(Barcelona, 1877 – 15 setembre 1951)
Professor de bromatologia. Germà de Josep.
El 1917, quan la Mancomunitat de Catalunya creà l’Escola d’Infermeres auxiliars de medicina, n’esdevingué secretari i professor de bromatologia, semiologia i terapèutica fins que el 1923 la Dictadura tancà l’escola.
El 1933 fundà i dirigí l’Escola d’Infermeres de Barcelona, agregada a l’Hospital Clínic i dependent de la Generalitat de Catalunya.
(Girona, 23 setembre 1896 – Barcelona, 10 febrer 1998)
Traductor. D’extracció social humil, cursà estudis de magisteri a Barcelona i exercí com a mestre auxiliar des dels setze anys fins als divuit.
Després treballà com a comptable, mentre dedicava el seu lleure a estudiar idiomes (francès, alemany, anglès i rus) de forma bàsicament autodidacta.
Inicià la seva tasca com a traductor a l’editorial Proa amb les primeres traduccions fetes directament del rus al català, publicades entre el 1929 i el 1935.
Juntament amb Mercel·lí Antic i Josep Cruells fundà l’editorial Atena l’any 1935; només s’hi publicaren cinc volums, ja que l’editorial fou clausurada al cap d’un any arran de la publicació d’un escrit polític proposat per Andreu Nin.
Posteriorment traduí fonamentalment al castellà, primer a l’editorial Apolo i després a l’editorial Labor, per a la qual treballà durant més de trenta anys.
Des del 1940 exercí com a professor a l’institut de batxillerat de la Seu d’Urgell, i a seixanta anys es traslladà a l’institut de Lleida, on fou catedràtic d’anglès fins que es jubilà a setanta anys i tornà a Barcelona.
La seva producció com a traductor fou molt nombrosa i comprèn autors com Dostojevskij, Tolstoj, Cekhov, Thomas Mann i Stefan Zweig, entre d’altres; moltes de les seves traduccions, tant les de l’etapa de Proa com les posteriors, són encara reeditades.
(Maó, Menorca, 8 març 1878 – Barcelona, 7 març 1923)
Professor i historiador. Advocat i llicenciat en història, fou redactor del diari “El Noticiero Universal”, catedràtic de psicologia a la universitat i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Des del 1910 edità, juntament amb Lluís Segalà, una biblioteca de clàssics grecs i llatins.
Publicà, entre molts altres, els estudis: La conquista de Menorca en 1287 por Alfonso III (traducció catalana del 1964), La història i la llengua catalana, fins al regnat de Jaume I (1898), Dietari de Barcelona en la dècada de 1767 a 1777 (1907), Antecedentes de la escuela filosófica catalana del siglo XIX (1914), i un Manuscrito inédito de Martí d’Eixalà. Análisis de la educación moral del hombre.
(Barcelona, 24 setembre 1901 – Ceret, Vallespir, 1 març 1980)
Escultor i forjador. Estudià amb Lluís Labarta i fou deixeble de Josep Llimona.
Aprengué a treballar el metall, i arribà a ésser un gran mestre en la seva especialitat. Amplià estudis a França, país on residí des del 1939.
Prengué part en nombroses exposicions col·lectives i fou distingit amb diversos premis i accèssits. Fou professor d’escultura a l’Escola Nacional de Belles Arts d’Orleans.
Juntament amb la dibuixant Lola Anglada és l’autor de la figura d’El més petit de tots, també fou l’autor del bust d’Arístides Maillol al Museu de Perpinyà.
(Catalunya, segle XV)
Magister scribendi de Barcelona.
Realitzà una gran tasca docent, ensenyava diverses formes d’escriptura, dibuix d’inicials ornamentades amb perfils i pintades amb blau i vermell, compaginació de llibres, tall de pergamins i fabricació de tinta.
(Barcelona, 10 abril 1851 – 31 març 1937)
Ballarina i professora. L’any 1864 ingressà en el cos de ball del Liceu de Barcelona. Actuà com a primera ballarina al Teatre Principal (1871-73), al Liceu (1880-81) i en altres teatres barcelonins.
Es retirà de l’escena el 1892, però el 1914 actuà encara al Liceu en un homenatge als cinquanta anys de la seva vida artística. A la seva acadèmia de ball es formaren molts artistes de la dansa.
De les coreografies que realitzà destaca El corregidor y la molinera, de Manuel de Falla (1917).
Fou la mare d’Enric Lafuente i Pàmies.
(Barcelona, 1907 – Ciutadella, Menorca, 1987)
Professor i erudit. Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtic de grec d’institut.
Fou delegat al Principat i a les Balears de l’Instituto Nacional del Libro Español, des d’on ha propulsat iniciatives de cultura catalana, com el Catàleg de llibres en català, anual i començat el 1967.
Ha publicat l’estudi especialitzat Bergnes de las Casas, helenista i editor (1947) i ha traduït, per a la Fundació Bernat Metge, tres volums dels Diàlegs de Plató (1952, 1956 i 1962).
(Barcelona, 1839 – 1905)
Professor mercantil. Fundà una editorial el 1875. Establí també el Col·legi de Tenidors de Llibres.
Procurà una renovació profunda de l’estudi i de la pràctica mercantils. És autor de bon nombre d’obres professionals.
El seu germà fou Jaume Oliver i Castañer (Barcelona, 1869 – 1922) Economista. Era bibliotecari del Foment del Treball Nacional. Autor d’escrits tècnics i d’articles sobre temes històrics i lingüístics. Fou bibliòfil destacat.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 6 desembre 1942 – )
Poeta, traductor i professor a la Universitat de Girona.
Inspirat en el model anglès de reflexió sobre l’experiència moral, ha publicat Marees del desig (1975), Terres perdudes (1981), El somriure del tigre (1986), Retalls de sastre (1988) i Complements circumstancials (1998), juntament amb la novel·la en vers Fugitius (1994).
És autor de diversos llibres sobre mètrica i d’un Diccionari anglès-català, català-anglès (1983; 1997).
Ha traduït tot Shakespeare i altres autors britànics.
(Barcelona, 1928 – 20 gener 1998)
Periodista i professor universitari. Llicenciat en filosofia i lletres. Fou professor de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i ocupà diversos càrrecs al departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1978-82).
Fundador de les revistes “Gaceta Ilustrada” (1956) i “Historia y vida” (1968), fou director del diari “La Vanguardia” (1983-87).
Rebé els guardons de la Creu de Sant Jordi (1988) i la Legió d’Honor francesa.
Dades dels Països Catalans 