Arxiu d'etiquetes: rius

Calapatar, el *

Deixa un comentari

(Safor / Marina Alta)

Altre nom del riu Bullent.

Sot de Xera (Serrans)

6 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 38,75 km2, 345 m alt, 424 hab (2015)

(cast: Sot de Chera) Situat a la vall mitjana i baixa del riu de Xera (dit també riu de Sot) fins poc abans de la seva desembocadura al Túria, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme es força muntanyós i accidentat, i és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs de pinedes.

L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble, amb conreus de garrofers, cereals, oliveres i vinya; prop del riu hi ha hortalisses i arbres fruiters. Darrerament hi pren importància la funció com a centre d’estiueig. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del riu de Xera, prop de les restes d’un antic castell islàmic; de l’església parroquial de Sant Sebastià depengué la de Xera, municipi que s’independitzà el 1840.

Cadí, vall de -Conflent-

12 Respostes

(Castell de Vernet, Conflent)

Vall del massís del Canigó, al nord de la pica del Canigó, la qual, juntament amb els pics de Gasamir, Sec, de Tretzevents, de Rojat i de Sethomes, forma el circ de Cadí, al fons del qual, a 2.359 m alt, hi ha els estanyols de Cadí.

És drenada pel riu de Cadí, el qual, amb el riu de la Llipodera, forma la capçalera del riu Major, afluent de la Tet.

Cabriol, el

12 Respostes

(País Valencià)

(cast: Cabriel) Riu (263 km), afluent esquerrà del Xúquer. És de règim plúvio-nival, amb crescudes a la primavera i a la tardor.

Neix a la Muela de San Juan (sistema ibèric), passa per la província de Conca, les seves aigües s’embassen al pantà de Contreras, prop del pont de Contreras, a partir del qual el riu serveix de límit entre Castella i el País Valencià (Plana d’Utiel) tot corrent encaixat fins a desguassar al Xúquer, a Cofrents. Embassaments i centrals hidroelèctriques d’El Retorno, Villora i Contreras.

La irregularitat del cabal i la manca de pantans reguladors són la causa principal de les grans riades del Xúquer a la Ribera, com la del 13 de maig de 1953. Assenyalat per Jaume I el Conqueridor com a frontera occidental del Regne de València en la seva confluència amb el Xúquer, esdevingué, el 1810, límit occidental de la prefactura de València.

Cabrils -Conflent-

16 Respostes

(Aiguatèbia i Talau, Conflent)

Masia (872 m alt), situada prop d’Orellà, a la dreta del riu de Cabrils, que neix al vessant meridional del pic de Madres i, després de rebre per la dreta les rieres de Ralleu i dels Pujols, desemboca a la Tet per la dreta, conjuntament amb la riu d’Évol, a Oleta. Una llegenda molt popular al Conflent fa el papa sant Lli fill d’aquesta masia.

La vall de Cabrils (antigament anomenada la vall del Feu) comprèn els llocs de Talau, Aiguatèbia, Censà, Ralleu, Cauders de Conflent, Turol, Guixà i Celrà; aquesta vall, juntament amb la d’Évol, forma les Garrotxes de Conflent.

Al costat d’una capella dedicada a sant Gabriel hi ha la torre de Cabrils.

Cabriel *

Deixa un comentari

(País Valencià)

Nom castellà del riu Cabriol.

Sogorb (Alt Palància)

111 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Palància (País Valencià): 106,08 km2, 364 m alt, 9.073 hab (2015)

(cast: Segorbe) Situat al sud-oest de Castelló de la Plana, a la riba dreta del Palància (o riu de Sogorb), a la zona de parla castellana del País Valencià.

Important mercat agrari, la irradiació del qual ultrapassa la comarca, domina l’Alt Millars i penetra lleument pels Serrans i el Racó. Hi ha conreus de secà (garrofers, oliveres, ametllers, vinya) i de regadiu, especialment fruiters (pereres, pomeres, cireres), Indústria tèxtil, ceràmica, metal·lúrgica. Gran part de la població activa, però, treballa al sector terciari. Important nus de comunicacions entre València i Saragossa. Capital d’una àrea comercial, dependent de l’àrea de València.

La ciutat està situada a la vall de Sogorb, destaca la catedral d’origen gòtic, restes de la muralla medieval, antic palau de Medinaceli (casa de la ciutat), esglésies de Sant Pere (segle XIII) i de la Sang, barroca, el santuari de l’Esperança, i restes de l’antic alcàsser de Sogorb, on hi havia el Raval de Sogorb. Es la seu episcopal de la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana.

El municipi comprèn, a més, l’antic monestir d’Àrguines, els llocs de Torques i de Càrrica.

Saorra (Conflent)

9 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,88 km2, 674 m alt, 369 hab (2013)

(fr: Sahorre) Situat a la vall mitjana del riu de Saorra, afluent de la dreta de la Tet, i accidentat en part pel massís del Canigó.

Economia agrícola; els conreus de regadiu (hortalisses i fruiters) s’estenen al fons de la vall; a més s’hi conreen cereals de secà. Activitat ramadera (bestiar boví, oví, cabrum i equí). Mineria (abans de ferro i actualment de fluorita).

El poble ha baixat vers la plana, vora el riu; esglésies de Sant Esteve (esmentada ja el 1163 i amb un campanar de planta quadrada) i de Sant Cebrià (conserva unes pintures murals del segle XVII). Es conserva també l’antic castell de Saorra.

Comprèn el poble de Torèn.

Bullent, riu

6 Respostes

(Oliva, Safor / Pego, Marina Alta)

Curs d’aigua, a la zona de contacte entre les dues comarques.

Neix al vessant oriental de la serra de Mostalla, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals dels dos municipis, dels quals és termenal; convertit en canal de drenatge (sequiol del Vedat o riu Calapatar), desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva.

És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell.

Buletó, el

1 Resposta

(Rosselló)

(o riera del Boletó)  Curs d’aigua dels Aspres, que es forma prop de Prunet i desemboca al Bulès, per la dreta, aigua avall de Bula d’Amunt.