Contrafort meridional (607 m alt) de la serra de Llaberia, situat a l’est del terme.
Cabrafiga, puig de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: puigs
Bernat, puig -Alt Penedès-
(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)
Cim (605 m alt) del massís d’Ordal, a la divisòria d’aigües de les rieres de Vallirana, de Rafamans i d’Olesa.
Domina la carretera de Barcelona a València des del Lledoner a la creu d’Ordal.
Balandrau, puig de
(Queralbs / Vilallonga de Ter, Ripollès)
Cim (2.579 m alt) dels Pirineus orientals, entre la vall de Camprodon (capçalera del Ter) i la de Ribes (alt Freser).
També és conegut amb el nom de pic de Malandrau.
Bac de Collsacabra, el
Gran masia i veïnat, a l’altiplà de Collsacabra, prop del coll del Bac (o coll Sacabra), entre el Montcau i el puig del Bac, per on passa la carretera de Vic a Olot.
Artiga del Rei, puig de l’
(Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)
Pic (1.637 m alt) de la serralada que del cim de Costabona cap a l’est, separa els dos municipis.
Montagut -Alt Camp-
Despoblat, situat al vessant septentrional del característic puig de Montagut (962 m alt), coma del sector de la Serralada Pre-litoral Catalana, que domina, per l’est, el congost pel qual el Gaià s’obre pas cap al mar.
El poblament era dispers i centrat per l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, de la qual depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera.
Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut, esmentat ja el segle X. Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna.
Meià -Noguera-
Antic poble i castell, que és l’origen de la vila.
Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià (909 m alt), contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèl·lics.
El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià.
Marc, puig de -Alt Camp-
Contrafort (724 m alt) oriental de les muntanyes de Prades, al sector meridional del terme, que domina el riu Brugent, poc abans de la seva confluència amb el Francolí.
Madrona -Baix Llobregat-
Antic nom del terme. Al vessant meridional del puig Madrona (336 m alt), un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès.
Hi ha l’església romànica de Sant Pere de Madrona (primitivament, Santa Eulàlia de Madrona), amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins al 1315, convertida el segle XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona.
Jordà, fageda d’en
Bosc de faigs, a prop d’Olot i al nord del volcà del puig Jordà (607 m alt).
La seva singularitat radica en la localització, molt per sota del pis altitudinal al qual correspondria un bosc d’aquestes característiques.
Les condicions atmosfèriques (microclima) i el substrat basàltic n’han permès el desenvolupament i posterior conservació.
Fou popularitzada per Joan Maragall.
Dades dels Països Catalans 