(Prada, Conflent, 1824 – Tolosa, Llenguadoc, 1890)
Historiador i eclesiàstic.
És autor de nombrosos treballs: Notice historique et topographique sur Notre-Dame de Font-Romeu (1855), Notice historique religieuse et topographique sur Força-Réal, redactat en col·laboració amb Víctor Aragon (1859), Tableau des études historiques en France au XIXº siècle (1866), Une épopée catalane au XIX siécle: l’Atlantide de don Jacinto Verdaguer (1881) i Recueil de goigs ou cantiques roussillonnais (1881).
(Prada, Conflent, 1965 – ? )
Revista bilingüe (català-francès). Fundada per Ramon Gual, sense periodicitat fixa i destinada especialment a un públic ampli i a les escoles. Es presenta en forma de quaderns monogràfics sobre temàtica molt diversa de la Catalunya del Nord.
La casa editora de la revista ha publicat també obres més científiques, com Bibliografia rossellonesa, de Renat Noëll; Flora catalana, de J. Bouchard, i Atlas de Catalunya Nord, de Joan Becat.
També ha editat discos de música tradicional catalana.
Església romànica, al nord de la vila, a la riba esquerra de la Tet.
És esmentada ja el segle IX.
Llogaret, al sud-est de la vila, al límit amb el dels Masos.
L’antic mas de la Sagristia era una pertinença del monestir de Cuixà.
(Prada, Conflent, 28 maig 1881 – Acs, Occitània, 30 juliol 1974)
Periodista i polític socialista. Doctor en dret el 1908, fou diputat de la SFIO per Prada (1932).
Fundador a Tolosa de la revista “Idées Libres”, fou redactor del “Midi Socialiste” de Tolosa (1910), director i redactor en cap del “Journal Spécial des Sociétés Françaises par Actions” (1913).
(Prada, Conflent, 1828 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1897)
Poeta i eclesiàstic. Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell (1860), Sant Esteve del Monestir (1863) i Banyuls (1871), féu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major.
Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari (1888) que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló. Anteriorment ja havia tingut un paper principal en la preparació de la primera de les festes literàries de Banyuls el 1883.
Publicà Catalanes d’Estagell i d’altres endrets (1870) i Catalanes i catalanades (1873). La seva poesia té preocupacions morals, religioses i polítiques.
(Prada, Conflent, 24 agost 1854 – 5 març 1933)
Escriptor i polític. Fou veguer d’Andorra (1886). Era cavaller de la Legió d’Honor.
És autor de poesies i de treballs monogràfics sobre temes andorrans.
(Montpeller, França, 1 gener 1815 – Prada, Conflent, 1 setembre 1903)
Filòsof. Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència.
Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada.
Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale (1854-64), Introduction à la philosophie analytique de l’histoire (1896), Philosophie analytique de l’histoire (1896), Histoire et solution des problèmes métaphysiques (1901).
Dades dels Països Catalans 