Arxiu d'etiquetes: professors/es

Duran i Pastor, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 15 octubre 1934 – 10 abril 2016)

Historiador i polític. Estudià filosofia i lletres a l’Estudi General Lul·lià de Palma, s’especialitzà en història per la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona.

Fou professor a diversos centres d’ensenyament de Palma. Des del 1973 fou professor de la Universitat de les Illes Balears i des del 1984 catedràtic d’història.

Com a polític ha exercit diversos càrrecs a l’ajuntament de Palma, diputat a corts (1977 i 1979) i al govern de les Illes Balears, primer pel Partit Liberal i després per la Unió de Centre Democràtic.

El 1993 s’incorporà a la Unió Mallorquina, d’on fou elegit membre del consell polític (2000). Membre de l’Acadèmia de Doctors de Barcelona i del Centre Europeu de Relacions Públiques.

A més d’articles en revistes científiques ha publicat, entre d’altres, Repercusiones de la Revolución de 1868 en Mallorca (1980), Política autonòmica de la Segona República (1981) i 1936 en Mallorca (1982). El 1988 rebé l’orde del mèrit constitucional.

Domingo, Lluís

2 Respostes

(València, 1718 – 1770)

Escultor i pintor. Deixeble del pintor Hipòlit Rovira i de l’escultor Baptista Balaguer.

Director d’escultura de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles quan encara es deia Acadèmia de Santa Bàrbara.

Talent de pas entre el barroc i el neoclàssic, deixà obres valuoses, com els treballs de la capella de Sant Joaquim i Santa Anna a l’església de la Sang de Llíria.

Dolç i Dolç, Miquel

6 Respostes

(Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 desembre 1912 – Madrid, 27 desembre 1994)

Escriptor. Professor d’institut i catedràtic d’universitat. Vinculat a l’escola mallorquina, s’inicià com a poeta seguint els esquemes tradicionals i classicitzants: El somni encetat (1943), Ofrena de sonets (1946), Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958) i Flama (1962), on evolucionà cap a una poesia més compromesa.

Assagista, crític, investigador i traductor al català de Virgili (Bucòliques, 1956; Eneida, 1958), Marcial (Epigrames, 5 volums, 1949-59), Persi (Sàtires, 1955), Estaci (Silves, 1957-60), Tàcit (Històries), Camöes (Els Lusíades, 1964, amb Guillem Colom), Ovidi, Lucreci (De la natura, premi Llengües Clàssiques de Traducció, 1987) i Sant Agustí (Confessions, 1989). Va pertànyer a l’equip de direcció de la Fundació Bernat Metge.

Entre la seva producció cal destacar: El color en la poesia de Costa i Llobera (1953) i Retorno a la Roma clásica (1972).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Descossy, Camil

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 24 maig 1904 – Castellnou dels Aspres, Rosselló, 20 agost 1980)

Pintor. Format als centres oficials de París -on residí del 1923 al 1931-, fou deixeble de Cormon. El 1931 entrà de professor a l’Ecole des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967.

La seva pintura, caracteritzada per l’equilibri i la força mesurada, defuig el localisme. Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres. Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut.

Té, gairebé tots inèdits, poemes i novel·les en català i en francès.

Descamps i de Riu, Antoni Ignasi

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1620 – 1676)

Eclesiàstic jesuïta. Fou rector del col·legi de Perpinyà. Quan el Rosselló fou incorporat a França (1659) col·laborà a difondre-hi la cultura francesa i fou el primer que predicà en aquesta llengua a la catedral de Perpinyà (1676).

Fou professor de l’Estudi General de la ciutat i escriví Congregació de la Verge Maria dels Socors (1666) i Vida del venerable padre Francisco Suárez (1671).

Desbrull i Boïl d’Arenós, Antoni

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 19 febrer 1745 – 28 gener 1827)

Polític i erudit. Germà de Josep. Marquès de Casa Desbrull i cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.

Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778) i professor de matemàtiques del col·legi de cadets.

Durant la guerra del Francès, fou nomenat cap polític de les Illes (1812-14).

Danvila i Villarrasa, Bernat Joaquim

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – Madrid, 1782)

Economista i jurista. Doctor en dret civil i en canònic.

Fou professor de grec a la Universitat de València i catedràtic de filosofia moral i dret públic del Seminario de Nobles de Madrid, on fou elegit membre de l’Academia de la Historia.

És autor d’unes Lecciones de economía civil o del comercio (Madrid 1779), en què feia conèixer les doctrines econòmiques de Condillac, de Hume i de Cantillon.

Dameto i Cotoner, Joan

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 1554 – 1633)

Historiador. Ingressà a la Companyia de Jesús (1602) i exercí com a professor a Catalunya i Aragó. Deixà l’orde el 1614 i tornà a Mallorca, on fou nomenat cronista general (1631).

Escriví una Historia general del reino de Mallorca, en dos volums, tot i que només se’n publicà el primer (1632), ja que el segon es va perdre. Fou continuada per Vicenç Mut i Jeroni Agustí Alemany.

Cuesta i Valera, Salomé

Deixa un comentari

(València, 23 maig 1964 – )

Artista plàstica. Estudià a la facultat de belles arts de València i s’especialitzà en escultura. Des del 1989 fou professora d’aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l’any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València.

Treballà individualment i també amb el col·lectiu valencià Laboratorio de Luz. Ha exposat individualment a Madrid, també ha participat en diverses exposicions col·lectives.

En la seva obra reflexiona sobre l’espai i el temps amb la projecció de llums sobre materials diversos.

Cortina i Gallego, Rigobert

Deixa un comentari

(Godella, Horta, 1843 – València, 1920)

Compositor. S’establí a València, on es dedicà a l’ensenyament.

És autor de les sarsueles Apuros d’un novençà, El mestre d’escola, El suplicio de un tutor, etc.