Arxiu d'etiquetes: professors/es

Sánchez i Gavagnach, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1845 – 12 setembre 1918)

Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu, on fou deixeble de Gabriel Balart. El 1867 estrenà la seva primera òpera, Rahabba, al Gran Teatre del Liceu.

Amplià estudis a París amb Daniel Auber (1869-71), però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs.

Fou professor de teoria musical i de conjunt del conservatori del Liceu, que dirigí des del 1893.

Deixà peces per a cant i piano (que ell anomenà simfomeles), música religiosa, una Teoría de la música (1888) i un Tratado de harmonía (1899), en col·laboració amb J. Ribera i Miró.

Saavedra i Macià, Anna Maria de

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 13 gener 1905 – Barcelona, 5 gener 2001)

Escriptora i professora. Filla de Román de Saavedra y de Almenara.

Ensenyà català i llatí a l’Institut Escola i col·laborà a “Hèlix”, “Revista de Poesia”, “La Mainada”, etc.

Traduí, en col·laboració amb Adela M. Trepat, Heroides (1927) i Les metaformosis (1929-32) d’Ovidi.

Rufí i Bosch, Pilar

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 febrer 1892 – 25 agost 1969)

Soprano i professora. Fou deixebla del mestre Barberà.

S’ha dedicat amb preferència al lied.

Fou professora de cant.

Roquer, Marià

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Dominicà. Fou professor del seminari de Tarragona i des del 1815 rector del col·legi del seu orde a Tortosa. Acusat d’absolutista el 1821, fugí a Andorra.

Acabat el Trienni Liberal publicà les Cartas de un liberal arrepentido, on acusa els liberals, sense excepció, de tota classe de crims.

Afiliat al carlisme, consta que fou director del “Boletín del Ejército Real de Aragón, Valencia y Murcia”.

Rodon i Font, Camil

1 Resposta

(Badalona, Barcelonès, 1893 – 1971)

Tècnic tèxtil. Fill de Pau Rodon i Amigó.

Estudià la teoria dels teixits a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i a l’Escola de Teixits de Badalona (fundada pel seu pare), de la qual fou director des del 1918.

Va ser professor del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Terrassa i director de la revista “Cataluña Textil”.

És autor d’El arte de la tapicería en la antigüedad (1918), La invención de la máquina Jacquard (1919) i Tres grandes decoradores del tejido (1921).

Roca i Perich, Maria Mercè

Deixa un comentari

(Portbou, Alt Empordà, 19 juliol 1958 – )

Escriptora. Professora de català i periodista.

El 1984 va obtenir el premi Just M. Casero (amb Vestit de verd i blanc) i el 1985 els premis Recull (amb Veus de dones), Víctor Català (amb Sort que hi ha horitzó) i Manuel Bonmatí de periodisme.

Posteriorment ha publicat els reculls de contes Ben estret (1986) i El col·leccionista de somnis (1987) i les novel·les Els arbres vençuts (1987), El present que m’acull (1987, premi Josep Pla 1986), Perfum de nard (1988), Temporada baixa (1990), La gran casa (1991), Greuges infinits (1992), Cames de seda (1992, premi Sant Jordi) i L’àngel del capvespre (1998).

Ha escrit també literatura juvenil (Com un miratge, 1988) i guions per a la televisió, dels quals destaca el de la sèrie Secrets de família.

Rafart i Corominas, Susanna

(Ripoll, Ripollès, 1962 – )

Escriptora. Filòloga i professora.

Ha publicat les narracions infantils Els gira-sols blaus (1993) i El pirata 101 (1995), la novel·la Variacions en absència (premi Sant Jordi 1986) i els llibres de poesia Olis sobre paper (premi Senyoriu Ausiàs Marc 1995), A cor què vols (1997), Reflexió de la llum (premi Ciutat d’Olot-Jaume Teixidor 1998) i Jardins d’amor advers (premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 1996).

És autora també de l’obra Diccionari de la rima (1999).

Pujol i Villarrubí, Emili

(la Granadella, Garrigues, 7 abril 1886 – Barcelona, 15 novembre 1980)

(o Vilarrubí) Compositor, guitarrista i musicòleg. Deixeble de Francesc Tàrrega, dugué a terme una gran carrera de concertista internacional.

Fou un dels millors intèrprets mundials de guitarra; també revalorà la viola de mà, i realitzà nombroses transcripcions del repertori d’aquest instrument, del qual fou professor al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i de guitarra al Conservatori Nacional de Lisboa i a l’Academia Musicale Chigiana de Siena.

Fou autor, entre altres obres, de Tres estudis per a guitarra (1946), Impromptu, Exercices en forme d’études, Pequeña romanza, etc.

Com a musicòleg, edità diversos treballs: Bibliothèque de musiqe ancienne et moderne pour guitare (1926), Escuela razonada de la guitarra, en cinc volums (1932-33), Los seis libros del Delphin… de L. de Narváez (1945), Tres libros de música en cifra para vihuela, de A. de Mudarra (1949), Colección de obras para guitarra sola o para dos guitarras (1950) i Silva de sirenas de E. Valderrábano (1957).

Pujals i Fontrodona, Esteve

(Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 26 desembre 1911 – Madrid, 31 agost 2005)

Escriptor i professor. Llicenciat en lletres, estudià a Oxford i a Londres.

Catedràtic de literatura anglesa a la universitat de Madrid i redactor d'”Arbor”.

Ha publicat, entre altres estudis, Espronceda y Lord Byron (1949), El Romanticismo inglés (1969).

Puig i Rexach, Narcís

(Girona, 2 setembre 1792 – Barcelona, 12 març 1865)

Dominicà.

Fou professor de filosofia al convent de Tortosa (1931) i de teologia al de Barcelona. El 1833 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat de Cervera.

Del 1835 al 1849 residí a Itàlia i exercí el professorat a diversos convents de l’orde.

A Barcelona fundà el col·legi de Sant Tomàs d’Aquino, i el 1860 fou nomenat vicari general del seu orde a Catalunya.