Té la presa dins el terme de la Pobla de Mafumet, rega el de Constantí i desguassa dins del de Tarragona.

Mogent, riera de

(Vallès Oriental)

Curs d’aigua, afluent del Congost, una de les dues branques originàries del Besós.

Neix a 620 m d’alt, als vessants interiors de la Serralada Litoral, prop de Vilalba Sasserra.

El seu curs, de 27 km de longitud, és perpendicular a la costa fins a la Depressió Prelitoral, on pren la direcció paral·lela a la Serralada Litoral i travessa longitudinalment el Vallès Oriental, al peu d’aquests relleus, fins a confluir amb el Congost, a Montmeló.

El principal tributari és la riera de Cànoves, afluent de la dreta que procedeix dels vessants del Montseny; per l’esquerra rep la riera de Vallromanes.

És de règim pluvial mediterrani.

Les seves aigües s’aprofiten per al regatge (conreus d’horta, farratges), principalment al curs mitjà baix, i al voltant de la seva conca es concentra la població, així com la indústria i els serveis.

Passa per la Roca del Vallès i per Llinars del Vallès; prop d’allí rep la riera de Vallmajor.

Miralles, riera de

(Alt Camp / Anoia)

(o de Carme)  Afluent dretà de l’Anoia.

Neix al coll de la Rovira Seca, prop d’Esblada, entre les serres de Brufaganya i d’Ancosa, que marquen la seva direcció sud-oest – nord-est, que manté fins a l’aiguabarreig a la Pobla de Claramunt.

Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l’Anoia (municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt).

Merola

(Puig-reig, Berguedà)

Poble i parròquia (Santa Maria de Merola), al sud del terme, a la dreta de la riera de Merola (afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig travessa l’antic terme de Merola i desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l’Ametlla de Merola).

L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova (bastida el segle XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola), dins l’actual terme de Viver.

El lloc és esmentat ja el segle IX.

Merlès, riera de

(Berguedà)

Afluent esquerrà del Llobregat, formada per diversos barrancs, drena el Lluçanès.

Passa per Santa Maria de Merlès i desemboca al Llobregat prop de la colònia Riera, aigua avall de Puig-reig.