(Balaguer, Noguera, 1925 – 1932)
Revista quinzenal. S’especialitzà en una informació d’actualitat i històrica sobre els pobles de les comarques lleidatanes.
Pel seu nivell cultural i polític esdevingué una de les publicacions més representatives de la vida fora de Barcelona.
Fou dirigida pels polítics Domènec Carrové i Joan Sauret i en fou especial col·laborador Sebastià Armenter.
(Berga, Berguedà, 27 novembre 1898 – 24 juliol 1903)
Quinzenari catalanista.
Defensà ardidament les Bases de Manresa i disposà d’una notable col·laboració política.
(Barcelona, 1963 – )
Revista bimensual en castellà. Editada pel Centre de Pastoral Litúrgica. L’antecedent fou un butlletí (1961).
Dirigida per Pere Tena, té com objectiu l’estudi i la reflexió sobre temes litúrgics i, del Concili Vaticà II ençà, ha analitzat especialment la reforma litúrgica conciliar.
(Barcelona, 1973 – )
Revista semestral de ciències socials (sociologia, economia, psicologia, política, demografia, etc) editada per l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.
N’han estat impulsors Modest Reixach (primer director de la revista), Maria Martinell (directora de l’Institut i cap de redacció de la revista) i Josep M. Bricall.
La publicació, en català, admet col·laboracions en altres llengües.
(Catalunya, desembre 1974 – )
Revista escolar. La primera publicada en català després de la guerra civil.
Apareguda amb caràcter bimensual, però des del 1977 és mensual (amb deu números l’any).
De caràcter universitari, però no pas acadèmic, reflecteix en un sentit ampli el treball i el pensament de la institució pedagògica Rosa Sensat.
Des de la seva fundació, funciona amb un Consell de Redacció del qual fou director Jordi Tomàs.
(Barcelona, 3 juny 1899 – desembre 1903)
Publicació dedicada a exaltar i promoure el corrent artístic i la mentalitat modernista dels anys en que s’edità. Va arribar a publicar fins a cent números.
En portaren la direcció el pintor Ramon Casas i l’escriptor Miquel Utrillo, els quals pràcticament ompliren sols les pàgines dels primers números.
Setmanal fins al 1901; després, fins a la desaparició, aparegué mensualment. En la segona etapa adquirí una excel·lent presentació amb cobertes il·lustrades amb reproduccions d’obres d’art a diferents colors.
Hi col·laboraren importants artistes i escriptors de l’època. S’hi inseriren també textos en castellà i en francès. Va arribar a publicar fins a cent números.
(Tarragona, 18 agost 1900 – desembre 1903)
Revista literària mensual. En sortiren 24 números. És una de les millors revistes aparegudes en aquesta ciutat.
Dirigida primer per Lluís Benaiges i després per Josep Oller i Domingos, publicà col·laboracions de Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Joan Maragall i altres autors.
(Barcelona, 25 abril 1841 – 20 juny 1841)
Primer periòdic imprès totalment en català. Només va poder editar tres números (de vuit pàgines i format en octau).
Defensor del proteccionisme, utilitzà la fórmula d’uns imaginaris sermons del “Pare Arcàngel” i del seu llec “Hermano Buñol” per combatre el centralisme i exaltar l’ús de la llengua catalana.
(Barcelona, gener 1925 – juny 1936)
Revista mensual religiosa. Dirigida per Josep M. Capdevila i inspirada pel canonge Carles Cardó, autor dels editorials i dels articles més notables de la publicació.
Fou una de les revistes de pensament catòlic més interessants de l’època i ha restat com l’intent més seriós per tal de donar al catolicisme català un òrgan de pensament.
Hi col·laboraren Ferran Valls i Taberner, Josep Farran i Mayoral, Josep M. Batista i Roca, Francesc Maspons i Anglasell, Manuel de Montoliu, Bonaventura Manyà, etc.
(Girona, 1987 – )
Revista d’art en català. Publicada per la Fundació Espais. Ha passat per diverses etapes.
Fins al desembre de 1989 fou de caràcter gratuït, encartada dins el “Punt Diari”, i sortí amb la funció de crear un focus d’atenció de l’activitat artística de la ciutat i d’informar sobre les activitats del centre Espais.
La segona etapa, a partir del desembre de 1989, estigué marcada per una difusió des del centre i a través de subscripció.
En la tercera etapa, des del gener-febrer de 1992, n’assumí la direcció Carme Ortiz i s’estructuraren els continguts, en créixer l’apartat de divulgació i d’assaig i reduir-se la informació sobre el mateix centre.
Una quarta etapa, a partir del primer semestre del 1998, s’inicià amb la voluntat de reflexió crítica i de donar espais d’opinió.
Dades dels Països Catalans 