(Perpinyà, 1981 – )
Certamen literari en llengua catalana. És atorgat a obres literàries o a monografies diverses.
Convocat per la Casa de la Vila de Perpinyà, és adjudicat biennalment la diada de sant Jordi.
(València, 1972 – )
Certamen literari anual en llengua catalana. Inicialment fou constituït el 1972 pel premi d’assaig Joan Fuster a iniciativa d’E. Tàrrega, i convocat per la llibreria Concret, amb el concurs d’Edicions 62.
El 1973 fou convocat per la llibreria Tres i Quatre, i inclogué ja el premi Vicent Andrés i Estellés de poesia, l’Andròmina de narració, i el 1974 i amb caràcter excepcional, el Camí a un treball periodístic.
(Palma de Mallorca, 1955 – )
Certamen anual. Instituït per l’ajuntament per a obres en català i en castellà.
Els principals premis, proclamats el dia de Sant Sebastià (20 gener), patró de la ciutat, són de novel·la, de poesia, de teatre i de periodisme, i, amb menys regularitat, d’història, ciències, folklore, pintura, fotografia, música, etc.
(Barcelona, 1957 – )
Guardons cinematogràfics. Creats per iniciativa del Cinefòrum de RNE.
En un principi els premis eren concedits per les votacions d’un jurat, compost per crítics cinematogràfics, i els oients de RNE, encara que des de fa uns anys solament participen en els vots els crítics.
El premi consisteix en una petita escultura de ferro dissenyada per Lluís Terricabras i Molera.
(Catalunya, 1914 – )
Conjunt de premis. Atorgats per l’IEC i per les seves filials, per tal d’estimular el treball científic en els seus diversos àmbits d’actuació.
Són convocats per mitjà d’un Cartell de premis, que apareix regularment la diada de Sant Jordi de cada any des del 1915, amb algunes justificades interrupcions.
Els premis són de dotació, de periodicitat i de temes diversos; les obres que hi aspiren han d’ésser generalment inèdites i redactades en català, bé que per a alguns premis hom accepta també obres publicades o escrites en altres llengües.
El nom que duen respon al desig d’homenatjar alguna personalitat del camp humanístic (Milà i Fontanals, Rubió i Lluch, Puig i Cadafalch, Fabra, etc) o científic (Martí d’Ardenya, Joaquim i Antoni Trias i Pujol, A. Pi i Sunyer, etc), o bé és el de la persona o la fundació que l’ha instituït (Massot i Planes, Bonay i Carbó, Blasi i Vallespinosa, Sarri, etc). Alguns premis commemoratius, adjudicats esporàdicament, han estat establerts en ocasió de centenaris, cinquantenaris i vint-i-cinquenaris.
Els premis són adjudicats per l’Institut, a proposta d’una ponència integrada principalment per membres seus, però també sovint per professors universitaris, per membres d’altres acadèmies o organismes científics i per representants de les fundacions cooperadores; els premis de les filials són adjudicats directament per aquestes.
Darrerament hom anuncia, al costat dels premis, la concessió d’algunes borses d’estudi i sovint converteix en borsa d’estudi l’import dels premis no adjudicats.
Enllaç web: Premis de l’Institut d’Estudis Catalans
(Catalunya, 1969 – )
Guardó instituït per Òmnium Cultural.
Atorgat anualment a una persona que per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans.
Enllaç web: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
(Barcelona, 14 novembre 1954 – )
Premis instituïts per Ràdio Barcelona. Destinats als professionals i als programes del món audiovisual.
Concebuts en els seus inicis per al món de la ràdio i la televisió, s’han incorporat posteriorment categories relacionades amb el cinema i la música.
(Barcelona, 13 desembre 1951 – )
(o Festa de les Lletres Catalanes) Festa literària que se celebra anualment el 13 de desembre.
Del 1928 al 1938 fou la data -aniversari de la mort de Joan Crexells– de la concessió del premi Crexells de novel·la.
Creada per l’editor Josep M. Cruzet, començà el 1951 als locals de l’antiga Llibreria Catalònia, i amb caire íntim, amb la concessió dels premis Joanot Martorell de novel·la i Óssa Menor de poesia de l’editor Josep Pedreira.
El 1953 hom hi afegí els premis Víctor Català (narracions) i Aedos (biografia), i el 1959 el Maspons i Camarasa, després Catalònia (monografies comarcals).
El 1960 hi fou incorporat el Sant Jordi (novel·la) -i deixà d’ésser convocat el Joanot Martorell-, i s’incrementaren la concurrència i la projecció pública de la festa (consistent en un sopar mentre pel sistema de votacions successives els jurats atorguen els premis).
Des del 1963 se’n féu càrrec Òmnium Cultural i, a més de continuar el Sant Jordi, fundà els premis Josep M. Folch i Torres (narrativa infantil), Joaquim Ruyra (narrativa juvenil) i Josep M. de Sagarra (teatre), i cercà la col·laboració d’altres editorials.
De la Llibreria Catalònia la festa passà a diversos hotels de Barcelona. El 1970 no se celebrà, perquè els organitzadors hi renunciaren per motius cívics (coincidència amb l’anomenat procés de Burgos), bé que hom donà els premis a la seu d’Òmnium Cultural, i el 1971 es féu sense el sopar, al Palau de Congressos de Montjuïc. Des del 1972 ha estat itinerant, sempre precedida d’altres actes culturals.
Enllaç web: Nit de Santa Llúcia
(Barcelona, 1944 – )
Guardó anual de novel·la en castellà. Creat per Edicions Destino en memòria del periodista Eugeni Nadal.
S’entrega la nit de Reis, juntament amb el Premi Josep Pla de narrativa en català (des del 1968).
Cal remarcar, entre les obres premiades, reconeguts escriptors catalans, com Josep Maria Gironella, Sebastià Juan i Arbó, Anna Maria Matute, Rosa Regàs, Maruja Torres, etc.
(Barcelona, 1859 – )
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili.
Dades dels Països Catalans 