(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Cova on foren descoberts instruments prehistòrics de tècnica solutriana (paleolític superior).
És un dels primers indrets on fou possible d’estudiar el solutrià a Catalunya.
Goges, cau de les
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: prehistòria
Fabra, barranc d’en
Assentament neolític a l’aire lliure. El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l’Ebre i prop del delta.
Els treballs d’excavació i la fotografia aèria han revelat l’existència d’un mur de tanca de pedra i, a l’interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes el·lipsoïdals d’uns 6 x 4 m, amb llars de foc situades a l’exterior.
És datat de la primera meitat del cinquè mil·lenni aC.
Encantats, cova dels -Pla de l’Estany-
Cova, a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al paleolític superior i a la primera edat del ferro.
Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya (1908), i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà.
Duc, cau del
(Torroella de Montgrí / Ullà, Baix Empordà)
Dues coves del massís de Montgrí, properes, que corresponen als dos termes municipals.
Excavades el 1927 per Maties Pallarès i Lluís Pericot, hi foren trobades indústries prehistòriques considerades de tècnica asturiana i d’època mesolítica.
Una revisió posterior dels materials ha fet inclinar a H. de Lumley i Eduard Ripoll a classificar-los com a mosterians.
Draga, la
Assentament lacustre neolític, situat a pocs metres de l’estany de Banyoles, en una zona generalment inundada durant l’hivern; però originalment la riba era més allunyada, a uns 50 m. La seva extensió era d’uns 3.000 m2, que eren ocupats per cases i graners.
El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè mil·leni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa.
Ha donat un gran volum d’informació sobre l’economia de l’època, basada en l’agricultura cerealícola (blat dur, ordi vestit i pisana), complementat amb el conreu de lleguminoses (fava i pèsol), i en una ramaderia prou diversificada en la qual dominen els ovicàprids, seguits pels bòvids i els súids.
Daina, cova d’en
(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Monument funerari dolmènic, un dels dòlmens més coneguts i visitats de Catalunya, gràcies a la bona restauració que en féu Lluís Esteve l’any 1954 i el seu fàcil accés des de la carretera de Romanyà de la Selva, a poca distància del mateix poble.
Es tracta d’una gran galeria, de planta en V, feta de granit, amb la cambra i el corredor una mica diferenciats, que es devia construir vers la meitat del III mil·leni aC.
Les seves dimensions són de 7 m de llarg per 1,5 m d’ample a la cambra i una alçada màxima de 2 m. El túmul és circular, d’uns 10 m de diàmetre, i acaba amb un cromlech de lloses grosses clavades, únic per les seves dimensions a Catalunya.
Cypsela
(Girona, 1976 – )
Revista de prehistòria i arqueologia. Editada pel Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, pertanyent al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Pren el seu nom de la ciutat de Cípsela, esmentada en el periple d’Aviè.
S’hi ha publicat principalment treballs sobre Catalunya.
Enllaç web: Cypsela
Creu d’en Cobertella, la
Monument megalític, del tipus de sepulcre de corredor.
És el més gran dels coneguts a Catalunya; la llosa de coberta fa 5,75 per 4,15 metres.
Malgrat la seva importància, les troballes arqueològiques han estat molt escasses, perquè fou emprat com a cabana fins a època recent.
Coma, vall de la -Garrigues-
Conjunt de pintures rupestres. Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúpedes trobats a les parets d’una petita balma.
El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l’edat del bronze. El conjunt té els seus paral·lels més pròxims al sud de la península Ibèrica.
Cogul, pintures rupestres del
Pintures rupestres prehistòriques. Trobades a la Cova dels Moros, prop del poble del Cogul, pertanyents al Paleolític superior i descobertes el 1907.
Està format per unes 45 figures, pintades en vermell o negre o bé gravades, que representen animals i algun caçador i una escena de dansa, suposadament d’iniciació, on deu dones volten un home nu, itifàl·lic.
El lloc degué utilitzar-se molt de temps com a santuari, com ho proven les inscripcions ibèriques i llatines que s’hi han trobat.
Dades dels Països Catalans 