Gran masia i veïnat, a l’altiplà de Collsacabra, prop del coll del Bac (o coll Sacabra), entre el Montcau i el puig del Bac, per on passa la carretera de Vic a Olot.
Bac de Collsacabra, el
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: puigs
Artiga del Rei, puig de l’
(Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)
Pic (1.637 m alt) de la serralada que del cim de Costabona cap a l’est, separa els dos municipis.
Marc, puig de -Alt Camp-
Contrafort (724 m alt) oriental de les muntanyes de Prades, al sector meridional del terme, que domina el riu Brugent, poc abans de la seva confluència amb el Francolí.
Madrona -Baix Llobregat-
Antic nom del terme. Al vessant meridional del puig Madrona (336 m alt), un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès.
Hi ha l’església romànica de Sant Pere de Madrona (primitivament, Santa Eulàlia de Madrona), amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins al 1315, convertida el segle XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona.
Jordà, fageda d’en
Bosc de faigs, a prop d’Olot i al nord del volcà del puig Jordà (607 m alt).
La seva singularitat radica en la localització, molt per sota del pis altitudinal al qual correspondria un bosc d’aquestes característiques.
Les condicions atmosfèriques (microclima) i el substrat basàltic n’han permès el desenvolupament i posterior conservació.
Fou popularitzada per Joan Maragall.
Hortsavinyà
Poble, situat a la capçalera de la riera de Calella, prop del coll de Palomeres, al vessant meridional del puig d’Hortsavinyà (672 m alt), a l’extrem oriental del Montnegre.
L’església parroquial de Sant Llop, de façana barroca, amb la rectoria i un hostal, formen el nucli principal.
A mitjan segle XIX era cap d’un municipi que comprenia també Sant Pere de Riu i Vallmanya.
Granollers de la Plana
(o Sant Esteve de Granollers) Poble, al sector oriental del terme, a la vora de la carretera de Vic a Manlleu, centrat en la parròquia de Sant Esteve de Granollers, de l’antic terme del castell de Gurb, aturonada.
L’església és testimoniada ja el 903; l’edifici actual és un exemplar romànic, remarcable pel seu absis llombard; fou consagrada el 1080. Ha estat restaurada modernament d’una manera excessiva.
Al puig de Granollers hi hagué una fortalesa, desapareguda, cedida el 1183 pels senyors de Gurb al castlà Bernat de Gurb.
Depenien d’aquesta parròquia: Vilamirosa, el Fugurull i Vilagelans.
Fontnegra, coma de -Ripollès-
Coma de la vall de Núria, afluent, per l’esquerra, del riu de Núria.
És dominada pel puig de Fontnegra (2.730 m alt), separat, al sud, pel collet de Fontnegra de la serra de Torreneules.
Finestres, serra de
(Garrotxa)
Relleu de la Serralada Transversal Catalana. És un horst tectònic format per les falles que enllacen amb la serra del Corb i amb Rocacorba, limitades entre la fossa d’Hostoles i la d’Olot.
És capçalera dels rius Tort i Ser, afluents del Ter, i separa, així, ambdues conques. Relleu en costes limitades per cingleres, caracteritzat per l’alternança de margues, gresos i conglomerats.
L’estatge de l’alzinar arriba fins als 400-700 m, i més amunt hi ha el de la roureda. D’una altitud mitjana d’entre 800 i 950 m, assoleix els 1.023 m al puig de Finestres, a llevant de la serra.
Finestrelles -Barcelona-
Extrem septentrional de l’antic territori de Barcelona, a l’indret on el Besòs talla la serra de Collserola, entre l’antiga quadra de Vallbona i el terme de Sant Andreu de Palomar.
L’antiga via Francisca (semblantment a les actuals carreteres i línies de ferrocarril que comuniquen Barcelona amb el nord del país) passava per aquest indret pel coll de Finestrelles, obert entre el turó de les Roquetes i el puig de Finestrelles, on hi havia l’antiga capella de Finestrelles o de la Trinitat.
Dades dels Països Catalans 