Arxiu d'etiquetes: quadres

Granja dels Frares, la

(el Morell, Tarragonès)

(o de Codony)  Llogaret i antiga quadra, a la dreta del Francolí, a la seva confluència amb el riu del Glorieta.

Pertanyia al terme de Codony i fou possessió del monestir de Santes Creus.

Giminells

(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)

(o Gemenella)  Antiga quadra, a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou.

Formà un sol terme amb la Torregassa fins al primer terç del segle XIX.

Freixe -Anoia-

(Piera, Anoia)

(ort trad: Freixa)  Masia i antiga quadra, a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badorc.

El 954 fou concedida la carta de població, dins el terme del castell de Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona. El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe, que aviat s’independitzà del de Piera.

Al segle XIII passà a l’església de Solsona. A mitjan segle XIV tenia 15 cases.

En resta l’església (Sant Nicolau), que depenia de la de Santa Maria de Piera.

Família Deu, La

(Catalunya, 1902)

(o La família)  Oli de Marià Pidelaserra (280×200 cm; Museu d’Art Modern de Barcelona).

Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades.

Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïve.

Fou una de les obres més discutides del seu temps.

Estendard de Sant Ot

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XII)

Brodat de seda sobre lli, obra signada per Elisava.

És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes; tres llenques també brodades -amb una figura a cadascuna- pengen del cos principal.

Procedeix de la catedral d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil de Barcelona.

La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer.

És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades.

Doldellops

(Valls, Alt Camp)

Quadra i antiga granja del monestir de Poblet.

Establerta en una partida donada al monestir el 1154. L’abat Ponç de Copons (1316-48) la reformà i construí un notable edifici gòtic.

Adquirida el 1700 per Joan Segarra i Colom, que hi construí la capella, romangué de la família fins al 1930, que l’adquirí Cèsar Martinell, el qual hi reuní una col·lecció d’art modern.

Curull -Osona-

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Antiga quadra (dita també la Vall de Curull), pertanyent, però, a la parròquia de Vidrà, als vessants de la serra de Curull, en un cim de la qual (1.302 m alt) hi ha les ruïnes de l’antic castell de Curull, que n’era el centre.

Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú: els castlans es cognomenaren Curull (segle XII), fou infeudat de primer als Besora i després als Montcada i als Malla, senyors del Vilar (o castell de la Vinyeta, del terme de Curull) i, més tard, marquesos de Cartellà.

El segle XIX formà un municipi amb la Vola.

Coromines, les -Bages-

(Aguilar de Segarra, Bages)

Caseria i antiga quadra, situada al límit oriental de l’altiplà de Calaf.

El segle XIX, juntament amb Puigfarner, havia depès de Solanelles i de Castellar de Segarra.

Conestable, retaule del

(Barcelona, 1465)

Obra del pintor Jaume Huguet, anomenada també retaule de l’Epifania. Pintada per encàrrec personal del rei Pere IV de Catalunya, conestable de Portugal. Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva.

El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs: Anunciació, Naixement, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu. La taula central és dedicada a l’Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable.

Corona el retaule un calvari, i el completen una predel·la amb quatre figures de sants, entre elles un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i santa Isabel de Portugal.

Pintada sobre taula, amb fons daurat, és una de les grans obres de maduresa de l’artista.

Clarà -Tarragonès-

(Torredembarra, Tarragonès)

Poble i antiga quadra, prop de la costa, damunt un petit tossal, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan i de l’antic castell de Clarà, que originàriament era dins el terme de Tamarit; fou atorgada carta de franquesa per als habitants del seu terme el 1057.

L’antiga torre de Clarà, esmentada el segle XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra.