(València, segle XVII – 1726)
Teòleg i predicador de l’orde de la Mercè, al qual ingressà el 1680. Doctor en teologia a la universitat de València, es dedicà a l’ensenyament i a la predicació. Fou elegit provincial (1720) i definidor general de l’orde.
És autor d’Evangelio, tesoro de perfecciones varias en cuatro virtudes solas ponderado (1718), i deixà inèdits una col·lecció de Sermones panegíricos y morales.
(Agullent, Vall d’Albaida, 5 octubre 1624 – València, 20 juliol 1670)
Predicador i poeta. Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri.
Autor del Sermó de la conquista de la molt insigne… ciutat de València (1666), de poesies en llatí i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció, deixà inèdits dos volums de sermons.
El 1671 la universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb composicions en llatí, castellà i català.
(València, 3 setembre 1543 – 12 març 1599)
Teòleg i hagiògraf. El 1560 professà al convent de predicadors de València, del qual fou elegit prior.
Publicà en castellà i en llatí, entre altres obres, Dialectarum Institutionum (1572), reimprés a Venècia (1582) i a Colònia (1617); Vida y historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer (1575); Verdadera relación de la vida y muerte del P. Fr. Luis Bertrán (1582), totes dues obres traduïdes i impreses a Itàlia.
Mantingué correspondència amb Luis de Granada i deixà inèdita una Historia de la Inquisición.
(València, 3 setembre 1597 – 23 març 1667)
Teòleg i predicador. Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València. El 1615 passà al convent de Peníscola per a viure-hi amb total austeritat la regla primitiva.
La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època.
És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons.
(Alcàsser, Horta, 1621 – València, 1687)
Astrònom. Ingressà el 1636 a l’orde dels predicadors.
És autor, entre altres obres, d’un comentari al tractat De sphera de Giovanni Sacrobosco.
(Manresa, Bages, segle XVII – segle XVIII)
Religiós jesuïta. Fou examinador sinodal, Guanyà gran fama com a predicador.
(Igualada, Anoia, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Frare caputxí. Destacà com a predicador.
És autor de diversos llibres, com els titulats Fonts d’alegria (1931), Les benaurances (1935) i Sed felices (1942).
(Piera, Anoia, 1576 – Barcelona, 1622)
Religiós jesuïta. Fou bon predicador i autor d’obretes piadoses en castellà i llatí.
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou teòleg i predicador.
Publicà una Història de la vida i mort de l’Angèlic doctor sant Tomàs, i el Psalteri o Rosari de la Mare de Déu.
Dades dels Països Catalans 