(Catalunya-Aragó, segle XIII – 1714)

Nom aplicat als fills o a d’altres descendents dels reis de Catalunya-Aragó, tant els de la casa de Barcelona com els Trastàmara. A llur època, els sobirans no utilitzaven mai cognoms, almenys en un principi, ni tampoc llurs fills; aquests eren coneguts pel nom sol o pel nom seguit del títol d’infant d’Aragó o d’un altre títol atorgat pel rei com, per exemple, el de comte d’Urgell o el de comte de Prades.

Del tronc principal dels reis de Catalunya-Aragó en sortiren diverses línies, actualment totes extingides, que dugueren el cognom d’Aragó: la de Sicília, formada pel rei Frederic II de Sicília, fill de Pere II el Gran; la de Sogorb, per l’infant Enric d’Aragó, senyor de Sogorb, fill de Ferran I d’Antequera; la de Nàpols, pel rei Ferran I de Nàpols, fill d’Alfons IV el Magnànim; la de Montalto, per Ferran, duc de Montalto, fill del rei Ferran I de Nàpols; la de Vilafermosa, per Alfons VI de Ribagorça, duc de Vilafermosa, fill de Joan II el Sense Fe, o la d’Argavieso-Ballobar, per Alfons d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, fill de Ferran II el Catòlic.