Arxiu d'etiquetes: revistes

Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans

(Barcelona, 1907 – 1936 i 1952 – )

(AIEC)  Publicació erudita. Òrgan de la Secció Històrico-arqueològica de l’IEC, del qual foren publicats vuit volums fins al 1936.

Hi aparegueren treballs de gran importància sobre temes d’arqueologia, art i cultura de les zones de parla catalana.

Si en aquesta primera fase tingué un caràcter erudit, en la segona (1952-53 i següents) no fou sinó un butlletí informatiu.

Anuari de la Societat Catalana de Filosofia

(Barcelona, 1923 i 1988 – )

(ASCF)  Publicació de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’IEC, de la qual aparegué un volum (1923), amb diversos treballs, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia.

La seva publicació ha estat represa l’any 1988 (número II), sota la direcció provisional de Jordi Sales. Posteriorment han aparegut els números III (1989) i IV (1990-91).

Antorcha, La

(Barcelona, 1848 – 1850)

Revista en castellà. Dirigida i feta per Marià Cubí; fou la publicació més important de l’escola de frenologia catalana.

Tingué una intenció reformista moderada en molts d’aspectes, des dels socials fins als ortogràfics.

Entre els seus col·laboradors cal esmentar Narcís Gay i Beyà i Joan Llach i Soliva.

Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d’Occident

(Barcelona, maig 1947 – maig 1948)

Revista mensual privada. Tenia un tiratge de 1.000 exemplars. Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera.

El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista “Ariel”. No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d’afirmar la catalanitat. Tingué molts col·laboradors.

Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts (1949-50) d'”Occident”, d’una orientació similar.

Analecta Sacra Tarraconensia

(Barcelona, 1925 – )

Publicació eclesiàstica. Fundada per la Biblioteca Balmes, dependent de la Fundació Balmesiana d’aparició anual fins al 1932, any que passà a ser semestral.

Està especialitzada en la publicació d’estudis d’història eclesiàstica.

Enllaç web:  Analecta Sacra Tarraconensia

Analecta Montserratensia

(Montserrat, Bages, 1917 – 1964)

Publicació aperiòdica. Fundada per Anselm Albareda, aleshores arxiver de Montserrat, amb l’objectiu d’aplegar documents i estudis per tal de refer la història del monestir.

Els dos últims volums (1962-1964) es dedicaren a la publicació d’estudis sobre el seu fundador, que fou fet cardenal.

Ampurias

(Barcelona, 1939 – 1983)

Revista de prehistòria i arqueologia. Publicada en llengua castellana, editada anualment pel Museu d’Arqueologia de Barcelona.

Fundada per Martín Almagro (que del 1939 al 1954 dirigí el Museu d’Arqueologia i les excavacions d’Empúries); hi publicaren importants historiadors.

A partir del 1983 es digué Empúries.

Amic de les Arts, L’

(Sitges, Garraf, abril 1926 – març 1929)

Revista mensual il·lustrada. D’inspiració avantguardista, dirigida per J. Carbonell i Gener.

Entre els col·laboradors, cal fer esment de Josep Vicenç Foix, Sebastià Gasch, Salvador Dalí i Federico García Lorca.

Contribuí a la difusió dels corrents artístics avantguardistes i fomentà la polèmica.

AC

(Barcelona, 1931 – 1937)

Documentos de Actividad Contemporánea”  Publicació trimestral del GATCPAC. Amb corresponsals a Madrid i Sant Sebastià.

Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme.

S’ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular (Eivissa), de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor.

Abeja Médica Española, La

(Barcelona, 1846 – 1853)

Revista mensual de medicina, cirurgia, química, farmàcia i ciències físiques i naturals. Fou dirigida pels metges Francesc Arró i Josep Alberic i pel farmacèutic Francesc Domènech i Maranges.

És útil per a comprendre la situació de la medicina a Catalunya a mitjan segle XIX.