Arxiu d'etiquetes: Ribera d’Ebre

Tortosa, regió de

(Catalunya)

Regió del sud-oest del Principat, de transició al País Valencià. Comprèn el sector més desenvolupat de la Serralada Prelitoral i l’angle sud-oest de la Depressió Central Catalana, amb la cubeta de Móra.

Comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià, d’ambient mediterrani litoral, la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Matarranya, de tendència continental. Coincideix, juntament amb el Priorat, amb la conca baixa de l’Ebre. La densitat de població és de 35 h/km2, la més feble del litoral dels Països Catalans i la més poc progressiva (l’increment des del 1877 és del 11,6%).

És una regió agrícola, amb poques ciutats (Tortosa, Amposta i Sant Carles de la Ràpita). Les indústries amb major ocupació són les de la construcció i la química (Flix). A més del mercat regional de Tortosa, cal esmentar el comarcal de Móra d’Ebre, els subcomarcals de Gandesa, Amposta i Vall-de-roures i l’extracomarcal d’Alcanyís, aragonès.

La regió coincideix aproximadament amb l’antiga vegueria i corregiment i el bisbat actual de Tortosa i amb el dialecte occidental de transició entre lleidatà i valencià. La comarca del Matarranya i la part ponentina de Terra Alta, però, pertangueren al corregiment d’Alcanyís, i avui la major part al partit judicial d’Alcanyís i a l’arquebisbat de Saragossa.

Tormo, serra del

(Ribera d’Ebre)

Sector de l’esquerra de l’Ebre, de l’alineació muntanyosa que limita pel nord la conca de Móra, que és travessada pel riu a través del pas de l’Ase.

Culmina a 530 m alt (la Cogulla) i a 525 m alt (el Tormo) i és termenal de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, al nord, i de Garcia i el Molar (Priorat), al sud.

Serra d’Almos, la

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

(ant: Tartacó)  Poble, al nord del terme.

La seva església parroquial és dedicada a sant Domènec (probablement l’antic santuari de Sant Domènec de Tivissa), existent ja el 1699; fou creada parròquia el 1786 i fou molt reformada en 1861-62.

La població ha intentat moltes vegades de segregar-se de Tivissa.

Sec, riu -terres de l’Ebre-

(Ribera d’Ebre / Terra Alta)

Afluent dretà de l’Ebre, que neix a la creu de Saboga, vora Gandesa, passa per Corbera d’Ebre i les Camposines i s’uneix al seu col·lector aigua avall de Móra d’Ebre.

Sant Miquel de Vinebre

(Vinebre, Ribera d’Ebre)

Assentament d’època romano-republicana.

És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic.

Fou ocupat entre la segona meitat del segle II aC i mitjan segle I aC.

Sant Blai de Tivissa

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

Ermita o santuari, 2 km al sud-oest de la vila, al vessant d’un puig coronat per les restes de l’anomenat castell de Sant Blai, que hom fa remuntar a època musulmana.

L’edifici actual és neogòtic, del 1858; l’interior, molt més petit, era medieval (segons una tradició, bou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa).

Riba-roja, pantà de

(Riba-roja d’Ebre, Ribera d’Ebre)

Embassament del curs baix de l’Ebre, amb una capacitat d’uns 207 km3.

Situat entre els de Mequinensa i Flix, que s’estén aigües amunt de l’Ebre, prolongant-se 10 km al Segre fins a l’aiguabarreig amb el Cinca, seguint la divisòria entre el Segrià i el Baix Cinca.

La finalitat és la producció d’energia elèctrica, amb una potència instal·lada d’uns 300.000 kW i una producció anual a l’entorn de 1.000 milions de kWh.

Remei de Flix, el

(Flix, Ribera d’Ebre)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), als vessants d’un turó que domina per la dreta el riu de la Cana.

Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l’ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l’església parroquial.

Fou ampliat al segle XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l’ermità i l’acolliment dels devots.

Se celebra un aplec el dia de la festa.

Móra, depressió de

(Ribera d’Ebre)

Depressió de la Serralada Prelitoral, que té una extensió de 10 km de longitud, per 5 km d’ample, i que comprèn pel nord-est un sector del Priorat.

És tancada per dues línies de relleus marginals: al sud, per les serres de Cardó, Montalt, Tivissa i Llaberia, les quals la separen de la costa, i al nord, per les serres de Pàndols, Cavalls i del Tormo, que l’aïllen de la Depressió Central.

L’Ebre s’introdueix a la depressió pel pas de l’Ase, entre Ascó i Garcia, i surt pel pas de Barrufemes o de Benifallet.

Montalt, el -Priorat / Ribera Ebre-

(Capçanes, Priorat / Tivissa, Ribera d’Ebre)

Serra del sistema Mediterrani (101 m alt), entre els dos municipis.

S’estén en direcció sud-oest – nord-est, entre l’Ebre i la serra de Llaberia i tanca la depressió de Móra pel sector sud-oriental.