Arxiu d'etiquetes: professors/es

Ferrer, Vicent -varis-

1 Resposta

Vicent Ferrer  (Gandia, Safor, segle XVII – País Valencià, segle XVII)  Religiós jesuïta. Abandonà la companyia per raons de salut, però continuà en estat eclesiàstic. Fou canonge del capítol de València. Ocupà la càtedra de retòrica a la universitat. Excel·lí com a predicador. És autor d’una obra docent.

Vicent Ferrer  (Traiguera, Baix Maestrat, 1676 – Albalat dels Sorells, Horta, 1738)  Religiós dominicà. Estudià a València i Salamanca i exercí el càrrec de professor de filosofia i teologia a la Universitat de València. Fou qualificador del Sant Ofici. Autor, entre altres obres, d’un petit manual de teologia tomista.

Ferrer, Bonifaci

6 Respostes

(València, 1350 – Valldecrist, Alt Palància, 1417)

Jurista i eclesiàstic. Fou prior general de l’orde cartoixà, germà de sant Vicent Ferrer. Estudià a Lleida i a Perusa i es doctorà en dret civil i eclesiàstic i en teologia a Lleida.

Fou professor de dret canònic a València a partir del 1376; assessor del justícia criminal a València el 1386 i jurat en representació de l’estament dels ciutadans durant el bienni 1387-89.

El 1389 representà la ciutat de València a les corts de Montsó, i, caigut en desgràcia, fou empresonat (1389-96). El 1396 ingressà a la cartoixa de Portaceli, de la qual fou prior (1400). En aquesta època, Benet XIII li encarregà diverses missions diplomàtiques: davant el duc d’Orleans (1400), i a la cort de França (1401).

El 1402 fou elegit prior de la Grande Chartreuse i general de l’orde, i el 1408 Benet XIII l’envià com a legat al concili de Pisa; les seves gestions no foren, però, reeixides. Instal·lat a la cartoixa de Valldecrist, prop de Sogorb, hi celebrà cada any capítol general fins al 1416.

S’ocupà novament de problemes públics: sentència sobre la successió al Maestrat de l’orde de Montesa (1409) i fou compromissari a Casp (1412), on es col·locà, com tot el grup d’incondicionals del papa Luna, a favor de Ferran d’Antequera. El 1416 se sostragué a l’obediència de Benet XIII i s’adherí al concili de Constança.

Escriví obres de tema jurídic valencià (Notae super foris Regni Valentiae) o cartoixà (Tractatus de coeremoniis monachorum cartusiensium), però la seva obra més famosa és la traducció literal en català de la Bíblia. Impresa a València el 1478 i perseguida, posteriorment, per la inquisició, s’ha perdut gairebé totalment.

Ferrer – dominic, s. XIII-

Deixa un comentari

(Vilallonga ?, Rosselló, segle XIII – França, segle XIII)

Dominicà. El 1252 era prior del convent de Carcassona, i el 1272 i el 1278 ensenyà teologia a París, a la mateixa càtedra en què poc abans ho havia fet Tomàs d’Aquino, de qui rebé una marcada influència.

Participà en una disputa quodlibetal, de la qual es conserva el manuscrit; també es conserven alguns sermons que li han estat atribuïts.

El seu pensament assenyala l’evolució de l’augustinisme cap a l’aristotelisme en la seva forma tomista, la qual acabà essent general dins l’orde dominicà.

Ferran i Salvador, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1898 – 12 febrer 1977)

Erudit. Fou professor de la Universitat de València i pertanyé a l’Acadèmia de Sant Carles (de la qual fou secretari perpetu) i al Centre de Cultura Valenciana.

Entre les seves obres destaquen Capillas y casas gremiales de Valencia (1922), El castillo de Montesa (1926), Arnaldo Juan y su “Estil de la governació” (1936) i Historia del grabado en Valencia (1943).

Fenollera i Ibáñez, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 10 desembre 1851 – Santiago de Compostela, Galícia, 6 desembre 1918)

Pintor. Estudià a Roma (1872), on pintà Odalisca, pensionat per la Diputació valenciana. També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor (1875, Diputació Provincial de València).

És autor també d’Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies (Diputació). Treballà en molts cartons per a tapissos.

Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostel·la, on pintà el sostre del paranimf de la universitat. També fou professor a l’Acadèmia de Belles Arts de València.

Feliu de San Pedro, Benito

Deixa un comentari

(Mas de las Matas, Aragó, 1732 – València, 1801)

Escolapi il·lustrat. Estudià a la Sapienza de Roma, on s’especialitzà en matemàtiques i llengües orientals. Professor a Daroca i després a València, on fundà i dirigí, juntament amb Andrés Mayoral, el Seminari Andresià, i en redactà les constitucions.

El 1787 Carles IV de Borbó el cridà a formar part de la comissió per a la reorganització dels estudis universitaris.

Dins l’orde fou rector de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó. S’encarregà de l’edició de la Bíblia preparada per Felipe Scio.

Falcó i Torró, Josep

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 16 març 1840 – Madrid, 1898)

Compositor. Estudià al conservatori de València i guanyà diferents primers premis i la medalla d’or (1866). El 1876 fou professor de l’Escuela Nacional de Música de Madrid.

Escriví obres religioses per a veus i orgue i nombroses cançons (Serenata moruna).

Les seves obres didàctiques tingueren una gran difusió.

Escarrà, Joan

Deixa un comentari

(Perpinyà, 10 abril 1885 – París, França, 14 agost 1955)

Alpinista i jurista. Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc. Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils.

Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l’expedició francesa de 1936-37 a l’Himàlaia.

Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina.

Ensenyat i Alemany, Josep

Deixa un comentari

(Andratx, Mallorca, 1897 – Palma de Mallorca, 1978)

Advocat i escriptor. Professor a l’escola normal de Balears.

Col·laborador de la premsa de Madrid i de Mallorca -sobretot a “El Día”-, ha publicat nombrosos assaigs d’història, sociologia, estètica i lul·lisme, alguns dels quals en català.

El 1966 presidí la Federació Balear d’Associacions Familiars, i el 1967 fou procurador a les corts per representació familiar.

Duran i Pastor, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 15 octubre 1934 – 10 abril 2016)

Historiador i polític. Estudià filosofia i lletres a l’Estudi General Lul·lià de Palma, s’especialitzà en història per la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona.

Fou professor a diversos centres d’ensenyament de Palma. Des del 1973 fou professor de la Universitat de les Illes Balears i des del 1984 catedràtic d’història.

Com a polític ha exercit diversos càrrecs a l’ajuntament de Palma, diputat a corts (1977 i 1979) i al govern de les Illes Balears, primer pel Partit Liberal i després per la Unió de Centre Democràtic.

El 1993 s’incorporà a la Unió Mallorquina, d’on fou elegit membre del consell polític (2000). Membre de l’Acadèmia de Doctors de Barcelona i del Centre Europeu de Relacions Públiques.

A més d’articles en revistes científiques ha publicat, entre d’altres, Repercusiones de la Revolución de 1868 en Mallorca (1980), Política autonòmica de la Segona República (1981) i 1936 en Mallorca (1982). El 1988 rebé l’orde del mèrit constitucional.