(Catalunya, segle XVI – Badalona ?, Barcelonès, segle XVI)
Religiós. Vivia al convent de Sant Jeroni de la Murtra, prop de Badalona.
Publicà diversos treballs d’història religiosa.
Alsina, Pere
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: religiosos/es
Aixelà, Jaume
(Girona, 1757 – ?, segle XVIII)
Religiós. És autor d’una Vida i miracles de Sant Benet de Palerm obra prologada per fra Francesc Cors.
Aicart i Balaguer, Agustí
(València, 1760 – ? , segle XVIII)
Escriptor i eclesiàstic. Escriví poesies i treballs diversos, entre els quals destaca un Diccionario de la rima.
Agulló, Margarida
(Xàtiva, Costera, 1536 – València, 9 desembre 1600)
Religiosa del tercer orde de Sant Francesc.
Sostingué durant més de vint-i-cinc anys, una relació espiritual molt intensa amb l’arquebisbe de València Juan de Ribera, per encàrrec del qual escriví, en castellà, alguns tractats ascètics basats en la seva experiència personal, que foren incorporats, el 1607, pel seu antic confessor Jaume Sanxis a la Relación breve de la vida, virtudes y milagros de Sor Margarita Agulló.
Aguiló i Pinya, Joan
(Palma de Mallorca, 1860 – Manacor, Mallorca, 1924)
Eclesiàstic i escriptor. Fou estimable la seva activitat com a arqueòleg.
És autor d’un recull de poesies d’inspiració religiosa titulat L’àngel de Natzaret (1910) i d’un Llibre de la vida de N.S. Jesucrist (1914).
Agnès, Joan Baptista
(València, 1480 – 1553)
Escriptor i eclesiàstic. Autor, en llatí, d’una apologia de valor històric sobre l’actuació dels cavallers valencians que reprimiren la revolta de Germanies, i d’una altra sobre el virrei marquès de Cenete.
En llengua catalana va escriure dues obres hagiogràfiques: La Vida de Sant Julià i Santa Basilissa, i la Vida, martiri i traslació dels gloriosos màrtirs e reals prínceps Sant Abdon i Senén (1542).
Abrines, Joan Salvador
(Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1594)
Religiós. Es graduà en teologia a la universitat de València, on fou capellà de l’arquebisbe de València, Tomás de Villanueva.
Tornat a Mallorca el 1555, ensenyà Sagrada Escriptura. Fou director espiritual de Caterina Tomàs.
Vinculat al Sant Ofici des del 1565, fou nomenat inquisidor titular el 1593.
Autor d’una Vida de la Venerable Sor Catalina Tomàs, en castellà.
Institut Borja de Bioètica
(Barcelona, 1976 – )
(IBB) Institució privada d’educació superior, fundada pel jesuïta Francesc Abel i Fabre. El 1984 esdevingué fundació privada amb personalitat pròpia, i des de l’any 2000 forma part de la Universitat Ramon Llull.
La fundació té com a finalitats analitzar els problemes filosòfics i teològics que plantegen els progressos biomèdics, promoure el diàleg interdisciplinari i ésser plataforma de diàleg entre la fe cristiana i altres visions del món. La seva activitat científica, de caràcter multidisciplinari i reconeguda a tot el món, l’ha col·locat en situacions delicades pel que fa a la posició oficial de l’Església Catòlica.
Així, el document de l’Institut Borja de Bioètica sobre la despenalització de l’eutanàsia (2005) fou motiu de polèmica, a pesar que des d’aquesta institució s’insisteix a assenyalar la seva defensa radical de la vida, acompanyada de profundes meditacions ètiques i espirituals..
Enllaç web: Institut Borja de Bioètica
Yosef -varis bio-
Yosef Alcastell (Xàtiva, Costera, segle XV) Rabí i cabalista. El 1482 fou consultat des d’Itàlia sobre doctrina cabalística; les respostes que donà són importants per a la història de la seva evolució.
Yosef ben Mosé Mesiah (Catalunya, segle XIV – segle XV) Poeta hebreu del qual ha romàs una poesia religiosa de caràcter hímnic i una moralitat sobre la inconstància del temps.
Yosef ben Salom (Alemanya, segle XIII – Barcelona, segle XIV) Cabalista jueu. Autor d’un comentari al Séfer Yesira, escrit cap al 1300, i d’un altre comentari als primers capítols del Gènesi.
Yosef ben Seset ibn Latimí (Lleida, segle XIII – segle XIV) Poeta jueu. Li és atribuïda una singular poesia litúrgica en hebreu, composta de mil paraules que comencen totes per la lletra alef. Fou escrita el 1308.
Yosef ben Yehudà (Girona ?, segle XIII) Poeta hebreu. És conserven tres poesies religioses influïdes per les doctrines cabalístiques.
Yosef ibn Yahyà (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Poeta hebreu, del qual es conserva una elegia composta en la mort de Selomó ben Adret (1310).
Vives, Guillem
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Religiós. És autor d’una biografia de santa Maria de Cervelló, escrita, segons sembla, el 1401.
L’obra fou reproduïda en ser imprès un resum del procés de canonització de la santa (Barcelona, 1691).
Dades dels Països Catalans 