(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Raval del poble de l’Hospitalet de l’Infant, a l’esquerra del riu d’Ullastre i format dins el terme veí de Mont-roig del Camp.
Carrer de Fora, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: ravals
Bòria, la -Alt Penedès-
(Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès)
Raval, a l’esquerra de la riera de Mediona, aigua avall de la vila.
L’església de Sant Quintí era la de l’antic monestir de Sant Quintí de Mediona. Fins el 1857, fou sufragània de la de Mediona.
Barceloneta, la -varis geo-
la Barceloneta (Gualba, Vallès Oriental) Veïnat, anomenada també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba.
la Barceloneta (Begues, Baix Llobregat) Barri, situat a més d’un quilòmetre a l’oest del poble.
la Barceloneta (la Pobla de Lillet, Berguedà) Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines.
la Barceloneta (la Vansa i Fórnols, Alt Urgell) Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa.
la Barceloneta (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d’Empordà.
la Barceloneta (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, vora la carretera de Guardiola de Berguedà.
la Barceloneta (Sils, Selva) Veïnat.
la Barceloneta (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat.
la Barceloneta (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri, al sud del poble.
la Barceloneta (Montblanc, Conca de Barberà) Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta.
Mercadal de Sant Pau, el
Antic raval de la ciutat, al voltant de l’església parroquial de Sant Pau de Mercadal (esmentada ja el 1168), extramurs, davant el portal de Magdalena, a l’indret de l’actual estació de ferrocarril.
Barri mercader (el 1231 hi fou fundat un hostal per a mercaders tolosans), formava una plaça porticada on donaven alguns carrers; en un d’aquests hi havia el convent del Carme.
El 1429 es trobava gairebé despoblat.
Mercadal, el -Girona-
Antic raval de la ciutat, situat a l’esquerra de l’Onyar, entre les actuals places del Mercat i de Sant Agustí (o de la Independència).
El tancava la muralla del Mercadal, que seguia el traçat de l’actual Granvia de Jaume I, que ordenà bastir Pere III de Catalunya el 1368, però que no fou acabada fins al segle XVI.
Era un sector ocupat, principalment, per hortes (travessat des del segle XI per la sèquia Monar, s’hi instal·laren els molins de la ciutat) i convents: Sant Francesc, monestir del Mercadal, de Sant Agustí (segle XVII), de Santa Clara (segle XVII), de les Bernades; el 1666, hom hi construí l’hospital de Santa Caterina, i a la fi del segle XVIII, l’hospici (actual Casa de Cultura), obra de Ventura Rodríguez.
Les desamortitzacions del segle XIX feren desaparèixer la majoria dels convents esmentats i permeteren la utilització dels terrenys alliberats per a vies públiques i la instal·lació de noves indústries (La Gerundense, 1842; Planas, Junoy i C, 1857; Grober, 1890), que utilitzaren l’aigua de la séquia Monar.
Les muralles foren enderrocades el 1895.
Gurp de la Conca
(o Sant Andreu de Gurp) Poble (917 m alt), situat a la capçalera del barranc de Seròs; l’església parroquial de Sant Andreu depèn de la de Santa Engràcia, i al nord del nucli antic hi ha el raval de Gurp.
Pertangué a la baronia de Claret. Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Sant Adrià de Tendrui, de Tendrui i de Santa Engràcia i les bordes del Seix de Gurp.
Ferreries -Baix Ebre-
Raval, a la dreta de l’Ebre, davant el nucli urbà. Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos.
Era una antiga illa (illa de Gènova), actualment soldada a la riba dreta del riu.
El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, que encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Cristòfor Despuig el 1577.
Hi havia l’antic convent trinitari de Sant Blai. Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat.
Fals
Poble, situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.
Conserva les restes de l’antic castell de Fals (dues notables torres, especialment) i l’església parroquial de Sant Vicenç, molt renovada en 1647-56 i ampliada el 1885.
Fou centre d’un terme feudal que des del segle XI estigué en poder dels Cardona; la família Fals, senyors útils del castell, s’extingí vers el 1246 amb Elisenda de Fals, fundadora de la pabordia de Caselles.
Modernament el nucli del poble s’ha traslladat al pla, al raval de les Oliveres, dit també raval de Fals, prop de l’antiga torre de Fals.
Coromina, la -Bages-
(ant: la Conomina) Raval, a la vora del Cardener, a l’indret on aquest forma un pronunciat meandre. el seu territori era, des de l’alta edat mitjana, condomini dels vescomtes i dels abats de Cardona.
L’església de Sant Antoni, esmentada ja el 1371, fou erigida en parròquia a la segona meitat del segle XIX.
Dins el terme hi ha l’antic Salí de Cardona; aprofitant la força hidràulica del riu hi foren instal·lades, especialment al segle XIX, diverses indústries, en part abandonades.
El 1926 hi fou instal·lada la fàbrica de depuració de sals de la Unió Espanyola d’Explosius, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona.
Cappont, el
(ant: la Pobla de Cappont) Antic raval de la ciutat, format a partir de la conquesta, a la segona meitat del segle XII, al marge esquerra del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava. Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb Vilanoveta pel pont de Sant Agustí.
Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals; hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins (antic santuari de Santa Maria de l’Horta) i dels trinitaris. Era emmurallat.
Durant la Guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat (1643) per les tropes franceses. Al primer terç del segle XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna.
Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries (filadors, sargaires, cistellers) i, al llarg del segle XIX, serradores. Els Camps Elisis (1864) foren construïts sobre el Cap-pont.
A partir del 1869, que la ciutat obtingué el permís de repoblar el lloc, fou urbanitzat ràpidament.
Dades dels Països Catalans 