(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Molt entès en mineralogia. Estudià els minerals del Perú, país on sojornà.
És molt valuosa per a l’època la seva obra El arte de los metales, editada a Madrid en 1640 i reeditada a Còrdova en 1674. N’hi ha versions a Anglaterra (1674), França (1730 i 1751) i Alemanya (1739).
(Rosselló, segle XVII – Roma, Itàlia, després 1702)
Eclesiàstic. Canonge d’Elna, enviat a Roma el 1657 per sol·licitar el nomenament d’un bisbe per a Elna, s’hi establí d’una manera definitiva.
És important la seva correspondència amb Josep Oriol, de Barcelona, que ell hostatjà el 1686, i amb Oleguer de Montserrat.
(Alcanyís, Aragó, segle XIV – segle XV)
Talmudista i erudit hebreu. Assistí com a delegat de Daroca a la controvèrsia de Tortosa (1413-14), on prengué una part activa negant l’autoritat de diverses sentències de la Haggadà en defensa del Talmud.
(Palma de Mallorca, 1868 – 1875)
Entitat religiosa seglar. Creada per tal de contrarestar els efectes de la revolució del 1868. Organitzada en una direcció provincial i unes juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell.
Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M. Quadrado i Tomàs Aguilo.
A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica” i entre altres activitats, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica. En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d’Obrers Catòlics.
(Palma de Mallorca, 1785 – 1851)
Eclesiàstic. Fou orador notable i autor de diversos escrits.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor i eclesiàstic. Participà als concursos poètics del temps.
Al celebrat a València en 1481, a honor de sant Cristòfol, el guanyador fou Lluís Roís, i Anyó figurava entre els concursants desestimats. Aleshores féu pública una protesta en vers contra el resultat, curiosa per veure que els concursos de l’època també despertaven moltes disconformitats entre els perdedors. Roís li replicà amb irritació. Els jutges del certamen imposaren silenci a tots dos.
(Palma de Mallorca, 1698 – 6 juny 1752)
Canonge. Rector de la universitat lul·liana de Mallorca, on fou també catedràtic de teologia i cànons.
Predicador i defensor de Ramon Llull, intervingué en la polèmica entre dominicans i franciscans sobre el culte a aquesta figura.
Deixà publicats alguns sermons (1750).
(València, segle XVI – segle XVII)
Doctor en teologia i dret. Canonge de València i ardiaca de Morvedre, d’on percebia les primícies.
En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a que los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interès, ni creiximònia alguna (València, 1605).
Fou conegut també per Perandreu.
(Catalunya, segle XVIII)
Compositor i eclesiàstic. És autor de diverses peces de música sacra.
(Catalunya, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. És autor de diversos escrits de caràcter religiós.
Dades dels Països Catalans 