(Barcelona, 16 novembre 1889 – 1899)
Periòdic socialista. Creat com a òrgan de la Unió General de Treballadors.
D’aparició molt irregular -el número 2 sortí el setembre de 1890, el 10 el febrer de 1896-, possiblement desaparegué amb el trasllat a Madrid del comitè nacional de la UGT.
(Barcelona, març 1921 – abril 1924)
Revista quinzenal. Òrgan oficial de la Corporació General de Treballadors – Unió de Sindicats Lliures. En fou director Joan Llaguia i Lliteres.
Com a portaveu del Sindicat Lliure, ocupà les seves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l’exemple dels sindicats cristians europeus.
Excepcionalment inclogué algun número solt en català.
(Barcelona, 1916 – 1917)
Revista d’avantguarda artística. Editada i dirigida per Josep Maria Junoy.
Publicà sis números, els dos darrers dirigits per J.V. Foix. Inserí dibuixos de Miró, Lagar, Ynglada, Ricart, Gleizes i Burty.
(Catalunya, 1982 – )
Revista en català i cicle de conferències anuals, especialitzada en arqueologia. Publicada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Fou creada amb la finalitat de difondre els resultats de les excavacions fetes a Catalunya, sense excloure la publicació de treballs sobre jaciments destacats d’altres àrees.
Els anys 1990 s’hi publicaren també treballs referents a la conservació i difusió dels béns patrimonials.
La revista apareix amb una periodicitat anual.
Enllaç web: Tribuna d’Arqueologia
(Barcelona, 1973 – 1 desembre 2011)
Revista infantil. Continuadora de “L’Infantil”, que l’any 1968 passà a dependre de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, el 1973 adoptà el nom actual i, a partir del 1995, amb Montserrat Ginesta com a directora, passà a ser mensual.
La revista tenia un tiratge de 8.000 exemplars (2008). El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
Al desembre de 2011 l’editorial anuncià que deixava de publicar la revista.
(Barcelona, 25 gener 1917 – novembre 1924)
“391” Revista fundada per Francis Picabia, que en fou el director. El primer número s’imprimí als tallers d’Oliva de Vilanova. La redacció i l’administració eren a les Galeries Dalmau.
Des del 5 de juny de 1917 passà a publicar-se a Nova York (números 5-7) i després a Zuric (número 8) i a París (números 9-19).
Amb “Dada” de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme. Hi col·laboraren importants intel·lectuals de l’època.
El 1960 Michel Sanouillet en féu una reedició integral a París, acompanyada d’un important estudi, i el 1977 foren reeditats fotostàticament a Barcelona els quatre primers números.
(Barcelona, 2 maig 1934 – inici 1936)
Publicació quinzenal. Òrgan del Sindicat Mercantil de Barcelona, controlat pel Bloc Obrer i Camperol.
N’era director Jordi Arquer, i tenia com a missió la defensa de les reivindicacions laborals dels dependents de comerç.
Suspès arran dels Fets del Sis d’Octubre, tornà a sortir el 31 de març de 1935.
(Lleida, Segrià, novembre 1996 – )
Revista d’art. Editat pel departament de cultura de l’ajuntament i publicat íntegrament en català.
S’estructura en un tema central, un dossier sobre un artista o creador i un apartat d’informació.
(Barcelona, març 1893 – agost 1894)
Revista ideològica. Editada pel doctor Sardà i Salvany, amb un total de vint-i-un números. Partí del Círcol de Sant Jordi, entitat integrista de Barcelona.
A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler. Hi col·laboraren diversos escriptors.
La publicació es proposà la lluita anti-liberal i la infiltració dins el catalanisme i tractava de temes literaris i artístics des de l’ortodòxia catòlica.
(Barcelona, juliol 1938 – desembre 1938)
Revista mensual anarquista. Subtitulada síntesi de orientación político-social.
Fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán, volgué completar la tasca de “Tiempos Nuevos” i en especial s’abocà a la discussió entorn de la revisió de l’anarquisme provocada per la guerra civil.
Dades dels Països Catalans 