Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Vieta, Dídac

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. És autor de diversos escrits de caràcter teològic i ètic.

Verdaguer, Salvador

(Catalunya, segle XVIII – 1826)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic.

És autor de nombrosos escrits en llatí.

Vassià, Gabriel

(Ripoll, Ripollès, segle XVI – Girona, 1607)

Religiós. Destacà pels seus coneixements d’història i de llengües clàssiques.

Traduí els escrits de sant Dionís Areopagita.

Vaquer, Severí

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós servita. És autor d’una Exposició sobre una obra del pare Castel (1756) i d’un Curs teològic (1785).

Valls, Josep

(Catalunya, segle XVII – Tarragona, 1706)

Eclesiàstic. Traduí al castellà l’arxiepiscopologi tarragoní de Josep Blanch.

Vallès, Joan -varis-

Joan de Vallès  (Catalunya, segle X)  Religiós. Ha estat considerat com a l’autor d’un tractat titulat Itinerarium seu dietarium de vita religiosa.

Joan Vallès  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. Escriví un Llibre de cetreria i monteria (1556).

Joan Vallès  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. És autor de l’obra teatral Derechos y deberes, prohibida el 1868. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, on mostraria el seu ideari liberal.

Valle, Bernat

(Catalunya, segle XV)

Eclesiàstic. És autor d’un Regestum ecclesiae Sancta Maria de Mari, manuscrit que ha estat anomenat més correctament Llibre de les llunes.

Trilla i Caballol, Joan

(Oliana, Alt Urgell, 1861 – Osca, Aragó, 1900)

Eclesiàstic. Excel·lí com a predicador.

És autor d’algunes obres religioses.

Soriano, Vicent

(València, segle XVI – 1610)

Eclesiàstic. Estudià gramàtica i retòrica. Ensenyà aquesta disciplina al monestir de Poblet. Després es doctorà en teologia. En fou catedràtic a València.

Fou paborde de l’Almoina, a la seu. Sobresortí com a teòleg expert i persona d’altes virtuts.

És autor d’un Libro de la reverencia debida al altísimo sacrificio de la Misa, publicat l’any de la seva mort.

Serra -varis bio-

Bernabeu Serra  (Catalunya, segle XVI)  Jurista. Fou oïdor de l’Audiència de Barcelona. Publicà l’obra Anotaciones decisivae et quae in curiis generalibus Cathaloniae inter Bracchi quandoque sanitari solent (1563).

Bernat Serra  (Catalunya, segle XV)  Escriptor. N’és coneguda una sola poesia, que recorda la manera de Jordi de Sant Jordi.

Francesc Serra  (Catalunya, segle XVII – segle XVIII)  Escriptor. És autor d’una de les escasses obres teatrals catalanes de l’època: Lo primer plor de l’auba.

Gonçal Serra  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l’expedició que dirigí l’infant Alfons per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.

Guillem Serra  (Illes Balears, segle XVIII – 1754)  Eclesiàstic. Tingué gran fama com a teòleg.

Jaume Serra  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Jaume Serra  (Alzira o Algemesí, Ribera Alta, segle XV – Roma, Itàlia, 1517)  Cardenal. Fou arquebisbe d’Oristany (Sardenya). Residí molts anys a Roma. N’ha restat un epistolari notable en valors literaris.

Joan de Serra  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Serví a Sardenya amb Martí I el Jove. Aquest li confià missions diplomàtiques. Amb Hug de Rosanes anà a diversos llocs de l’illa, pel maig de 1409, prometent l’indult a tots els rebels que abandonessin la causa del vescomte de Narbona, cap de la revolta en curs.

Josep Serra  (Catalunya, segle XIX)  Moblista. Fou un dels més notables del seu temps. Obtingué una medalla de primera classe a Londres, el 1862.

Ramon Serra  (Catalunya, segle XIII)  Comanador de l’orde del Temple a Montsó, durant la primera meitat del regnat de Jaume I el Conqueridor. El seu nebot Ramon Serra fou el comanador de l’orde a Mallorca, illa acabada de conquerir.

Tomàs Serra  (Borriana, Plana Baixa, segle XVIII – 1755)  Escriptor i eclesiàstic. Era doctor en dret i en teologia. És autor d’un acte sacramental i una comèdia de caràcter religiós, així com d’una Loa para la villa de Onda i diverses poesies.