(País Valencià, segle XVIII – València, segle XVIII)
Relligador. Fou l’inventor de la denominada pasta valenciana, que ha estat molt utilitzada posteriorment en l’art del relligat.
(País Valencià, segle XVIII – València, segle XVIII)
Relligador. Fou l’inventor de la denominada pasta valenciana, que ha estat molt utilitzada posteriorment en l’art del relligat.
(Catalunya, segle XV)
Il·luminador i relligador. El 1488 realitzà un missal per a l’església de Sant Pere de Gavà.
(Tarragona, segle XIV – segle XV)
Relligador. Pertanyia a la comunitat hebrea de Tarragona.
(Barcelona, 19 abril 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 15 setembre 1918)
Relligador i editor. Fill de Pere Domènech i Saló, i germà de l’arquitecte Lluís.
En col·laboració amb Albert Albert ì Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare.
(Camprodon, Ripollès, 1816 – Barcelona, 1862)
Relligador. Fou el pare de Dolors i Enric Monserdà i Vidal.
El seu taller al carrer de la Palla era centre de reunió de figures conegudes, com Clavé, Monturiol i Abdó Terradas.
Sembla que fou el primer del país a servir-se de la premsa de daurar.
Els seus relligats de luxe assoliren un gran prestigi.
(Barcelona, 19 agost 1859 – 1 maig 1931)
Enquadernador i litògraf.
Creà i dirigí la revista artística “Hispania” (1899-1900). Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico.
Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon.
A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispano-aràbigues fetes sobre cartró, que tingueren molt d’èxit comercial.
(Barcelona, 1821 – 1873)
Relligador. A dinou anys instal·là un modest obrador, des d’on restaurà l’art de relligar a Barcelona, que el 1860 fou traslladat i ampliat.
Amb utillatge modern, produí relligaments artístics i inicià la producció en gran escala, de caràcter industrial.
Establí un dipòsit d’utillatge i de materials, de la importància del qual dóna fe el Catàleg publicat el 1867.
Fou el pare d’Eduard i de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
(Barcelona, 5 maig 1929 – 13 abril 2021)
Relligador. Ha estudiat a l’Institut del Teatre amb Mestres i Cabanes i a l’Escola Massana.
Seguint la tradició del seu pare, Emili Brugalla i Turmo, s’ha especialitzat en la relligadura i la dauradura a mà i en la restauració de llibres antics.
Ha participat en nombroses exposicions nacionals i internacionals, on ha assolit valuosos guardons; membre del Center of Book Arts de Nova York, els seus llibres són en nombroses biblioteques públiques i privades d’Europa i de Nord-amèrica.
(Barcelona, 8 novembre 1889 – 1980)
Relligador. Les seves enquadernacions han exercit un mestratge en l’art del llibre. A part les seves activitats professionals ha portat una efectiva docència.
Ha estat director del Conservatori de les Arts del Llibre, secció de l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona.
(Barcelona, 4 setembre 1901 – 1 abril 1987)
Relligador. Estudià a l’Institut Català de les Arts del Llibre i a l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts. Aviat s’especialitzà en el daurat a mà i la relligadura de bibliòfil. A la tornada de París, on havia anat a estudiar, organitzà una secció d’enquadernació d’art a la llibreria Subirana. Obtingué el gran premi a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).
Establert independent el 1931, es proposà la divulgació dels valors de la relligadura artística; féu conferències a Barcelona i a Madrid, on també exposà. Intervingué al congrés de relligadors d’Estocolm (1966) i a Ascona (Suïssa, 1967) amb treballs publicats i glossats per destacades autoritats en revistes europees. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1966), acadèmic corresponent de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando (1978) i membre d’honor del Designer Bookbinders de Londres (1937).
Publicà Tres ensayos sobre el arte de la encuadernación (1945), La encuadernación en París en las avanzadas del Arte Moderno (1954) i El Arte en el Libro y en la Encuadernación (1977).
Fou el pare de Santiago Brugalla i Aurignac.