(Valls, Alt Camp, 1604 – 1675)
Frare dominicà. Fou professor de teologia a Vic.
És autor d’una obra religiosa.
Bofarull i de Rosselló, Tomàs
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: professors/es
Blasco i Medina, Francesc Xavier
(València, 1857 – juny 1925)
Pianista, compositor i professor de música. Exercí a Alacant (1874) i a València (1891). Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d’altres, l’orquestra de la Societat de Concerts.
És autor de Prontuario de instrumentación, d’un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano.
Birotteau, Josep
(Perpinyà, 1768 – 3 agost 1832)
Eclesiàstic. Germà de Joan Bonaventura. Professor de teologia a la universitat de Perpinyà i rector del seminari.
Oposat a la constitució civil del clericat, especialment a través dels seus escrits polèmics Observations chrétiennes (1791) i Doctrine des observations chrétiennes (1792), hagué d’exiliar-se.
Després del concordat del 1801 retornà a la seva diòcesi, on fou nomenat vicari general. Participà activament en la reorganització diocesana.
També és autor d’Essai sur les rapports de la religion catholique avec la société civile (1801).
Berenguer i de Marquina, Fèlix
(Alacant, 20 novembre 1736 – 30 octubre 1826)
Militar i virrei de Nova Espanya (1800-03). Ensenyà matemàtiques al col·legi naval de Cadis; després fou governador i capità general de Filipines (1787-94), i l’any 1799 l’ascendiren a tinent general.
L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, càrrec que exercí en circumstàncies difícils (atacs anglesos i aixecaments indígenes). Reprimí l’intent de restauració monàrquica asteca de Tepic.
Fou destituït perquè prengué mesures contra les curses de braus.
Beneito, Aureli
(Morella, Ports, 1713 – 1775)
Eclesiàstic. Excel·lí en l’ensenyament i en diversos càrrecs eclesiàstics.
Dirigí l’edició de diversos llibres antics de caràcter religiós.
Benedito i Baró, Vicent
(València, 1884 – 1956)
Escultor. Sobresortí com a imatger. Era professor de talla a l’Escola d’Arts i Oficis de València.
Beltrán Villagrasa, Pío
(Bujaraloz, Aragó, 4 març 1889 – València, 26 desembre 1971)
Epigrafista i numismàtic. Professor de matemàtiques a l’institut de segon ensenyament a València.
Ha destacat pels estudis de numismàtica hispànica, sobretot antiga i medieval, i d’epigrafia ibèrica. Ha treballat també sobre inscripcions romanes de Tarragona i de Sagunt.
Entre els seus nombrosos estudis cal destacar Sobre un interesante vaso escrito de San Miguel de Liria, Los textos ibéricos de Liria i El plomo escrito de la Bastida de Les Alcuses (Mogente).
Bellver, Antoni
(Palma de Mallorca, segle XVI – 1585)
Lul·lista. Canonge penitencier de la seu i professor de teologia lul·liana a l’estudi general de Palma de Mallorca. Confeccionà per ordre de Felip II un catàleg de totes les obres de Ramon Llull.
Escriví diverses obres en defensa de la doctrina lul·lista, de les quals només fou publicada la Logica brevis et nova, amb uns comentaris seus originals (1584).
L’obra més important de Bellver és l’Apologia lullianae doctrinae adversus Nicholai Eymerici calumnias, prohibida per la Inquisició (1611) i de la qual es conserven còpies a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca.
Bayarri i Hurtado, Josep Maria
(València, 5 novembre 1886 – 24 desembre 1970)
Escriptor i escultor. Professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fundà la col·lecció “Biblioteca de poetes valencians contemporanis” (1915) i les revistes “El vers valencià” (1934) i “Ribalta” (1935).
La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics, és molt extensa -més de seixanta llibres-, però desigual. És autor d’alguns opuscles polítics, com Els cavallers de Vinatea (1928) i El perill català (1931), contrari al valencianisme procatalanista, d’una Història de l’art valencià (1957) i d’alguns d’una ortografia molt personal per tal d’allunyar el valencià del català.
Com a escultor és autor d’obres de tema religiós.
Bauzà i Mas, Joan
(Palma de Mallorca, 1844 – 1915)
Pintor. Deixeble de José de Madrazo. Professor de l’Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Conreà la pintura d’història, com el quadre Cisneros rebent l’últim plec de la Bíblia Políglota (1883).
Dades dels Països Catalans 