(Palma de Mallorca, 22 setembre 1807 – 7 octubre 1891)
Cantant i compositor. Conegut per Frontera de Valldemossa. Estudià amb H. Collet i A. Elwart a París (1836).
Fou mestre de capella i de cambra d’Isabel II de Borbó i professor de cant al conservatorio de Madrid. Dirigí els Reales Conciertos de Madrid.
És autor de nombroses obres musicals i didàctiques, entre les quals es destaquen el Manual de armonía (1851) i Equinotación (1858), on explica un nou sistema de claus.
(Sóller, Mallorca, 1823 – París ?, França, 1892)
Matemàtic. Estudià a Tolosa i es doctorà en ciències (1851) a París, on exercí després l’ensenyament.
Publicà Thèses d’analyse et de mécanique (1851) i Éléments de géometrie analytique (1854), obra que serví de text a les universitats franceses.
(Perpinyà, 1795 – París ?, França, segle XIX)
Escriptor. Residí a París, on fou professor de l’Institut Històric i de l’Ateneu Imperial.
És autor d’obres docents i d’altres escrits, tots en francès.
(Sant Genís de Fontanes, Rosselló, 1908 – 1986)
Professor de castellà, escultor i pintor. Ha ensenyat a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà.
En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca, de Cervantes, en català, i Amor de Pardal, de Josep Sebastià Pons.
Autor de Conversations de Maillol (1956).
(Illa, Rosselló, 8 febrer 1891 – 11 agost 1967)
Lingüista. Fou professor universitari a Grenoble (1923-26), Estrasburg (1926-31) i París (1931-63), i membre corresponent de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Deixà obres importants, com Phonétique historique du Roussillonnais (1924), Morphologie historique du Roussillonnais (1924), La diphtongaison en Catalan (1925), Études de phonétique générale (1927) i Traité de prononciation française (1956).
(Palma de Mallorca, 13 maig 1838 – 21 maig 1898)
Poeta, folklorista i filòleg. De família benestant, va estudiar humanitats al seminari de Mallorca i va exercir durant anys la docència. Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears.
Es va iniciar en les lletres escrivint poesies en castellà, però estimulat pel seu cosí i gran amic Marià Aguiló i Fuster, des del 1869 va concórrer als Jocs Florals, on el 1873 va ésser nomenat mestre en gai saber. El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Mil·lenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat.
Va escriure Gramàtica mallorquina (1889), la primera gramàtica històrica de la llengua catalana estructurada sobre bases científiques. Es va dedicar amb entusiasme a la recuperació de paraules, refranys i cançons populars mallorquines (n’aplegà unes vuit mil).
Col·laborà en publicacions literàries i defensà amb ardor l’ús literari del català i la identitat entre el català de Mallorca i el del Principat i del Païs Valencià.
Les seves poesies es basen en poemes històrics. El seu recull de Poesies, en català, en castellà i en llatí, amb un pròleg de Miquel Costa i Llobera, fou publicat a Palma de Mallorca el 1902.
(València, 1893 – 1978)
Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot. Dirigí, fins al 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser (1927), dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers (1933).
El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions (SOIVRE) de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general.
Ha estat magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, i és autor de nombroses obres tècniques: El naranjo, su cultivo, explotación y comercio, Viaje a Italia y su producción arrocera, El arroz, su cultivo y comercio, etc.
Antoni Font (la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII) Jesuïta. Fou professor d’humanitats i teologia i rector del col·legi de la Seu d’Urgell. Publicà Fons verborum et phrasium (1637), diccionari català-llatí erudit i poc extens.
Antoni Font (Esporles, Mallorca, 1710 – Illes Balears, 1768) Religiós. És autor d’un Tractatus theologicus de sensibus sacra ad divinae scripturae i d’un novenari a sant Bonaventura.
Antoni Font (Illes Balears, segle XIX) Astròleg. Autor d’una Lectura de astrología.
(Palma de Mallorca, 1725 – 1790)
Jurista. Fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Col·legi d’Advocats de Palma de Mallorca (1779).
És autor d’un extens dietari en català, publicat per Antoni Pons, del qual només és conserva la part referent als anys 1782-88, interessant per a conèixer la vida mallorquina d’aquella època.
(la Font d’En Carrós, Safor, 13 desembre 1918 – València, 11 juliol 2000)
Lexicògraf. Quan l’entitat cultural Lo Rat Penat, a València, organitzà uns cursets de català, en fou professor.
Amb Josep Giner féu un Diccionari de la rima (1956). Altres obres seves són Vocabulari castellà-valencià (1967), Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà (1966 i 1973) i Lliçons d’ortografia (1973).
